La reforma del Codi Penal anunciada la setmana passada pel Govern espanyol després de les negociacions amb la Generalitat ha generat reaccions de tot tipus i encara aixeca polèmica. Com afectarà els líders del Procés ja condemnats i els exiliats, així com si agreujarà la criminalització de la protesta, són dos dels principals dubtes que han sorgit i sobre el qual hi ha posicions molt diverses. 

Que es tracti d'un àmbit complex com el jurídic no ajuda tampoc a treure'n l'entrellat. Deixant de banda la política, els propis juristes es debaten entre diferents interpretacions de la nova proposta, que elimina la sedició i modifica altres delictes, com el de desordres públics. Els advocats que defensen moviments socials temen que el nou redactat aprofundeixi en la criminalització de la protesta mentre que d'altres experts neguen que empitjori la versió actual. En parlem amb el catedràtic de Dret Penal de la Universitat de Barcelona, Joan Queralt, i amb l'advocat d'Arrels Advocades, Eduardo Cáliz. 

La sedició es reforma o es deroga?

El delicte de sedició queda suprimit del Codi Penal. Amb la nova reforma, tot l'apartat que hi fa referència s'esborra, de manera que no se substitueix per cap altre tipus penal. Això ha estat aplaudit: "Cap Estat té la sedició com la teníem aquí", sosté el catedràtic de Dret Penal de la Universitat de Barcelona, Joan Queralt. En un inici, el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va apuntar que el delicte es reformava, però entre els juristes hi ha consens que desapareix: "Es deroga un delicte decimonònic", assenyala l'advocat Eduardo Cáliz, d'Arrels Advocades.

El delicte de desordres públics es crea de nou o ja existia?

El delicte de desordres públics ja existia, però amb la reforma es modifica el text que el tipifica (els articles 557 i 557 bis), així com la seva versió agreujada. Segons la justificació de la reforma, l'objectiu és definir-lo de manera més precisa i adaptar-lo als països del voltant. Els principals elements que es modifiquen són que requereix l'actuació en grup (fins ara també es podia donar en solitari), la finalitat d'atemptar contra la pau pública i l'existència de violència o intimidació. A més, sobre les ocupacions de bancs o immobiliàries -ja tipificades actualment - inclou com a novetat que no caldrà que hi hagi violència o intimidació per considerar-les delicte.

Per tant, s'endureix o no?

Si el nou articulat del Codi Penal endureix el delicte de desordres públics o no és una de les qüestions en què els juristes discrepen. Per Queralt, la modificació és favorable en tant que inclou "menys conductes punibles, i les que queden, redueixen penes". Per contra, equips jurídics de moviments socials alerten que el nou redactat pot aprofundir encara més en la criminalització de la protesta: "Hi ha un atac al dret de protesta ampliant els supòsits del delicte de desordres públics", assenyala Cáliz.

L'advocat diferencia el debat acadèmic de la pràctica diària dels jutjats, on són habituals les causes contra manifestants per aquest delicte. "Totes les entitats que en algun moment es vegin necessitades de plantar cara per mitjà de la protesta, com la PAH, el Sindicat de Llogateres o qualsevol sindicat de treballadors es poden veure afectades per aquesta modificació".

Quins són els elements que preocupen els moviments socials?

Hi ha diferents elements que centren els temors d'organitzacions i professionals en defensa dels drets. Un d'elles és la introducció del concepte d'"intimidació", que assenyalen que és difícil de delimitar i pot portar a interpretacions més àmplies. "Ara, perquè es donin uns desordres públics es necessita que hi hagi violència contra persones o coses, però amb la introducció d'aquest terme, això ja no és necessari", sosté Cáliz. El fet que sigui una qüestió "subjectiva" preocupa pel fet que pot ser interpretat de manera més oberta.

Queralt, però, apunta que actualment ja es recull amb altres paraules el mateix concepte i que en qualsevol cas, la intimidació no es mesura per la subjectivitat de la víctima. "El dret alemany, francès o belga estan en formulacions similars. Estem davant de conceptes molt indeterminats, com l'ordre públic, i tots els estats ho han anat reduint fins a demanar pràcticament un perill físic", apunta.

Pels que fa a les ocupacions pacífiques d'immobiliàries o bancs, una de les formes de protesta de la PAH o els sindicats d'habitatge, per exemple, Queralt assenyala que amb el nou redactat queda més clar que són pacífiques, un fet que abans no s'especificava.

En relació a les penes, que també es modifiquen, els moviments socials critiquen que la pena mínima en cas de desordres públics agreujats s'amplia fins als tres anys. Fins ara, en ser de dos, la pena podia quedar en suspens si el condemnat no tenia antecedents, però si tira endavant la reforma, els que obtinguin la pena mínima haurien d'entrar a presó.

La malversació també es modificarà?

Després que el Govern espanyol anunciés que derogaria la sedició, la Generalitat va obrir la porta a modificar també la malversació, l'altre delicte pel qual estan condemnats la majoria de líders del Procés. Això, però, no està tancat, i segueixen les negociacions entre els governs i també els grups parlamentaris. El portaveu d'ERC a Madrid, Gabriel Rufián, va explicar que l'objectiu és "posar molt més difícil que s'interpreti de manera capciosa, interessada o ideològica per part dels jutges" aquest delicte. Va posar com a exemple la condemna al líder del partit, Oriol Junqueras: "No té sentit que si no hi ha un enriquiment personal ni estructura de corrupció se'l condemni per malversació".

Què passarà amb les penes dels líders del Procés?

En principi, com que es deroga la sedició, la sentència dels líders del Procés condemnats per aquest delicte s'haurà de revisar. Els Jordis, però, són els únics que només estan condemnats per sedició, mentre que la resta ho estan també per malversació. Per això ara el Govern ha obert la porta a negociar també la revisió d'aquest delicte. Anem per parts: d'una banda, els Jordis haurien de veure com se'ls cancel·la la pena, que després dels indults els afecta especialment per la part de la inhabilitació. 

Més difícil és dir com afectarà a la resta, a qui se'ls va fer un "pack" entre sedició i malversació que dificulta separar els dos delictes. Més enllà d'això, Queralt tilla la sentència de "bunyol" i reconeix la incertesa sobre què farà el Suprem, encarregat de revisar la sentència que ell mateix va dictar el 2019. "La derogació és real, però una altra cosa és el que vulgui fer el Tribunal", lamenta. La imprevisibilitat de la cúpula judicial posa en qüestió la interpretació que pugui fer de la reforma.

Cáliz coincideix en el mateix i apunta que com que no és un procés "automàtic" caldrà veure l'actuació del Suprem, i posa en dubte que la reforma acabi beneficiant tant els líders jutjats com els exiliats pel fet que el tribunal ja va demostrar "subjectivitat" durant tot el procés judicial. 

I serà més fàcil extraditar els exiliats?

Sí que sembla que hi ha una mica més de consens entre els experts en afirmar que la reforma del Codi Penal no facilitarà l'extradició dels líders exiliats, com l'expresident Carles Puigdemont. Queralt assenyala que el procés ràpid de tramitació de les euroordres, ara paralitzades, contempla 32 delictes on no hi figuren els desordres públics, de manera que no podrien ser reclamats per això aprofitant la modificació del Codi Penal. A més, la reforma és posterior als fets, de manera que no es podria aplicar aquesta nova tipificació ja que no s'aplica amb retroactivitat.

Com afecta els independentistes amb causes obertes?

La incertesa plana també sobre com afectarà la reforma els independentistes amb causes obertes per les manifestacions post-sentència. Caldrà veure el rumb que marca el Suprem, tot i que Cáliz apunta que en cas de modificació s'aplica la legislació més favorable. Això faria que no es pogués utilitzar la reforma per endurir les condemnes, tot i que l'advocat qüestiona també que servís per millorar la situació dels encausats.

Què passaria si es tornessin a produir uns fets similars al 2017?

La derogació de la sedició no implica que si es tornés a produir un referèndum com l'1-O, els fets quedessin despenalitzats. Cáliz defensa que no es podria qualificar de sedició, però que cal veure "si tindria cabuda amb els delictes que s'incorporen de desordres públics". El fet que tornés a estar en mans del Suprem és el que genera més dubtes, en tant que els juristes consideren que ja el 2019 va aplicar "un delicte que no existia". "És una sentència que vulnera el principi de realitat perquè ni el 20 de setembre ni l'1-O hi va haver un alçament tumultuari", tal com es tipifica la sedició al CP actualment, recorda Queralt.

D'aquesta manera, no es podria jutjar els implicats per sedició però els juristes no descarten que el tribunal busqués altres formes per penar-los igualment. "No eren pocs els juristes que consideraven que l'1-O no era sedició; crec que ningú podria assegurar que en una situació semblant, el Suprem pugués estirar la normativa i incloure-ho dins un altre tipus penal, això depèn de la subjectivització dels tribunals", conclou Cáliz.