Les pistes de ball i discoteques no només són espais d'oci nocturn, també poden convertir-se en autèntics temples culturals. I no cal anar massa lluny per comprovar-ho. El projecte CLUBS, art a la pista transformarà aquest cap de setmana algunes de les sales de ball més populars de Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) en museus. 

Al llarg de dos dies, sales com Freedonia, Meteoro , Sala Apolo, Sidecar, El Pumarejo i Sala Salamandra acolliran exposicions d'art contemporani amb instal·lacions, videoart i performances de dansa i música de la mà de 17 artistes nacionals i internacionals. Els clubs obriran durant el dia i l'entrada serà oberta a tots els públics, també als nens. 

L'objectiu de la iniciativa, impulsada per l'Associació de Sals de Concerts de Catalunya (ASACC) i per Joana Roda, directora de la galeria Bombon Projects , i Dessislava Pirinchieva, comissària i gestora cultural, és apropar la cultura de clubbing a la ciutadania i reivindicar l'espai del club més enllà de la nit, com a lloc de coneixement, experimentació i llibertat a través d'una proposta expositiva en què participaran diferents artistes i obres.

CLUBS 2022

El CLUBS 2022 comptarà amb videocreacions de la fotògrafa neerlandesa Rineke Dijksta, l'artista multidisciplinar argentina Cecilia Bengolea, l'artista sud-coreà Young-jun Tak, la vídeo artista alemanya Bianca Kennedy, la barcelonina Anna-Irina Russell, la jove artista francesa Aïda Bruyere, Jordi Mitjà, amb tres videoprojeccions i l'artistaÁlex Marco, amb un vídeo sobre el paisatge després d'una festa.

En l'àmbit performàtic, el CLUBS 2022 comptarà amb una peça de dansa multipremiada de la companyia barcelonina la SADCUM; l'última creació del ballarí i coreògraf Pol Jiménez; una peça de la també coreògrafa i dramaturga María Jurado; i amb una instal·lació activada mitjançant una performance de Noela Covelo, entre d'altres. 

L'última dia, Miriam Camara, artista d'origen guineà-espanyol, oferirà una sessió de club experimental amb sons que aniran del techno al tarraxo per reivindicar les arrels afro d'aquests gèneres.