El comitè del Metro denuncia la mort d'un extreballador per l'exposició a l'amiant i demana dimissions

La indignació dels treballadors del Metro de Barcelona per l'exposició a l'amiant a la que durant anys van estar sotmesos sense ser-ne conscients puja de to. En una roda de premsa celebrada a la seu de la UGT de Catalunya, el comitè d'empresa de la companyia ha denunciat que fa uns mesos va morir un treballador jubilat que havia estat exposat a l'amiant. "L'autòpsia va revelar que tenia fibres d'amiant al teixit pulmonar", ha afirmat Òscar Sánchez, un dels portaveus del comitè. Descontents amb el que consideren falta de transparència de l'empresa, avui directament han reclamat la dimissió de la presidenta de TMB -la matriu de Metro de Barcelona-, la regidora de Barcelona Mercedes Vidal, així com el conseller delegat, Enric Cañas, i el seu adjunt, Pau Noy.

"El problema és el de sempre, és negació de l'amiant. El 2003 el Ministeri de Sanitat va informar que el 100% dels treballadors dedicats al manteniment de trens havien estat exposats a l'amiant, que es vigilés. Aquesta empresa no va fer res", ha explicat José Manuel Moreno, un altre membre del comitè. La presidenta, Amaia Álvarez (UGT), ha acusat TMB d'actuar amb "irresponsabilitat" i de no desplegar tots els recursos per abordar la crisi. "Hem perdut 17 anys amagant aquest problema", ha assegurat Ángel González, un altre treballador.

Riscos de l'amiant

L’amiant és un producte mineral d’una gran durabilitat i de cost reduït, molt resistent a la calor, a l’abrasió i a la tracció. Les seves característiques el van convertir en un material molt utilitzat en la construcció i en la indústria i avui encara se’n fa un ús habitual en països del sud. Alguns dels seus derivats, com el fibrociment, van fer-se omnipresents durant dècades a casa nostra. El 2000, la UE va decretar la prohibició de la producció i la comercialització de l’amiant i de productes que en continguin, però el Govern d’Aznar va demanar una moratòria de dos anys i a l’Estat espanyol no va aplicar-se fins al 2002. Ara bé, encara avui arreu es troben productes que contenen amiant, per exemple en nombroses teulades o canonades o, com s'ha comprovat, en vagons del metro.

Els riscos per a la salut apareixen amb la inhalació de les fibres d’amiant. Les afectacions que provoca són fonamentalment respiratòries i les principals poden agrupar-se en tres tipus: l’asbestosi o fibrosi pulmonar, que és una malaltia dels pulmons d’evolució lenta i que ocasiona insuficiència respiratòria; el mesotelioma o tumor de pleura, que és un càncer exclusivament derivat de l’amiant i que té una esperança de vida molt curta, i el càncer de pulmó. Ara bé, nombrosos experts també vinculen l’amiant amb l’aparició d’altres formes de càncer. Les fibres poden estar dècades allotjades a l’organisme abans que es desenvolupi una d’aquestes patologies, que tenen un període de latència d’entre 20 i 40 anys. Això explica per què encara avui apareixen nous casos de persones afectades.