Conflicte polític català El 45% dels catalans aposta pel diàleg "sense límits" com la Constitució per resoldre la situació política

El 45% de catalans creuen que la solució a l'encaix polític de Catalunya a l'Estat espanyol passa pel diàleg i la negociació "sense límits" com podria ser la Constitució. Així ho recull l'Enquesta sobre la polarització a Espanya elaborada conjuntament per l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) i Esade, que mostra que el 12% de catalans aposta per la unilateralitat i el 25% sí que posa la Carta Magna com a límit en la negociació.

El diàleg lliure també és l'opció recomanada pels bascos, mentre que la tendència a la resta de l'Estat és que la negociació se circumscrigui a la Constitució, amb valors que ballen entre el 43% i el 48%, segons la comunitat autònoma. La segona opció preferida a la resta de l'Estat és la "mà dura" del Govern espanyol, que arriba al 30% a Extremadura.

En preguntar per la forma d'organització territorial volguda, els catalans enquestats prefereixen l'autodeterminació (45%) o més autogovern (22%), per davant dels qui s'estimen més deixar-la igual (10%), reduir l'autonomia (6%) o directament eliminar-les totes (9%). La mitjana estatal, però, opta majoritàriament per deixar les coses com són (24%). La supressió de les autonomies representa el 19% al conjunt de l'Estat i la seva reducció el 18%, mentre que l'augment de competències suposa el 20% i l'autodeterminació dels territoris el 13%, de mitjana.

El sondeig –fet a 7.189 residents a l'Estat de més de 15 anys entre el 22 d'octubre i el 12 de novembre de 2021– també posa sobre la taula la transició del franquisme a l'actual règim democràtic. Per al 45,5% de catalans, com es va fer aquesta transició no és "motiu d'orgull", un percentatge que contrasta amb el de la resta de l'Estat, on creuen que sí que ho és amb percentatges entre el 42,1% i el 50,3% que varien segons el territori. Els catalans que se'n mostren orgullosos sumen el 19,8%. Tampoc al País Basc estan orgullosos de la transició política, ja que el 31,6% ha escollit aquesta opció davant del 21,6% que sí n'expressa orgull.

Bona convivència

L'objectiu de l'enquesta és analitzar la polarització i la convivència entre ciutadans i els seus autors no detecten que hi hagi cap problema de convivència a l'Estat. El principal focus de polarització que hi troben són els partits polítics i el debat sobre l'organització territorial, però tot i això hi ha consensos en qüestions com la igualtat de gènere i la percepció de convivència a l'entorn. De fet, el 59,7% de catalans consideren bona o molt bona la convivència al seu municipi o barri i el 48,2% opina el mateix sobre el conjunt de la seva comunitat autònoma. A la mitjana estatal aquests percentatges suposen el 68,6% i el 63,6%, respectivament.