El centre d'acollida per a persones amb addiccions de Barcelona té una llista d'espera de fins a cinc mesos

Des que va obrir les seves portes per primera vegada, ara fa dos anys i mig, el centre d'acollida per a persones sense llar amb addiccions de Barcelona ha tret del carrer 213 persones i ha aconseguit que unes 60 recuperin la seva autonomia. Es tracta d'un centre "pioner" i únic al conjunt de l'Estat perquè no exigeix als usuaris que deixin el consum abans d'entrar-hi. 

Obert poc després de l'esclat de la pandèmia, l'abril del 2020, ofereix una cinquantena de places -la meitat reservades a dones- i des d'aleshores ha registrat 334 estades. En una roda de premsa aquest divendres, el director de l'àrea de Drogues i Salut de l'Associació Benestar i Desenvolupament (ABD), Josep Rovira, ha comentat que actualment el centre, ubicat al districte d'Horta-Guinardó, té llistes d'espera de quatre a cinc mesos en el cas dels homes, que són el 85% del total d'atesos.

La directora de Promoció de la Salut de l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), Maribel Pasarín, ha insistit que es tracta d'una llista volàtil "perquè l'allotjament de les persones que atenen és molt inestable i sovint és difícil localitzar-los".

10 de les 14 sales de consum de Catalunya estan a Barcelona

Barcelona concentra 10 sales de consum injectat supervisat enfront de les 4 que hi ha a la resta de Catalunya, tot i que per exemple el 23% de les usuaris del CAS Baluard provenen de fora de la ciutat. En aquest sentit, la regidora de Salut, Envelliment i Cures, Gemma Tarafa, ha demanat a la Generalitat que estengui el model d'atenció a les persones amb drogodependències propi de la ciutat a la resta de Catalunya, especialment a l'àrea metropolitana. "Barcelona ha fet els deures, però cal estendre la iniciativa a la resta del país", ha dit.

L'Ajuntament de Barcelona ha demanat que s'obrin més centres d'acollida especialitzats fora de Barcelona per a persones sense llar que són drogodependents. Segons dades municipals, fins al 10% de les persones residents a l'equipament obert a la capital catalana provenien d'altres municipis, ja fos Badalona, Calella o Sant Adrià de Besòs.

De la mateixa manera, el consistori també trasllada la petició a la Generalitat perquè s'ubiquin sales de consum injectat supervisat als Centres d'Atenció i Seguiment a les drogodependències (CAS) arreu de Catalunya. Tarafa ha remarcat que els centres de Barcelona no estan saturats, però creu que "és important desplegar aquesta xarxa integral a la resta de Catalunya". "L'actual és un model és incomplet només amb els CAS", ha dit. 

El centre d'acollida, que té capacitat per a unes 50 persones, suposa una inversió anuals d'uns 2,5 milions d'euros que fins ara ha pagat íntegrament l'Ajuntament de Barcelona. La Generalitat s'ha compromès a pagar un 25% d'aquesta inversió.

Des de la seva obertura, un total de 60 persones han completat amb èxit el seu procés de millora d'autonomia i han aconseguit sortir del recurs amb els objectius assolits, la qual cosa implica una estabilització del consum de drogues que els permet recuperar part de la seva autonomia i seguir avançant en aquesta direcció. A més a més, entre el conjunt de les persones residents també s'ha pogut verificar que es produeix un descens notable en el consum de drogues que es pot xifrar entre el 50% i el 70%, segons la substància.