Creix més d'un 80% el nombre de persones que viuen al carrer a Barcelona en 12 anys

El nombre de persones que viuen al carrer a Barcelona ha crescut més d'un 80% en 12 anys, i actualment 1.239 veïns de la ciutat es troben en aquesta situació. La xifra total de persones sense llar, però, que inclou també les que viuen en assentaments i en recursos públics i privats, s'eleva fins les 4.200. Ho comptabilitza la Fundació Arrels en el seu últim informe sobre el sensellarisme a la ciutat entre 2016 i 2019, i alerta que la xifra "no para de créixer". L'entitat va fer l'últim recompte durant l'estat d'alarma, el 14 de maig, i apunta que és un nombre que tan sols mostra "la punta de l'iceberg". En un any dormen al ras a la ciutat un total de 2.500 persones, un augment del 70% en 10 anys.

La meitat dels menors de 25 anys que viuen al carrer han viscut en un centre de menors, i el 95% són d'origen migrant

El perfil de les persones que viuen al carrer està canviant progressivament. Un 85% són homes i la seva edat mitjana és de 40,5 anys, mentre que la de les dones és superior, amb quasi 44 anys. Arrels alerta de l'augment "preocupant" de persones molt joves vivint al carrer, d'entre 16 i 25 anys. En els últims anys han registrat un increment del 63% en aquesta franja d'edat, que relacionen amb el fenomen migratori: el 95% dels menors de 25 anys que viuen al carrer són persones migrades, la majoria (78%), de països extracomunitaris. Arrels assenyala les dificultats per accedir a l'habitatge i "la complicada situació" dels joves migrants extutelats per l'Administració un cop compleixen els 18 anys com a motius d'aquest augment, i és que la meitat dels joves que viuen al carrer han viscut en un centre de menors. 

Vulnerabilitat i agressions

El document també posa l'accent en el fet que vuit de cada deu persones que viuen al carrer estan en situació de vulnerabilitat alta o mitja. "Una mirada evolutiva des del 2016 mosta que tendim a una cronificació i s’agreuja la situació de les persones menys vulnerables: del 2018 al 2019 es redueix la vulnerabilitat baixa (d’un 29% el 2018 a un 21% el 2019) i augmenta la mitjana (del de 53% al 61%)". Arrels assenyala la manca de serveis i recursos, que, asseguren, "passa factura i es nota en la vulnerabilitat de les persones que viuen al carrer".

Una de cada deu persones sensellar a Barcelona fa més d'una dècada que viu al carrer

A més, recorden que hi ha una relació directa entre estar més temps al carrer i tenir una situació de vulnerabilitat i deteriorament més greu. Una de cada deu persones sensellar a Barcelona fa més d'una dècada que viu al carrer. En concret, a partir dels sis mesos d’estada al carrer es considera que augmenta el nombre de persones que estan en una situació de vulnerabilitat alta pel que comporta: una "vulneració constant de drets", el deteriorament de la salut física i mental de les persones i un risc de patir violència física i verbal.

D'altra banda, el 40% de les persones que dormen al carrer han estat víctimes d’agressions físiques o verbals. Les dones són doblement vulnerables, pel fet de no tenir casa i per estar exposades a la violència masclista. Gairebé la meitat de les dones han patit alguna agressió des que estan al carrer.

Propostes perquè tothom tingui una llar

L'entitat fa una bateria de 16 propostes per eradicar el sensellarisme, entre les quals obrir "espai petits" a cada barri per garantir un sostre deixant de banda el "model actual d’albergs massificats i amb llista d’espera". A més, demanen replicar el model que Arrels ja té en marxa amb la iniciativa Pis Zero i crear recursos d'allotjament de baixa exigència. Beure alcohol o consumir drogues és motiu d'expulsió d'un pis o d'un programa per a una de cada deu persones, addiccions que suposen també una dificultat afegida per a l'accés o permanència a un allotjament en un 17% dels casos.