MADRID
Actualizado:Cinquè intent d'ERC perquè el Congrés despenalitzi les injúries a la Corona i els ultratges a Espanya, i cinquè fracàs, en aquesta ocasió amb una participació crucial dels vots de PSOE. Està previst que la cambra baixa no admeti a tràmit la proposició de llei dels republicans, després que el PSOE, el PP, Vox i Ciutadans s'han posicionat en contra de la iniciativa.
La iniciativa d'ERC proposava suprimir l'apartat 3 de l'article 490 i els articles 491 i 543 del Codi Penal, que són els preceptes que sancionen les denominades injúries al rei i ultratges a Espanya. L'apartat 3 de l'article 490 estableix que "qui calumniï o injuriï al Rei, a la Reina o qualsevol dels seus ascendents o descendents, a la Reina consort o al consort de la Reina, al Regent o a algun membre de la Regència, o al Príncep o a la Princesa d'Astúries, en l'exercici de les seves funcions o amb motiu o ocasió d'aquestes, serà castigat amb la pena de presó de sis mesos a dos anys si la calúmnia o injúria fossin greus, i amb la de multa de sis a dotze mesos si no ho són ".
L'article 491 sanciona amb multes de sis a 24 mesos a aquelles persones que utilitzin la imatge d'algun membre de la Casa Reial "de qualsevol manera que pugui danyar el prestigi de la Corona. Finalment, el 542 estableix que "les ofenses o ultratges de paraula, per escrit o de fet a Espanya, a les seves comunitats autònomes o als seus símbols o emblemes, efectuats amb publicitat, es castigaran amb la pena de multa de set a dotze mesos ".
Telechea (ERC): "aquest debat no és entre monàrquics o republicans, és sobre democràcia"
"Si mantenen el dret d'injúries a la Corona és per dos motius: la sacralització de la Corona, a la qual li atorguen drets medievals en què el rei és intocable i no es pot utilitzar la sàtira crítica en contra seu, i en segon lloc que, simplement, són uns monàrquics. I aquest debat no és entre monàrquics o republicans, és sobre democràcia", ha defensat la diputada d'ERC al Congrés Carolina Telechea.
La parlamentària catalana ha interpel·lat directament al PSOE sobre aquesta qüestió: "Els monàrquics haurien de ser els primers a defensar la democràcia. Tenim molt clar on és la dreta espanyola entre democràcia o monarquia, però volem saber on és el PSOE", ha assegurat.
No obstant això, malgrat les apel·lacions directes d'ERC i, fins i tot, dels seus companys de Unides Podem al Govern estatal, el Grup Socialista al Congrés ha anunciat el seu vot contrari a la iniciativa. La diputada Isaura Leal ha defensat la necessitat de mantenir en el Codi Penal els delictes d'injúries a la Corona i d'ultratges a Espanya, com una forma de "protegir" a aquestes institucions, i tot i que s'ha obert a "revisar" la seva relació amb la llibertat d'expressió.
Asens: "Els fa nosa l'Europa dels drets humans"
Leal (PSOE): "Les ofenses que tenen com a objectiu debilitar les institucions no són bones"
"Mantenim ferm el nostre compromís amb la llibertat d'expressió, però amb límits, perquè no hi hagi missatges o discursos que incitin a l'odi o a la violència. Les ofenses que tenen com a objectiu debilitar les institucions no són bones. Hem de protegir les altes institucions de l'Estat dins el pacte constitucional ". Aquests missatges "han de ser reprotxables i sancionats com a actes incompatibles amb la democràcia", ha defensat Leal.
El diputat d'Unides Podem Jaume Asens havia desenvolupat la seva intervenció abans que el PSOE anunciés el sentit del seu vot, tot i que el diputat català coneixia que els socialistes es decantarien per rebutjar la iniciativa.
"Quantes garrotades des d'Europa calen perquè se sentin interpel·lats a modernitzar el Codi Penal de les relíquies com la de les injúries a la Corona? Els fa nosa l'Europa dels drets humans, per això només citen jurisprudència espanyola", ha dit Asens en referència a les intervencions de diversos parlamentaris del PP i de Cs, que han recordat que els delictes d'injúries a la Corona han estat avalats per tribunals com el Constitucional, encara que hagin estat criticats pel Tribunal Europeu de Drets Humans.
Asens (Comuns): "La democràcia no emana de la monarquia o d'una bandera, sinó de l'exercici dels drets fonamentals"
El portaveu de Unides Podem ha recordat que "la democràcia no emana de la monarquia o d'una bandera, sinó de l'exercici dels drets fonamentals. La llibertat d'expressió també tutela les crítiques que pertorben o que són ingrates, aquesta és la grandesa de la democràcia. Com més baix és la solidesa o el prestigi democràtic d'una institució, més ha d'acudir al delicte penal ".
Asens s'ha dirigit de manera directa a el Grup Socialista i ha recordat la discrepància en el si del Govern de coalició respecte a l'assumpte de la monarquia: "És la segona vegada que portem un debat sobre la monarquia. Tenim discrepàncies però esperem que la tercera sigui la vençuda. Esperem que en el futur puguem coincidir en l'horitzó republicà, perquè sabem que tenen la seva ànima republicana. Aquesta llei no sortirà avui, però, fins quan seguirem amagant sota les catifes d'aquest Congrés l'esperit republicà? ", ha conclòs.
Querella contra Iglesias, Garzón i Pisarello
La votació que impedirà despenalitzar les injúries a la Corona arriba just quan s'ha sabut que un grup de particulars ha presentat una denúncia contra el vicepresident del Govern, Pablo Iglesias; contra el ministre de Consum, Alberto Garzón, i contra el diputat d'En Comú Podem Gerardo Pisarello, membre de la Mesa del Congrés dels Diputats, precisament per suposades injúries i calúmnies contra el rei. Segons ha publicat el diari ABC, els querellants haurien pres la iniciativa davant el que consideren inacció de la Fiscalia General de l'Estat davant les crítiques que van exercir públicament tots tres polítics contra Felip VI per la polèmica trucada que el monarca va efectuar al president del Consejo General del Poder Judicial, Carlos Lesmes, després de l'acte d'entrega de despatxos als nous jutges en l'acte celebrat a l'Escola Judicial a Barcelona. El ministre de Consum va acusar el cap de l'Estat de "maniobrar contra el Govern democràticament elegit" i d'"incomplir la Constitució que imposa la seva neutralitat" ja que Felip VI no va participar a l'acte per decisió del Govern espanyol, la qual cosa va generar una tempesta política. A les acusacions del ministre es va sumar després el vicepresident de Govern espanyol, que va insinuar que el rei no havia actuat amb "neutralitat política". Per Pisarello la trucada va ser "un acte de desobediència constitucional".
¿Te ha resultado interesante esta noticia?
Comentarios
<% if(canWriteComments) { %> <% } %>Comentarios:
<% if(_.allKeys(comments).length > 0) { %> <% _.each(comments, function(comment) { %>-
<% if(comment.user.image) { %>
<% } else { %>
<%= comment.user.firstLetter %>
<% } %>
<%= comment.user.username %>
<%= comment.published %>
<%= comment.dateTime %>
<%= comment.text %>
Responder
<% if(_.allKeys(comment.children.models).length > 0) { %>
<% }); %>
<% } else { %>
- No hay comentarios para esta noticia.
<% } %>
Mostrar más comentarios<% _.each(comment.children.models, function(children) { %> <% children = children.toJSON() %>-
<% if(children.user.image) { %>
<% } else { %>
<%= children.user.firstLetter %>
<% } %>
<% if(children.parent.id != comment.id) { %>
en respuesta a <%= children.parent.username %>
<% } %>
<%= children.user.username %>
<%= children.published %>
<%= children.dateTime %>
<%= children.text %>
Responder
<% }); %>
<% } %> <% if(canWriteComments) { %> <% } %>