Contracrònica de campanya II: rumbes electorals, enorme disputa en un petit poble i noms que no enganyen

Primera setmana de campanya de les eleccions municipals superada. I, com sempre, elements per cridar l'atenció de l'elector, i amb una mica de sort, sumar vots. Després d'una versió republicana de l'himne del Barça i la furgoneta de Junts fent marxa enrere per un carrer de Barcelona, arriben les rumbes electorals. Aquest estil musical s'ha convertit en la banda sonora de la majoria de les candidatures per l'alcaldia de Barcelona, tant de dretes com d'esquerres.

'Això sí que és culpa de Colau'

Després de El run run, del 2015 i Filla del Guinardó, del 2019, arriba Això sí que és culpa de Colau, la rumba que acompanyarà l'alcalcadessa i que  ironitza amb les crítiques que ha rebut per part de la resta de candidats. "Vull que guanyi l'alcaldessa que ella té clar cap on va. Vull que guanyi l'alcaldessa que almenys ella sap ballar", diu la tornada d'una lletra que ironitza que "tot és culpa de Colau".

'Barcelona Republicana'

La candidatura d'Ernest Maragall també té cançó pròpia: Som Barcelona Republicana. Es tracta d'una composició que té versions en diferents estils i amb una lletra que resumeix model de ciutat que defensa ERC.

Les rumbes de Trias i Collboni

Tornaràs. La Barcelona que estimem és el nom de la rumba de la campanya de Xavier Trias, amb una lletra que rememora temps passats quan, segons la cançó, Barcelona era "la més guapa" i lamenta que ara hagi "perdut la seva màgia". 

El proper #28M, #TriasperBCN.

Una candidatura que va més enllà de Junts, que obre el partit a persones que compartim una visió de Barcelona i, sobretot, la idea que és necessari un canvi a l’Ajuntament. pic.twitter.com/5iH1iNoe8z

— Xavier Trias (@xaviertrias) March 21, 2023

L'alcaldable del PSC, Jaume Collboni, repeteix aposta per la rumba. Mentre que en la campanya del 2019 deia que "Barcelona tornarà", ara el missatge de la cançó el lloa a ell directament amb una tornada que assegura que "Collboni és bo per Barcelona". 

Quatre llistes per 2.000 habitants

Hi ha més de 100 pobles on només es presenta una candidatura, com Sant Llorenç de Morunys (Solsonès) o Castellolí (Bages), i n'hi ha on n'hi concorren més d'una desena, bàsicament grans ciutats. També hi ha municipis on el nombre de llistes és molt superior si es té en compte les persones que hi viuen. És el cas de Bagà (Bergadà), un poble de 2.000 habitants on s'han presentat fins a quatre candidatures diferents per a les eleccions municip als del 28. És a dir, hi ha un candidat per cada 500 habitants. Són dues llistes paraigua, una amb ERC i una amb PSC, dues llistes més d'independents.

Noms de candidatures que, malgrat tot, no confonen

Dijous va celebrar-se el debat de candidats a Sort (Pallars Sobirà) amb Baldo Farré (Sumem), Agustí Cotonat (Junts), Neus Comes (Endavant) i Albert Baqueró (Gent de poble). L'actual alcalde és Farré, exregidor de la CUP que opta a continuar d'alcalde, però ara amb ERC. Els dos principals grups municipals, Som Poble, al govern, i Fem Municipi-ERC, a l'oposició, concorren junts. La llista es presenta amb el nom de Sumem.

Un dels moments que va aixecar més polseguera durant el debat va ser quan Baldo Farré i Neus Comes van enfrontar-se pels noms de les seves respectives candidatures. Farré va referir-se a la d'Endavant per Sort com a "socialistes", fet que va generar que part del públic reaccionés amb indignació. Abans de la rèplica de Comes, que va defensar que a la seva llista hi havia gent de diverses ideologies, el mateix Baldo Farré va afirmar "no passa res, vosaltres sous els socialistes i nosaltres som Esquerra".