El coronavirus evidencia la càrrega sobre la dona de les cures familiars

A Katha l'anunci del Ministeri de Sanitat i de la Comunitat de Madrid sobre el tancament dels centres educatius la va sorprendre enmig de la presentació d'un informe. Un esdeveniment multitudinari on "tothom es tocava, besava i s'abraçava". Es presentava precisament un document sobre dona, ciència i innovació. La trobada va acabar una mitja hora després que Isabel Díaz Ayuso, la presidenta de Madrid, desgranés les principals mesures: se suspenen les classes de 0 fins a la universitat per dues setmanes.

Per aquesta empresària independent d'origen alemany i lligada al món de la judicatura, les mesures anunciades aquest dilluns arriben tard. "Treball a nivell internacional i ja des de fa diversos dies m'havien cancel·lat diversos viatges i conferències, mentre que a Madrid es continuaven fent fins a aquest cap de setmana grans esdeveniments d'altíssim nivell i de sobte el dilluns es tanca tot", afirma.

"Sempre passa igual. Les que teletreballem o ens agafem baixes laborals per a cuidar som les mares. Tinc una amiga a ADIF que s'acaba d'incorporar a la feina després d'haver estat mare per segona vegada. Els han comunicat que han de teletreballar. Però com ho farà amb un nen de quatre anys i un bebè de 10 mesos? El teletreball està bé quan els nens són a l'escola. Però si els tens a casa, el rendiment no pot ser el mateix", afirma Silvia.

Falta de previsió i efectes de les retallades

Per a Camen Castro, economista feminista, el que aquesta crisi posa sobre la taula és la falta de previsió i els efectes que han tingut les retallades. "Si no s'haguessin retallat els serveis públics i d'atenció sanitària, probablement el problema tindria una altra dimensió", afirma.

Per a aquesta economista el que estem veient és que, davant el risc, es retira tot el públic tancant els centres. El que es proposa és un aïllament en els entorns domèstics i la cerca de solucions individuals per part dels entorns familiars. És a dir, la sinergia del sistema patriarcal, que recau fonamentalment sobre les dones. No sols per la càrrega mental, a la qual al·ludeixen moltes dones per la responsabilitat de pensar com ho faran amb les cures, sinó també per la dedicació física i l'energia que els requereix, explica Castro.

"El treball mental de veure que es fa recau en elles. És molt corrent que l'organització recaigui sobre elles i això esgota tremendament. En algunes declaracions que he vist es parlava directament de veure com s'anaven a organitzar les dones. Com que és la seva tasca i la seva obligació".