En els no tan llunyans dies d'esplendor de les sales, era costum que aquestes aprofitessin l'habitual manca d'estrenes de l'estiu per a les reposicions, els minicicles o per revisitar algun clàssic. Ara, tot plegat ho tenim a tocar d'un dit a les plataformes, però sempre està bé mantenir bons costums, i l'estiu segueix sent una magnífica època per gaudir d'un cinema diferent. Per això us proposem una petita tria -totalment subjectiva- que pretén fugir tant dels grans èxits de taquilla com dels clàssics incontestables i coneguts per tothom, però que tampoc vol ser un llistat de rareses només a l'abast de quatre crítics. N'hi ha de diversos gèneres i estils, de la comèdia més gamberra a l'experimentació més ambiciosa. El punt en comú: val la pena veure-les.

'Shame'. HBO

Més enllà de les aparences

L'aclamat Steve McQueen va tocar la glòria dels Oscar amb 12 anys d'esclavitud, però el prestigi cinèfil ja l'havia guanyat amb el seu film anterior, aquest impecable (i implacable) retrat d'un aparent triomfador que, darrere la seva impoluta façana, es mortifica atrapat en la seva addicció al sexe. Direcció brillantíssima, crítica social sense eslògans fàcils i, per damunt de tot, una de les millors interpretacions del sempre excels Michael Fassbender.

'Moon'. HBO

Ciència Ficció d’ara com la d’abans

Duncan Jones no va necessitar mai recórrer al seu arxifamós pare (David Bowie) per guanyar-se un nom com a realitzador. En va tenir prou amb el seu contundent debut, una història de ciència ficció amb l'aroma dels millors clàssics: pocs efectes especials -i cap de sobrer-, un argument sòlid i, sobretot, molta profunditat especulativa. Recomanat per als amants del gènere, i del cinema en general.

'The Assassin'. Amazon Prime Video

Bellesa de fer plorar

El veterà Hsiao-Hsien Hou ja no tenia gaire cosa a demostrar al món després de Millenium Mambo o El vuelo del globo rojo. Però el 2015 va sorprende amb la seva particular visió del wuxia, una meravella preciosista a base de plans fixes estudiats fins a l'extrem i una trama que avança a partir de silencis i mitges paraules. Tanta bellesa que molts crítics han caigut en la trampa de menysprear la història de fons, un contundent, i alhora subtilíssim cant a la llibertat i el lliure albir.

'La fortaleza escondida'. Amazon Prime Video

La inspiració de Star Wars

No és, evidentment, la millor obra de l'abassegadora filmografia d'Akira Kurosawa. Però té un grapat d'alicients que la fan digna de visionat. El més conegut, que George Lucas s'hi va inspirar per a Star Wars, com s'aprecia en la seva còmica parella protagonista -dos pícars, un d'alt i un de baixet-, en la princesa que cal salvar a tota costa i, fins i tot, en les cortinetes horitzontals de transició entre escenes.

'Uno tras otro'. Amazon Prime Video

Humor nòrdic negríssim

L'honrat conductor d'un llevaneus reacciona a l'estranya mort del seu únic fill proposant-se massacrar la banda mafiosa responsable. Un argument típic de qualsevol blockbuster de tercera categoria, però res més lluny de la realitat. El film és en realitat una negríssima i molt intel·ligent comèdia, amb un Stellan Skargård tan sobri i magnífic com sempre i una direcció impecable. No confondre amb el remake nord-americà a càrrec del mateix director, d'un interès menor.

'The Big Short'. Amazon Prime Video

La crisi del 2008 explicada com mai

El cúmul de temeritats, negligències i corrupcions que van desencadenar la crisi de les subprime als EUA al 2008 -i la crisi conseqüent a mig món- ha donat peu a durs i impactants reportatges. Però la història és en el fons tan absurda que també és pot explicar des de la comèdia, que sovint és la forma més efectiva de dir les veritats. Una comèdia trepidant, cruel, que alterna les riallades incontenibles amb el riure congelat.

'El topo'. Amazon Prime Video - Movistar

Sobrietat i estil

El suec Tomas Alfredsson, autor de la fantàstica Déjame entrar, va revalidar internacionalment el seu prestigi amb la millor adaptació fins ara del clàssic de Le Carré Calderer, sastre, soldat, espia. Una revisió del cinema d'espies a les antípodes de l'adrenalina habitual del gènere. Sòbria, opressiva, gairebé glacial a estones, apel·lant a la intel·ligència de l'espectador per portar-lo suaument a través de la complexa trama fins a l'impactant desenllaç final.

'El canto del lobo'.  Netflix

No és la típica pel·lícula de submarins

Parteix de les bases clàssiques del subgènere: claustrofòbia, tensió i el sònar com a element privilegiat de la trama. Però aquesta producció francesa el subverteix i actualitza de forma admirable, amb un conflicte que no és ben bé una guerra, uns marins sobris i professionals en el seu heroisme i un realisme molt allunyat del que és habitual a Hollywood. Tot plegat, sense menystenir l'acció ni la intriga.

'Herois' - Filmin

Nostàlgia ben jugada

El cinema català no és precisament abundant a les plataformes d'streaming, amb l'honrosa excepció de Filmin. Del seu catàleg hem volgut recomanar aquesta tendra -i dura- història en què Pau Freixas i Albert Espinosa exploten la carta de la nostàlgia sense miraments i sense por al sucre, cosa que, paradoxalment, és el gran atractiu del film. Un excel·lent llarg que, si no va guanyar el Gaudí del 2011 va ser perquè se les va haver amb ni més ni menys que amb Pa Negre.

'Millennium Actress'. Filmin

Una cimera de l''anime' adult

Satoshi Kon va morir massa jove, però va tenir temps de deixar-nos un grapat d'obres mestres. La més coneguda és probablement Paprika, però aquí hem preferit proposar el seu llarg més ambiciós i desmesurat, una complexa narració que es mou en el temps i l'espai, entre la realitat, la ficció i la percepció, per dibuixar-nos, a ritme vertiginós i amb màxima densitat poètica, una doble història: la del Japó, i la del somni inabastable de la protagonista.

'Salyut 7'. Amazon Prime Video - Filmin

Els russos també saben ser herois espacials

Recordeu Apolo XIII, aquella molt típica i comercial -però també efectiva- aventura d'astronautes americans en situació límit? Doncs Salyut 7 parteix de la mateixa premissa, però a la manera russa. Això vol dir un ritme diferent, una mica de burocràcia i cosmonautes fumant i bevent. També basada en fets reals, i amb les imprescindibles exageracions per fer la història més dramàtica. I més heroica.

'Death Race 2000' · Filmin

La cursa més salvatge

El 1975, en ple apogeu de la ciència ficció especulativa i amb missatge, els molt brètols Paul Bartel, rere la càmera, i Roger Corman, com a productor, es van despenjar amb aquesta animalada passada de voltes en què els participants en una cursa de cotxes guanyen punts per atropellar vianants, rivals, i tot el que trobin a la carretera. Esbojarrament, unes dosis de crítica social i David Carradine i un joveníssim Stallone en els papers principals. No confondre amb el molt prescindible remake del 2005.