De Jair Bolsonaro a Vladimir Putin, de Matteo Salvini a Marine Le Pen, de Viktor Orban a Santiago Abascal. La nova ultradreta ha entrat per la porta gran de la política oficial. No sols a Occident. Segons apunta l’escriptora Olga Rodríguez, també arran del fracàs de les Primaveres àrabs, ha arrelat a l’Orient Mitjà i comença a penetrar a l’Índia i altres països de l’Àsia Central amb proclames que atempten obertament contra els drets humans i els principis democràtics.

Saber interpretar aquest fenomen i aconseguir frenar-lo és l’objectiu de Guia pràctica contra l’extrema dreta. Entendre i combatre els nous feixismes d’arreu del món, elaborat per Alba Sidera i Jordina Arnau. Un llibre en què les dues periodistes catalanes interroguen a vuit persones que, des del seu àmbit i expertesa, desxifren les claus d’un moviment articulat amb l’únic propòsit de defensar una societat al servei de les elits i basada en el supremacisme de l’home blanc, l’heteropatriarcat i els valors de la família catòlica tradicional. "Volem enderrocar tabús i explicar que es tracta d’un corrent de pensament que, a adaptant-se a cada context, aspira a imposar governs autoritaris", afirma Sidera.

Colonialisme intel·lectual

En una primera aproximació, les autores pregunten als entrevistats sobre la gènesi d’aquest nou feixisme que busca un enemic a qui culpabilitzar de les desigualtats que generen les polítiques neoliberals. Ho indica en un dels paràgrafs la filòsofa brasilera Marcia Tiburi. "Ella afirma que el feixisme és l’odi als pobres, i són les classes dominants qui el financen per ocupar i retenir el poder", assenyala Jordi Arnau.

A parer de les autores, el feixisme troba en els estralls que causa el neoliberalisme el terreny adobat per atiar la por davant determinats col·lectius, que a cada país poden ser diferents. "Així com Le Pen té posicions laiques i instrumentalitza la religió amb finalitats xenòfobes, el feixisme a Itàlia enarbora la bandera del catolicisme contra les comunitats gitana i musulmana, a qui acusa de representar un perill per a la cultura, la identitat i el benestar social", explica Sidera.

Als Estats Units, el trumpisme ha utilitzat la comunitat negra com a boc expiatori, mentre que a l’Estat espanyol és Vox qui ho ha fet contra el procés català, quan van personar-se en el judici del Suprem, i ara contra els menors no acompanyats o el que qualifica d’"ideologia de gènere". Segons Alba Sidera, "així és com el feixisme practica una mena de colonització intel·lectual, consistent a crear mentides virals sobre un determinat col·lectiu, per tot seguit postular-les com l’antídot que el farà front".

Per assolir aquests propòsits, el feixisme ha sabut disseminar per les xarxes socials un missatge incendiari que interpel·la a les vísceres i les emocions. Una estratègia que té en Steve Bannon, exassessor del president estatunidenc Donald Trump, un dels principals artífex. "En temps de publicitat global, Bannon ha empaquetat el feixisme com una mercaderia que, a còpia d’insuflar falsedats carregades d’odi i violència, no donen marge a la raó i contribueixen a moure el sentit majoritari cap a posicions més conservadores i intolerants", afegeix Jordina Arnau.

També en aquesta línia s’expressa Alba Sidera, per qui a Itàlia això s’ha vist amb les soflames que la ultradreta llança contra els transsexuals o els homosexuals, als quals vincula amb la pederàstia. "D’aquesta manera ha aconseguit obrir la finestra d’Overton; és a dir: que el nivell de tolerància sigui cada vegada més alt entre la població i que sectors progressistes adoptin mesures que abans rebutjaven i que suposen un retrocés en matèria de drets fonamentals".

Prova d’aquesta dinàmica, Alba Sidera cita la Teoria del Gran Reemplaçament, que inspirant amb les lleis racistes aplicades per Mussolini, la ultradreta vol introduir en la societat. "No parla directament de races inferiors, però darrere la demonització de les cultures diferents de la catòlica, instal·la una mirada racista que va impregnant la nostra societat", adverteix la coautora del llibre.

Antídots contra la intolerància

A més d’oferir una anatomia sobre el nou feixisme, Guia pràctica contra l’extrema dreta pretén esdevenir, com el seu nom indica, una caixa d’eina perquè els lectors i lectores coneguin les maneres de combatre aquest moviment. A través de les ja citades Olga Rodríguez o Marcia Tiburi, les autores indaguen en les receptes que plantegen el fotoperiodista Jordi Borràs, la crítica cultural Ruth Ben-Ghiat, el politòleg Cas Mudde, l’activista antiracista Moha Gerehou, l’historiador Mark Bray o el col·lectiu Proyecto Una, especialitzat a seguir la pista a l’extrema dreta a les xarxes socials.

Totes aquestes veus consideren que, si bé no hi ha fórmules màgiques, el primer pas per derrotar el feixisme és conéixe’l. I això vol dir saber quines eines fa servir per imposar la seva agenda, qui el finança, com s’estructura i les debilitats o punts febles que presenta.

A partir d’aquí, coincideixen que és necessari no restar indiferents a la seva existència ni, encara menys, creure que es tracta d’una opció política amb qui es pot debatre, atès que el seu propòsit és actuar dins del sistema democràtic per destruir-lo. Entorn d’aquest fet, Sidera recorda el polític socialista Giacomo Matteotti, assassinat per ordre de Mussolini el 1924, quan advertia que el feixisme no és una opinió, sinó un crim, raó per la qual "no pot ser legitimat en nom d’una suposada llibertat d’expressió. Se l’ha d’excloure".

Altres camins per combatre la ultradreta són, en opinió dels entrevistats, rebatre les formacions amb arguments, ja que "entrant al detall, podem desmuntar les seves fal·làcies", indica Jordina Arnau, o bé silenciar-los perquè no tingui altaveus on propagar el seu ideari. "No podem deixar que escampi les seves mentides", afegeix Alba Sidera, "però també seria un error respondre sistemàticament al que diu, perquè això el fa protagonista, que és el que persegueix. Cal trobar un terme mig".

Amb tot, Arnau i Sidera consideren que el millor antídot contra la ultradreta és exigir una bona política de memòria històrica, ja que "si no s’explica l’origen i el comportament del feixisme, molts partits teòricament progressistes l’acaben acceptant", afirma Jordina Arnau. No sols això: segons les autores del llibre, a la dreta clàssica li acaba servint per mostrar-se moderada, a l’esquerra per assenyalar un enemic i a molts mitjans per captar audiència aprofitant els elements atractius que propaga. "Al final, el liberalisme utilitza l’espantall del feixisme per captar vots sense adonar-se que està comprant el seu marc mental", afirmen les autores del llibre.

A tall de conclusió, Jordina Arnau i Alba Sidera consideren que el més efectiu per contrarestar la ultradreta és articular accions que, en lloc de fomentar l’odi, la violència i l’individualisme, posen el centre la solidaritat, la convivència i el suport mutu. "Amb espais de contrapoder com el moviment feminista o les assemblees pel dret a l’habitatge, les persones esvaeixen els prejudicis que les enfrontaven i actuen en defensa d’una vida digna". Per totes dues, aquestes estructures, sumat als cordons sanitaris que es poden crear a les institucions o el desplegament de polítiques socials i econòmiques valentes -com insisteix el periodista Miquel Ramos a l’epíleg del llibre- poden servir per crear una societat més justa on la doctrina de l’odi no tingui cabuda ni possibilitats de prosperar.