Creixement limitat de PP i Vox a Catalunya, que absorbeixen Ciutadans i només passen de sis a vuit escons

La victòria ajustada d'Alberto Núñez Feijóo a l'Estat s'ha traduït a Catalunya en un creixement més limitat de l'esperat pel PP català. Tot i créixer de dos a sis escons, el resultat no ha complert les expectatives dels populars, que competien per la segona posició. 

El PP, tercera força en vots però cinquena en escons

D'altra banda, Vox s'ha mantingut en els dos escons obtinguts en les passades eleccions generals, amb un 7,77% de vot i la sisena posició. Es tracta d'1,5 punts més que el 2019, prop de 25.000 vots que no li han valgut un tercer diputat.

La secretària general del PP, Cuca Gamarra, l'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, i el cap de llista del PPC, Nacho Martín Blanco, en una imatge d'arxiu. — Marta Pérez / EFE

En conjunt han obtingut el 21,1% dels vots, davant del 19,33% del 2019 assolit per les dues forces conjuntament amb Ciutadans, ara desaparegut. Un creixement modest davant del pronosticat pels sondejos i que no supera el 24% de vot obtingut tant el 2015 com el 2016.

Decepció pels populars

El resultat no ha satisfet els populars, que esperaven uns resultats més inflats. Els de Nacho Martín Blanco, exCiutadans i ara cap de llista del PP, confiaven en "l'efecte Feijóo" i en les conseqüències de la desaparició del partit català anticatalanista per recuperar el terreny perdut des del 2015. Va ser llavors quan es van començar a enfonsar, tocant fons el 2019 amb l'obtenció d'un sol diputat.

El 2019 van tocar fons, amb un sol diputat

En aquell moment van obtenir el 4,84% de vots, el resultat més baix de la història pels populars a Catalunya. La desaparició de Ciutadans ha marcat sens dubte els resultats del PP, que ha triplicat els dos escons del 2019 i s'ha elevat fins a sis, amb 446.227 vots, 5,91 punts per sobre de l'anterior resultat.

Aquest resultat és el mateix que l'obtingut el 2016, encara molt lluny dels grans èxits dels populars a Catalunya, marcats pels 12 diputats del 2004 amb la majoria absoluta de José María Aznar i els 11 de la majoria absoluta de Mariano Rajoy el 2011. En aquell moment, la dreta espanyolista es presentava unificada sota les sigles del PP.

Això es va trencar quan Ciutadans va irrompre al Congrés amb cinc escons el 2015, propulsat pel Procés i el seu discurs anticatalanista. Aquesta aparició va motivar el descens dels populars, que competien en el mateix marc ideològic.

El líder de Vox a Catalunya, Ignacio Garriga, en un debat al Parlament en una imatge d'arxiu. — Job Vermeulen / ACN

Vox manté dos escons enmig de la derrota estatal

D'altra banda, Vox es manté ancorat en els dos escons obtinguts el 2019, amb un 7,77% de vot davant del 6,28% de 2019 i 260.092
paperetes. Un estancament motivat segurament per les primeres conseqüències dels governs autonòmics i municipals de PP i Vox, amb ressò mediàtic, sobre la censura a productes culturals, l'eliminació de departaments d'igualtat i el qüestionament dels avenços socials de les últimes dècades.

Vox augmenta lleugerament del 6,28% al 7,77% de vot

Vox no va irrompre en els diputats que Catalunya envia a Madrid fins el 2019, amb un escó, en la convocatòria en què el PP protagonitzaria una baixada estrepitosa fins a obtenir un únic diputat. Delmat per l'ascens meteòric de Ciutadans, que n'obtenia cinc impulsat per la victòria a les últimes eleccions al Parlament -el desembre de 2017, sota el 155.

Tot i això, les tres forces obtenien tan sols set diputats en aquells comicis, amb un 20% de vot. Encara tocarien més fons en la repetició electoral del novembre del 2019, amb sis diputats -dos per cada força-, i un 19,33%.