@FlorRagucci

Moltes són les persones que a Catalunya volen acollir, moltes són les llars que volen obrir-se per a aquells que fugen de la guerra i moltes són les veus que cada vegada criden més fort contra la indiferència dels governs i la xenofòbia creixent a Europa. Bona mostra d'això és la campanya llançada recentment per més de 200 entitats de l’àmbit solidari, sindical, educatiu i cultural -Casa nostra, casa vostra- per reclamar a les institucions catalanes una acció decidida d’acollida de refugiats i denunciar la vulneració dels drets humans i el dret internacional que comporta el tancament de fronteres.

"Aquesta campanya es proposa fer una acció de gran impacte social, adreçada tant a un públic massiu com a les autoritats perquè, d'una banda, volem combatre l'onada de discursos xenòfobs i feixistes que s'està estenent per Europa i, de l'altra, volem fer pressió perquè l'acollida de les 4.500 persones ofertes per Catalunya es concreti", explica Jordi Armadans, un dels portaveus de Casa nostra, casa vostra i director de FundiPau que des de 1983 treballa pel respecte als Drets Humans i la promoció activa d’una cultura de pau. "Si bé és cert que no depèn de l'Ajuntament de Barcelona o de la Generalitat des d'un punt de vista jurídic, també és cert que ells poden forçar més la situació per tal que el govern central agilitzi els tràmits i els doni més competències, i en aquest sentit és important fer pressió des de la societat civil perquè ho facin", diu Armadans.

Visibilitzar com d'absurd és que hi hagi moltes persones disposades a donar asil i 65 milions de refugiats encara malvivint en camps, atrapats per les lleis de la UE, és doncs un dels objectius primordials de la campanya presentada al Teatre Lliure de Barcelona fa dues setmanes. Amb accions com la jornada de sensibilització del passat dissabte, Dia Internacional dels Drets Humans, a la Universitat de Barcelona; una cadena humana el 17 de desembre, amb motiu del Dia Internacional de les Persones Migrades; un macroconcert al Palau Sant Jordi l’11 de febrer amb la Fura dels Baus i la col·laboració de Canet Rock; i el tancament de la campanya amb una gran manifestació a la capital catalana el pròxim 18 de febrer, Casa nostra, casa vostra vol promoure que "Catalunya sigui terra d’acollida".

Així ho ha plasmat en un manifest signat per més de 200 entitats i persones de l'àmbit públic i privat -disponible per a tothom al web del projecte- on es critica directament "la inacció de l’Estat espanyol" i es reclama a les institucions catalanes "compromisos immediats per passar de les paraules als fets".

La campanya vol recordar que el govern espanyol només ha acollit 516 dels 10.500 refugiats que es va comprometre

La campanya vol recordar que el govern espanyol només ha acollit 516 dels 10.500 refugiats que es va comprometre dins l’esquema de repartiment de la Comissió Europea- que s’hauria de dur a terme en dos anys- i que, per la seva part, la Generalitat encara no ha fet efectiu el seu compromís d’acollir 4.500 persones migrades. "Hi ha hagut receptivitat des de la Generalitat i l'Ajuntament per donar una resposta solidària davant l'arribada de refugiats però la qüestió no s'ha tractat gaire en aquests temps", assenyala el director de Fundipau. "Ni un -ni molt menys l'altre- tenen prou competències per facilitar l'entrada de gent. Malgrat això s'han ocupat d'assistir als que arriben i de buscar les solucions que són al seu abast", conclou Jordi Armadans.

Barcelona intenta ser 'ciutat refugi' des de fa un any

Algunes de les mesures que el govern d'Ada Colau va posar en marxa es troben dins del marc del programa 'Barcelona ciutat refugi' que aquest octubre va complir un any. El reforç en els serveis adreçats a atendre i a acollir les persones refugiades a la capital catalana va ser un dels reptes del projecte quan va néixer i durant l’últim any, el pla s’ha hagut d’adaptar "a una situació canviant, a la manca de coordinació i a l’opacitat informativa per part del Govern central, que encara avui no ha fet pública una estratègia i un calendari d’arribada ordenat per a l’acollida de les persones refugiades que es va comprometre a reubicar i reallotjar" segons manifesten des de l'Ajuntament.

Malgrat aquesta incertesa i tenint en compte l’arribada creixent i sostinguda de persones refugiades a Barcelona -tal com ho assenyalen les xifres del Servei d’Atenció d’Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER) que, a 30 d’octubre, havia atès 1.890 persones refugiades, un increment del 51% respecte al mateix període de l’any anterior i sis vegades més que el 2012- l’Ajuntament de Barcelona ha augmentat el pressupost d’aquest servei municipal dels 1,1 milions d’euros el 2014 fins a arribar als 1,8 milions d’euros.

Acció de sensibilització a Barcelona per reclamar l'acollida de refugiats. PÚBLIC

Fins l'octubre, el SAIER de l'Ajuntament de Barcelona ha atès sis vegades més persones refugiades que el 2012

Paral·lelament a aquest servei, Barcelona ha posat en marxa un programa propi d’allotjament i atenció a persones sol·licitants d’asil que dóna protecció i assistència a aquells refugiats que estan a la ciutat i que no reben atenció de l’Estat o que, després d’esgotar els terminis que aquest atorga per als ajuts, no han assolit l’autonomia necessària per emprendre la seva pròpia vida a la ciutat. El tinent d’alcaldia de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència, Jaume Asens, va anunciar a finals del mes passat que les 27 places de les quals es disposaven al començament s'ampliaran fins a 100 i que s'hi podran beneficiar persones que, o bé han esgotat el temps de cobertura del programa estatal d’asil del Ministeri d'Ocupació i de la Seguretat Social, o bé n’han quedat excloses per la seva rigidesa en les condicions que han de complir els sol·licitants. "Impulsar aquest programa no és només una forma de garantir una atenció integral i adequada a les persones refugiades en situació de major vulnerabilitat. És també una forma d’assenyalar les insuficiències i la rigidesa del Programa Estatal i demostrar que amb voluntat política es pot acollir molt més i millor", va afirmar Asens durant la presentació del projecte.

Durant aquest any de vida, Barcelona també ha impulsat la seva presència en diferents organismes internacionals, com les Nacions Unides o la Comissió Europea on l'alcaldessa Ada Colau ha posat de relleu la importància que els estats europeus reconeguin el paper fonamental de les ciutats a l’hora d’acollir persones refugiades. En aquesta línia, l'Ajuntament de Barcelona ha signat acords amb les ciutats que reben l'impacte més gran de la crisi migratòria com Lesbos, Atenes o Lampedusa i s'ha desenvolupat la xarxa ‘Solidarity Cities'- de la que ja en formen part Atenes, Amsterdam, Berlín i Barcelona- per intentar la reubicació directa de refugiats entre ciutats.

La Generalitat també vol acollir

Des del passat març, la Generalitat s'ha adherit a la recepció i atenció de les persones desplaçades amb la creació d'un Comitè per a l'acollida de les persones refugiades i la publicació d'un manifest conjunt amb l'Ajuntament i les entitats socials implicades en la crisi migratòria on se subratlla "l’obligació ètica, moral i legal d’atendre, socórrer i acollir les persones refugiades respectant els drets fonamentals de l’asil i de la protecció internacional recollits en les convencions internacionals". La consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, ha comunicat que Catalunya ja està preparada per acollir "1.800 persones en aquests moments, i 4.500 en els propers temps" amb la dotació de places gestionades per la mateixa Generalitat que inclouen albergs, pisos fora del mercat i fins i tot habitacions cedides per hotels.

Els primers passos s'han donat al districte barceloni de Sant Andreu, on la Generalitat ha treballat conjuntament amb l'Ajuntament de Barcelona i les organitzacions CEAR, Accem i Creu Roja per condicionar l'emblemàtic edifici Casa Bloc amb la finalitat que puguin viure-hi 90 sol·licitants d'asil. Després d'això la voluntat manifesta del Comitè és l'ampliació del parc d'habitatges disponibles per als nous vinguts i la cessió per part de l'Estat espanyol de la gestió de la crisi dels refugiats, de manera que es pugui fer directament amb les institucions europees sense cap nou rebuig del govern de Mariano Rajoy.