Congrés del PSC El PSC recupera el reconeixement de Catalunya “com a nació”, una qüestió que defensava fa dècades
La ponència política que votarà el partit al congrés que celebrarà del 13 al 15 de desembre reitera l'aposta per una reforma de la Constitució que converteixi Espanya en un estat federal i que Catalunya tingui un "finançament just". L'element més polèmica, però, ha estat el qüestionament que el document fa de l'actual model d'immersió lingüística.
Publicidad
BARCELONA,
La immensa majoria de la societat catalana defensa que Catalunya és una nació. El preàmbul de l’Estatut, aprovat el 2006 i esquitllat quatre anys després pel Tribunal Constitucional, també defineix Catalunya “com a nació”, mentre que la Constitució es limita a considerar-la una “nacionalitat”. El text estatutari va comptar amb el suport del PSC, que tradicionalment ha defensat la idea que Catalunya és una nació. Tot i això, la ponència política que la formació liderada per Miquel Iceta votarà al seu 14è congrés, que celebrarà del 13 al 15 de desembre, proposarà “reconèixer Catalunya com a nació i Espanya com un estat plurinacional”, perquè “és la nostra manera d’entendre la nostra unió i la igualtat en la diversitat”.
Publicidad
Ara bé, que el PSC reconegui que Catalunya és una nació no ho és una novetat. Ja fa almenys 15 anys que ho feia Pasqual Maragall, aleshores líder del partit i president de la Generalitat. Però és que també ho han fet els actuals dirigents de la formació. Ho deia, per exemple, el primer secretari dels socialistes catalans, Miquel Iceta, abans de les eleccions del 27 de setembre de 2015: “Catalunya és una nació i s’hauria de reconèixer a l’article 2 de la Constitució”. També ho feia el secretari d’Organització del partit, Salvador Illa, un any i mig més tard, per a qui “Catalunya és una nació, però això no li dona dret a esdevenir un estat”.
Polèmica amb la immersió
Més enllà d’això, les grans novetats del document que es votarà al conclave socialista és el replantejament del model de la immersió lingüístic, del qual el PSC havia fet fins ara, i la dura crítica als mitjans públics. Tal com va informar Públic fa alguns dies, la ponència planteja que “cal assolir de nou la convivència entre els mateixos catalans” en qüestions com la llengua o els mitjans públics. Segons el partit “a la societat catalana hi ha hagut, les darreres dècades, un pacte de convivència en matèria lingüística que s’ha trencat per la instrumentalització que ha fet el nacionalisme de la llengua, pel procés independentista, que ha associat el català a la seva causa, i per una utilització partidista al voltant del seu ús, especialment a l’escola”.
https://es.scribd.com/document/435258836/03-Document-Programa-Vesmenes#from_embed