Combatre les addiccions en confinament

La Covid-19 és una malaltia que afecta tota la població, però hi ha sectors que són més vulnerables, entre ells les persones drogodependents. "Tenen una llarga patologia crònica, algunes amb problemes d'hipertensió, diabetis, VIH positives i un sistema immunitari afectat", assenyala a Públic el subdirector general de Drogodependències, el doctor Joan Colom. Si ja és prou difícil estar en confinament per a les persones que no consumeixen, estar sotmès a una abstinència involuntària ha de ser difícil. A causa de la dificultat d'adquirir substàncies il·lícites (marihuana, cocaïna, heroïna), n'hi ha que estan aprofitant el confinament per sortir de la seva addicció, i n'hi ha que han traslladat el seu consum a l'alcohol o al tabac. "L'alcohol i el tabac els pots comprar quan vulguis. La marca blanca d'alcohol val gairebé el mateix que l'aigua", lamenta el director de Projecte Home, Oriol Esculies.

El confinament: una oportunitat per deixar de consumir?

Al CAS de la Mina ha augmentat la demanda de tractaments amb metadona i s'ha reduït el consum diari d'estupefaents de 300 a menys de 100

Des de l'inici del confinament, al CAS de la Mina ha augmentat la demanda de tractaments amb metadona (que serveixen per pal·liar l'abstinència de substàncies com l'heroïna) i s'ha reduït el consum diari d'estupefaents 300 a menys de 100. Fonseca afirma que des de principis d'abril s'ha reduït el consum, però des del cap de setmana passat s'ha tornat a incrementar, malgrat no superar els nivells previs al confinament. En aquest sentit, Colom explica que als centres hi ha 140.000 consums a l'any, així com la disposició d'1,2 milions de xeringues, i que des de l'inici de la pandèmia la majoria de sales de venopunció s'han mantingut obertes, encara que els llocs de consum estan més espaiats com a mesura de de seguretat. 

Per tal d'evitar que els usuaris vinguin als centres, ja que són població d'alt risc, des del CAS se'ls hi està administrant dosis de metadona més elevada, encara que tenen en compte les necessitats de cada pacient. "Es fa una mesura de reforç positiu als pacients i a mesura que estan bé els hi anem donant dosi perquè se l'emportin a casa. El més habitual és que se l'emportin un cop a la setmana o cada quinze dies. Ara els hi podem donar dosis més altes: una setmana, quinze dies; quinze dies, un mes", especifica. Ara bé, els pacients amb situacions més complexes continuen amb visites presencials.

D'altra banda, com remarca el director de Projecte Home, on atenen unes 300 persones, l'alcohol i el tabac són les substàncies més fàcils d'aconseguir. Per tal de mitigar el malestar, hi ha hagut un augment del consum d'alcohol, tabac i també de benzodiazepines (medicina psicotròpica, la qual ataca al sistema nerviós central i ajuda a controlar l'abstinència). En aquest sentit, Fonseca subratlla que les benzodiazepines i els opiacis són substàncies relacionades amb la sobredosi i són les que augmenten el risc de depressió respiratòria, característica encara més perillosa en temps de coronavirus.

"Fins ara podies portar la teva realitat submergida, però pots demanar ajuda i obrir-te"

També hi ha conflictes a casa perquè potser no estaven acostumats a viure amb els pares, perquè una persona que consumeix es tanca a l'habitació o està molt al carrer. Això genera "tensió, angoixa i ganes de consumir". "Quan tens una mala situació se't dispara un mecanisme neuronal que et provoca un desig irrefrenable a consumir (craving)", concreta. D'altra banda, Colom hi veu una finestra: "Ara és una bona oportunitat perquè la família et pugui ajudar. Fins ara podies portar la teva realitat submergida, però pots demanar ajuda i obrir-te", exclama.

Avançar mentre tot està aturat

A més del tractament a casa, hi ha persones com en Carles, de 44 anys, que porta des del 5 de desembre del 2019 a la Comunitat Terapèutica de Projecte Home a Montcada i Reixac lluitant contra la seva addicció. En Carles va escapar de casa quan tenia 14 anys a causa d'una desestructuració familiar. Des de llavors ha passat per dos centres, però el desig de consumir el perseguia. Abans d'entrar al tercer, va viure quatre mesos al carrer. "Cada mes em deia 'estalviaré', però el mateix dia consumia tot i em venia a la ment el suïcidi. M'autoenganyava constantment", recorda amb una veu aparentment tranquil·la. Després de quatre mesos en menjadors socials, dormint entre cartons I estimant-se cada dia menys, va decidir posar fre i ingressar a un altre centre. I ara, amb Projecte Home, se sent molt millor.

"Que una persona estigui consumint és d'alt risc perquè si ha de delinquir delinquirà. El millor que podem fer és que estiguin en un tractament en un espai segur i sa"

Esculies i Fonseca reclamen que continuïn arribant els Equips Individuals de Protecció (EPI) als centres, ja que van trigar dies a tenir-ne, així com protocols clars a seguir. Per últim Esculies ha reclamat que es pugui tornar a obrir l'accés al centre, ja que ara mateix no poden internar a ningú degut a que no tenen tests PCR i no poden posar en risc a la resta d'interns. "Que una persona estigui consumint és d'alt risc perquè sortirà al carrer, farà el que sigui per aconseguir les substàncies i si ha de delinquir delinquirà. El millor que podem fer és que estiguin en un tractament en un espai segur i sa", conclou el director, qui afegeix que actualment hi ha una llista d'espera de 20 persones.