Cargando...

desigualtats

Covid-19, un virus que sí que entén de classes socials, com tots

La major afectació en zones de rendes baixes posa de manifest les desigualtats en salut i la necessitat d'adoptar mesures integrals que no recaiguin només en una atenció primària afeblida per les retallades.

Publicidad

Gent fent cua per participar en el cribratge massiu de Santa Eugènia, a Girona. — Aleix Freixas / ACN

barcelona, Actualizado:

Al contrari del que es deia al principi de la pandèmia, el coronavirus, igual que totes les malalties, sí que entén de classes socials. A la ciutat de Barcelona, el 20% de població més pobra ha tingut una incidència de casos per 100.000 habitants de pràcticament el doble que el 20% més ric, segons l’Agència de Salut Pública de Barcelona. Això és visible als barris: alguns dels més afectats són Ciutat Meridiana i el Turó de la Peira (Nou Barris), la Trinitat Vella (Sant Andreu) o el Raval (Ciutat Vella), mentre que tots els barris del districte de Sarrià-Sant Gervasi tenen una incidència inferior a la mitjana de la ciutat.

Publicidad

A Barcelona, el 20% de població més pobra ha tingut una incidència per 100.000 habitants de pràcticament el doble que el 20% més ric

Click to enlarge
A fallback.

Això és extensible al conjunt del territori català: ho hem anat veient des de l’estiu, amb els rebrots focalitzats en les zones amb més densitat de població i alhora menor renda. Més enllà de zones de l’àrea metropolitana com els barris de Pubilla Cases o la Florida a l’Hospitalet i Llefià o Sant Roc, a Badalona, trobem Lleida i els municipis agraris de Ponent, focus de l’activitat agrícola. També Vic, nucli de bona part de la indústria agroalimentària catalana i ciutat amb una major taxa de contagis de tot l’Estat espanyol l’última quinzena d’octubre, seguida de prop per la segona ciutat d’Osona, Manlleu.

Aquestes condicions de vida configuren el que s’anomena determinants socials de la salut: factors socials i econòmics que tenen un impacte directe sobre l’estat de salut de les persones. Pel que fa a la Covid-19, la gerent de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), Carme Borrell, explica que hi ha tres motius principals que expliquen la major afectació en persones de rendes més baixes: un pitjor nivell de salut previ; condicions socials i laborals més precàries, amb més mobilitat i menys opció de fer teletreball; i més dificultats en matèria d’habitatge, que compliquen els aïllaments.

Publicidad

"La pandèmia ens ha mostrat una societat molt desigual, molt més del que ens pensàvem"

Els determinants socials, obviats

Aquests determinants socials de la salut són els que expliquen, per exemple, que el Raval dobli la mitjana de Barcelona pel que fa a contagis per 100.000 habitants. Nani Vall-llosera recorda que això acaba afectant el conjunt de la societat: "La desigualtat empitjora la salut de tota la població seguint un gradient social".

Publicidad

Estrada (CUP) critica que s'obvïin els determinants socials de la salut i es responsabilitzi la població

Manca d'estratègia en salut pública

La pandèmia ha posat de manifest la manca d’aposta a Catalunya per aquesta branca de la sanitat, i, també, per l’atenció primària. "Tota la salut ha estat infrafinançada des de 2008, amb les retallades. L’epidèmia ha estat un tsunami, perquè no estàvem preparades de cap manera per atendre això", afirma Borrell. La gerent de l’ASPB explica que des de l’inici de la crisi s’ha apujat el pressupost, però que cal un "reforç estructural", amb més personal i finançament, per tal de garantir, entre d’altres, la capacitat de rastreig i testeig.

Publicidad

Pitjor salut, més precarietat i habitatges més petits són alguns dels factors que incideixen en els contagis

La pandèmia ha agreujat la situació d’una atenció primària que ja estava al límit. Després d’anys de manca de recursos i pressupost, la metgessa Nani Vall-llosera posa sobre la taula les conseqüències de més de sis mesos de pandèmia que han implicat la reorganització dels Centres d’Atenció Primària (CAP) i l’adquisició de noves funcions: "La qualitat de l’atenció està empitjorant, però és que no podem més".

Publicidad

Respostes més enllà de la sanitat

Més enllà d’això, la pandèmia i les desigualtats requereixen respostes fora del sistema sanitari. "Cal una resposta col·lectiva i comunitària, posar l’accent en el tema sanitari però també social", diu Vall-llosera. Estrada posa de manifest que "cal començar a treballar ja en clau de combatre els determinants socials de la salut des de totes les polítiques públiques".

La necessitat d’una avaluació independent

La gerent de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, Carme Borrell, és una dels 20 científics signants d’una carta a la revista The Lancet, recolzada per més de 50 societats i associacions del sector, que exigeix una "avaluació independent" de la gestió de la pandèmia a l’Estat espanyol. "Cal que un grup d’experts independents estudïin el que s’ha fet. Necessitem una reflexió profunda sobre com millorar el sistema de salut per poder avançar", explica Borrell. Demanen que analitzi el que s’ha fet pel que fa a governança, salut pública i sistemes d’informació, entre d’altres.

Publicidad