Cuixart demana que es declari inconstitucional la sedició

La defensa de Jordi Cuixart ha presentat aquest divendres un recurs d'empara al Tribunal Constitucional on denúncia la vulneració de diversos drets fonamentals en la sentència del Suprem contra els líders del procés i planteja a TC que declari inconstitucional la sedició. L'advocat de Cuixart, Benet Salellas, assegura que aquest delicte "ha de ser expulsat del Codi Penal" i qualifica la petició "d'oportunitat única" per aconseguir que la justícia espanyola s'equipari a Europa.

La defensa de Cuixart ha presentat el recurs d'empara com a últim pas abans de recórrer a les vies europees com la del Tribunal Europeu dels Drets Humans d'Estrasburg. Ho ha fet per vulneració de diversos drets fonamentals. Entre ells, el d'un jutge predeterminat per llei o el dret fonamental a un jutge imparcial i independent. També pel que consideren una vulneració del dret de reunió i per la vulneració de la legalitat penal perquè consideren que "s'ha castigat l'exercici d'un dret fonamental".

Un càstig a Òmnium per l'activisme

Salellas creu també que amb la sentència del Suprem, l'alt tribunal va vulnerar també la clàusula de prohibició de desviació de poder i considera que la condemna al líder d'Òmnium tenia com a objectiu castigar-lo a ell i al conjunt de l'entitat pels seu "activisme polític" amb la intenció de "provocar el final de les protestes" en favor de la independència de Catalunya.

Al recurs, també plantegen al TC que declari inconstitucional el delicte de sedició perquè consideren que no s'ajusta a la normativa europea i per la seva "incoherència intrasistèmica". En aquest sentit, Salellas afirma que el delicte s'ha "d'expulsar" del Codi Penal Espanyol i, alhora, redefinir el concepte "d'ordre públic": "Ha de deixar clar que defensar els drets no pot suposar un atac a l'ordre públic".

D'altra banda, la catedràtica de Dret Constitucional en la UAB, Mercè Barceló, ha qualificat de contradictòria la sentència perquè "uns fets provats no poden ser al mateix temps valorats con un dret fonamental i, alhora, com un delicte". En aquest sentit, tots han coincidit que el que s'està penalitzat és el dret a la protesta i a la reunió i també la desobediència civil pacífica.

Mauri també ha dit que aniran "fins al final" i que la intenció de l'executiu espanyol de revisar els delictes de sedició i rebel·lió no resolen el problema de fons i que la solució definitiva ha de passar per la seva eliminació del Codi Penal.