Una consellera de la Generalitat liderant la "resistència" a l'actuació de la Policia Nacional en un col·legi per impedir el referèndum de l'1 d'octubre de 2017; una resistència "perfectament organitzada", "amb participació de diferents estaments socials i polítics", i un cos policial, els Mossos d'Esquadra, que hauria seguit els moviments dels policies nacionals durant tot l'1-O, a més de posar-los traves per treballar en aquesta i en altres jornades.

Juan Manuel Quintela, comissari cap d'Informació de la Policia Nacional a Catalunya ha assenyalat aquest dimarts durant el judici al procés l'exconsellera d'Educació Clara Ponsatí, exiliada a Escòcia, pel seu paper impulsora d'aquesta "resistència" en un dels centres que es van utilitzar per votar. "Ella va estar liderant la resistència a la Policia",  "va estar una mica dirigint la resistència", ha afirmat l'alt comandament policial, que ha comparegut com a testimoni davant la Sala penal del Tribunal Suprem. El seu escorta, a més, s'hauria identificat davant els agents com a "company".

Davant preguntes de l'advocat de l'exconseller Joaquim Forn, Xavier Melero, que li preguntava per aquest "incident", el testimoni ha sostingut, en referència a l'escorta, que "igual se surt de la normativa prestar protecció en un acte il·legal", encara que no li correspongui a ell "valorar-lo". El comissari es troba imputat davant un jutjat de Barcelona per l'actuació policial a la seu de la CUP el 20 de setembre de 2017.

Quintela, a més, ha criticat amb duresa l'actuació dels Mossos: els ha acusat d'obstaculitzar deliberadament el treball de policies i guàrdies civils en almenys tres ocasions. Ha citat els tres centres en els quals va haver-hi "impediment directe", "enfrontament" amb els cossos de seguretat estatals per part de la policia catalana -Escoles Pies de Sant Antoni, Mediterrànie i Pau Claris, totes a Barcelona- tot i que ha hagut de reconèixer que l'"actitud d'enfrontament" no va ser "generalitzada": "Va ser passiva en la majoria dels casos".

També ha hagut de reconèixer que l'"actitud d'enfrontament" no va ser "generalitzada": "Va ser passiva en la majoria dels casos". Durant tota la seva compareixença ha defensat la labor de la Policia Nacional, i ha denunciat la violència d'alguns concentrats, a la qual van haver de fer front per actuar en diversos episodis.

A la 25a sessió de judici al procés, durant la seva vuitena setmana, el testimoni de Quintela s'ha prolongat durant gairebé tot el matí, tot i haver quatre testimonis més citats abans de la tarda. Les tres jornades d'aquesta setmana estan carregades de testificals de comandaments i agents policials, majoritàriament de la Guàrdia Civil.

L'espionatge dels Mossos: "Hi ha 271 comunicats"

D'altra banda, el comissari de Policia Nacional ha assegurat "rotundament" que els Mossos van informar "detalladament" dels moviments de la resta de cossos policials l'1-O, fet que diferents comandaments dels Mossos ja han negat durant el judici. "Hi ha 271 comunicats en els quals informen de la ubicació de les nostres unitats a la ciutat de Barcelona", afirmava, apuntant que aquest espionatge "no és una apreciació, està en les seves comunicacions [dels Mossos]".

Més enllà d'aquest espionatge, Quintela ha relatat l'episodi d'"extrema gravetat" que va tenir lloc de nit, en una jornada posterior al referèndum, quan un vehicle oficial dels Mossos va seguir durant "cinc o deu minuts" un cotxe camuflat de la Policia, per després donar-li l'alt. "L'atravessen, es baixen dos membres de la patrulla, posen la mà a l'arma enfundada", per després demanar-los la documentació, narrava el comissari. "Era una actitud fora de lloc", "es van repetir varis d'aquests incidents i altres seguiments", sentenciava.

En xifres, assegura que van comptabilitzar més de 100 incidents a Catalunya durant els dies al voltant de l'1-O; 37 d'ells eren atacs a seus del PSC o ajuntaments governats pels socialistes. Dels prop de 80 episodis documentats abans del referèndum, sempre segons el seu relat, hi hauria "atacs a comissaries, casernes de la Guàrdia Civil o partits polítics".

Entre altres exemples, recordava també com el responsable d'un dels dispositius dels Mossos en una de les escoles va intentar "impedir" l'entrada dels agents de Policia Nacional, al crit de "deixeu-los votar". Tot, malgrat que al cos de Mossos hi ha "excel·lents professionals", i llavors "molts companys haguessin desitjat col·laborar", apuntava el comissari.

Sobre Roger Español: "Lamento que sortís lesionat"

En un altre ordre de coses, fins avui el més proper a l'autocrítica o la disculpa per la violència de l'actuació policial de l'1-O no passava del reconeixement que efectivament va haver-hi imatges "desagradables", sempre partint que els agents van fer una tasca "exemplar" i "proporcional". Quintela s'ha convertit en el primer representant de la Policia Nacional en lamentar les ferides causades per les càrregues, i concretament en la que va afectar Roger Español, l'home que va perdre un ull per l'impacte d'una de les pilotes de goma disparades en el col·legi Ramón Llull.

"Lamento que algú surtis lesionat", afirmava el comissari, per immediatament després sostenir que Español "va estar a primera fila", i que un informe d'aquesta jornada li imputa fins a "cinc agressions" a agents.

Entrar al col·legi va ser difícil, però sortir ho va ser encara més: "Van intentar envoltar-los. Van ser perseguits durant metres. I en aquesta sortida complicada van haver de fer ús de llançament de pilotes. Una d'elles, lamentablement, va causar lesions a un dels manifestants hostils", resumia.

Quintela també recordava que a Lleida va ser "on més ferits va haver-hi, proporcionalment", i que allí un dels concentrats va sofrir un infart i va ser atès pel responsable del dispositiu. "Va paralitzar tota l'actuació per a tractar d'atendre aquesta persona. No es va separar d'ell fins que va arribar l'ambulància", esgrimia.