Ciutat Vella reclama al nou govern de Barcelona més habitatge públic, seguretat i salut

"Venen cocaïna alguns enllustradors (...) i a l'aguait una processó de pidolaires us assalta gairebé amb violència; dormen en les pollegueres de les portes els pobres, i recolzat en un fanal, un borratxo exposa una teoria filosòfica". Si no fos per l'extinció de l'ofici d'enllustrador, semblaria que el paràgraf està escrit en els nostres dies. Però és de 1926 i s'hi descriu la vida en el Districte V, avui el Raval de Barcelona. El signa Francisco Madrid, autor de Sangre en Atarazanas. Tràfic de drogues, inseguretat, desnonaments, pisos buits i falta de salut afligeixen al centre de la ciutat pràcticament des de la seva construcció, però el seu veïnat no es resigna. Aquestes són les seves reclamacions per al nou consistori que Barcelona en Comú i PSC hauran de formar la setmana vinent.

Habitatge

"Tots els problemes de Ciutat Vella, al final tenen a veure amb l'habitatge", sentència Miquel Borràs, de la Xarxa Veïnal del Raval. Porta més d'una hora elaborant la llista de preocupacions que li presentaria al nou executiu i creu que les principals tenen a veure amb la falta d'accés a l'habitatge. L'Ajuntament de Barcelona va analitzar 17 barris el 2018 i va comptabilitzar 434 pisos buits al Raval.

Els narcopisos han deixat de ser un problema greu en el districte, gràcies a les operacions policials i la col·laboració veïnal, clau en les recerques de les forces de seguretat. Però també per la sofisticació i discreció dels traficants. "Al principi s'enfrontaven als veïns, venien de fora i no tenien cap arrelament aquí", explica Borràs, "però ara que saben que som els primers a donar la veu d'alarma, es cuiden molt més". Si el tràfic de drogues ha estat continu en un veïnat pròxim al port, no generava tanta inseguretat perquè abans els narcos eren del barri i no volien ser descoberts.

Seguretat

L'índex de victimització de 2017, últim any disponible, assenyala que Ciutat Vella és el districte on els veïns se senten més insegurs. El 25,6% havia sofert algun delicte aquest any. No obstant això, l'índex de denúncia és el més baix de la ciutat. Només un 15,1% va denunciar en 2017, principalment perquè consideren que "la policia amb prou feines pot actuar".

Turisme

Quan Martínez de Velasco surt de la seva casa al carrer del Carme, passa a caminar directament per la calçada. "M'han robat l'espai públic", es queixa. El turisme ha deixat de ser una de les majors preocupacions dels barcelonins, en part perquè s'hi han acostumat, en part perquè aquesta inquietud s'ha traslladat al terreny de l'habitatge. Una de les grans raons per les quals augmenta el preu de lloguer, sobretot a Ciutat Vella, continua sent l'existència de milers de pisos turístics, la majoria il·legals. En la passada legislatura, el govern de Colau va tancar-ne més de 3.000.

Difusió, si us plau!
Acte informatiu "#HermitageBarceloneta?" + vermut!
Aquest dissabte #13J 11h30 al carrer (C/ Baluard 42) la plataforma per un #PortCiutadà explicarà el seu #NoAlHermitage i obrirà la paraula a les veïnes assistents.#ArtDelEspeculacióhttps://t.co/14Uyc32rPH pic.twitter.com/PXstlmN6A5

— Xarxa CV #StopCreuers! (@XciutatVella) 8 de juliol de 2019

Salut

Enfront de projectes com el de l'Hermitage, els moviments socials exigeixen que es doni prioritat a uns altres com el CAP en el nord de Raval. L'edifici en el qual es troba actualment té esquerdes, plou a dins i l'accés és gairebé impossible per a cadires de rodes, carrets de nadons o persones grans. El Departament de Salut de la Generalitat, en mans d'ERC, donava el vistiplau al seu trasllat a la capella de la Misericòrdia, un edifici cedit al MACBA durant cinc anys en què la institució no va arribar a plantejar la seva ampliació amb un pla de desenvolupament concret. Però Cultura s'hi oposava. El retorn de l'usdefruit de la capella a les mans de l'Ajuntament depenia d'un ple en el qual només van votar-hi a favor BComú i la CUP.

Abans d'acudir a un CAP, un altre espai on cuidar de la salut és un gimnàs. El Gimnàs Social Sant Pau, en perill per l'impagament de deutes a la propietat i que ha sobreviscut fins ara gràcies a donacions d'últim minut, demana per a aquest any "un impossible" en paraules del seu director, Ernest Morera, "que és que els polítics compleixin les seves promeses". I en aquest cas, que salvin el projecte que atén a totes les persones que no poden permetre's el luxe de fer esport en un centre especialitzat.

Comerç i contaminació

Des del Sant Pau fan extensius els reptes a la resta de districte, que hauria de "protegir als veïns i comerços de proximitat de l'extermini que estan vivint". Morera qualifica Ciutat Vella com una "zona de guerra" on les mesures dutes a terme fins ara han estat més "de relat" que efectives. Assegura que en menys de tres mesos han tancat sis comerços en un radi de 100 metres del Gimnàs.