El coronavirus agreuja la 'uberització' de l'economia

L'alimentació, la logística i les plataformes digitals són els sectors productius que millor comportament presenten durant la crisi del coronavirus. El canvi d'hàbits derivat del confinament ha provocat que economies de plataforma, com els casos d'Amazon o Uber, es beneficiïn de la situació i accelerin la implantació del seu model de negoci. En aquest moment decisiu, els experts consideren que l'expansió corre el risc d'estendre's a la resta d'àmbits econòmics, per la qual cosa resulta imprescindible una regulació global per protegir i garantir els drets dels treballadors.

L'últim exemple d'aquesta tendència desreguladora de l'economia ha estat la plataforma digital d'enviaments a domicili Glovo, que ha baixat a la meitat la tarifa per comanda dels seus riders (repartidors) de Barcelona, una mesura que ja havia aplicat anteriorment en altres ciutats de l'Estat espanyol. L'empresa ho justifica perquè amb el confinament "els riders es veuen obligats a realitzar distàncies més llargues per a subministrar la comanda". Amb la nova estructura, el resultat obtingut és que els treballadors recorren més quilòmetres i cobren menys.

Estat del Benestar ‘low cost’

Sergi Cutillas, economista i investigador fundador d'Ekona, una cooperativa que promou la innovació en l'àmbit públic i comunitari, explica que les economies de plataforma s'aprofiten que se'ls permet continuar operant tot i l'estat d'alarma, ja que realitzen serveis socials essencials. "La seva actuació genera un perill a mig termini, ja que destrossen l'economia, especialment el teixit comercial, format per bars, restaurants i petits establiments".

Uber, Amazon o Cabify comencen el perillós camí de "la privatització de les dades de mobilitat, que posteriorment es poden utilitzar políticament en dinàmiques autoritàries"

A més de la precarització laboral, Cutillas afegeix que les economies de plataforma, com Uber, Amazon o Cabify, estan iniciant un camí perillós que desembocarà en "la privatització de les dades de mobilitat, que posteriorment es poden utilitzar políticament en dinàmiques autoritàries". El perill d'aquests comportaments, segons Cutillas, és aconseguir un estadi en què d'una economia de baix cost es passi a un Estat de Benestar de baix cost.

Eludir el compromís laboral

Més enllà del debat social i econòmic sobre si els empleats d'aquestes plataformes han de considerar-se autònoms o assalariats, la clau radica en el marge del qual disposen per negociar les seves condicions laborals. En un article recent, la professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Elsa Santamaría comenta que el seu estatus també afecta altres àmbits menys visibles com la falta de recursos col·lectius per negociar els seus convenis o millores en el seu lloc de treball.

Santamaría adverteix que aquestes signatures aposten per construir una enginyeria jurídica per eludir de manera progressiva el compromís laboral. Així, en la mateixa línia defensada per Sergi Cutillas, la professora de la UOC atribueix a la tecnologia el paper de castigar a un treballador si rebutja un servei de lliurament sota l'aparença que l'empleat és lliure de triar el seu horari de treball.