Cas Castor Vist per sentència el judici del Castor: la Fiscalia manté la petició de penes de 6 anys de presó per als responsables

La Fiscalia manté la petició de penes de sis anys presó per als responsables del Castor, en les conclusions del judici que ha acabat aquest dilluns a Castelló. La fiscal els acusa d'incomplir els decrets de concessió i superar els volums d'injecció de gas establerts. L'acusació particular de l'entitat Aplaca rebaixa la petició a cinc anys i reclama prop d'1,9 milions d'indemnització per danys morals, però les defenses dels acusats han demanat l'absolució per falta de proves de càrrec. Els lletrats han negat que Recaredo Del Potro i José Luis Martínez Dalmau actuessin "amb lleugeresa i despreocupació" i han justificat que els terratrèmols s'haurien produït "de forma natural" i que la injecció de gas només els va avançar en el temps.

Aquesta ha estat el principal argument que la fiscal del cas, Dolores Ofrecio, ha desgranat en el seu informe de conclusions abans que el judici hagi quedat vist per a sentència. El seu relat ha aportat algunes novetats. Segons ha recordat, durant tres dies de setembre de 2013 els responsables d'Ecal UGS van injectar fins a vuit milions de metres cúbics diaris al magatzem, si bé el reial decret de concessió de 2008 i les bases de disseny del projecte establien que, durant el primer any d'injecció del gas coixí, no podien sobrepassar els sis milions de metres cúbics diaris. Una limitació tècnica per una qüestió de "prudència", segons ha remarcat. El pla de la subcontractada Geotosck per sobrepassar aquest volum, ha recordat, no va ser mai validat pel Ministeri d'Indústria, com era preceptiu.

Menysteniment del risc

El ministeri públic també ha retret als acusats que, malgrat conèixer que podien provocar terratrèmols, tal com els havia avisat, entre d'altres organismes, l'Observatori de l'Ebre –a qui, reconeixent aquesta possibilitat, van contractar per monitoritzar els possibles moviments sísmics- no preveiessin mesures per aquests casos, ni disposessin de cap pla ni avaluació de riscos concreta. "Es podia haver fet i no es va fer. La mercantil ha estat pròdiga i bondadosa amb les instal·lacions i les pericials. També hauria pogut ser generosa establint aquests estudis i anàlisis de riscos, amb plans de compliment", ha subratllat. "Quan algú injecta no sap si causarà microsismes o terratrèmols, però s'han de prendre més cauteles i mesures preventives que en una situació normal", ha abundat.

La fiscal també ha volgut destacar les afectacions que va suposar per a la població, amb afectacions a la "integritat de les persones", la "inviolabilitat" dels seus domicilis i efectes en la seva qualitat de vida davant d'un perill "concret i greu". Ha defensat també que es reconeguin els danys patits en habitatges i propietats. Malgrat això, i davant la "improbabilitat" de demostrar risc "catastròfic", ha retirat aquesta qualificació del seu escrit final.

Danys morals "coherents"

A l'escrit del ministeri públic s'ha afegit l'acusació particular exercida per la plataforma d'afectats Aplaca, que ha rebaixat la demanda de pena als cinc anys de presó. L'advocada de l'entitat, Esther Abellán, ha insistit que el projecte s'assentava en una zona de falles actives i que els seus responsables van descartar estudiar el seu risc sísmic tal i com se'ls havia sol·licitat. També que la monitorització, que no es feia a temps real, no era adequada i que informes com el de l'IFP fixant les sobrepressions es basaven en les dades de la mateixa Escal UGS.

L'advocada de la plataforma d'afectats: "La por a conseqüències catastròfiques era real"

L'advocada ha defensat l'existència de "dany moral", que ha diferenciat de situacions d'estrès posttraumàtic o altres afectacions. "La por a conseqüències catastròfiques era real", ha recordat citant els casos de molts veïns de la zona que, fins i tot, van acabar venent el seu habitatge. També ha analitzar la jurisprudència existent per fonamentar la reclamació –ha argumentat que es tracta d'un dany per ell mateix que no cal provar jurídicament- de 15.000 euros per cadascun dels 124 afectats que representa Aplaca -1,86 milions en total- com a "coherent" per l'exposició als centenars de sismes que van patir durant "dos mesos a temps real", en una zona poc habituada a moviments sísmics i amb la incertesa que els provocava no saber si es reprendrien les injeccions.

La responsabilitat del difunt Barat

La defensa dels acusats ha mantingut, en bona mesura, els arguments ja apuntats en la jornada inicial de la vista oral. L'advocat de Recaredo del Potro ha insistit, novament, a carregar la responsabilitat de les decisions operatives les prenia el director general i responsable tècnic del projecte, Carlos Barat, també investigat i que va morir de malaltia durant la fase d'instrucció del cas. També han tornat a negar la major sobre la relació entre les operacions d'injecció i els fenòmens sísmics. L'advocat de Martínez Dalmau, fins i tot, ha anat encara més enllà d'aquestes consideracions assegurant que l'activació de plans d'emergència com el Sismicat a Catalunya i les informacions dels mitjans sobre la falla d'Amposta van "generar una alarma desproporcionada" per un fenomen lleu.