La Fiscalia manté la petició de penes de sis anys presó per als responsables del Castor, en les conclusions del judici que ha acabat aquest dilluns a Castelló. La fiscal els acusa d'incomplir els decrets de concessió i superar els volums d'injecció de gas establerts. L'acusació particular de l'entitat Aplaca rebaixa la petició a cinc anys i reclama prop d'1,9 milions d'indemnització per danys morals, però les defenses dels acusats han demanat l'absolució per falta de proves de càrrec. Els lletrats han negat que Recaredo Del Potro i José Luis Martínez Dalmau actuessin "amb lleugeresa i despreocupació" i han justificat que els terratrèmols s'haurien produït "de forma natural" i que la injecció de gas només els va avançar en el temps.

Tot i conèixer que les injeccions de gas al magatzem submarí podien generar terratrèmols, Escal UGS i els seus principals responsables, el president Recaredo del Potro i el conseller delegat José Luis Martínez Dalmau, els tres acusats de suposat delicte ambiental en el judici, van decidir operar sense adoptar mecanismes de control i prevenció del risc adequats. No només això: van accelerar els treballs vulnerant les limitacions de volum diari de gas. L'objectiu: eludir les limitacions financeres, obtenir l'acta de posada en funcionament definitiva i accedir a les retribucions del sistema gasista al més aviat possible.

Aquesta ha estat el principal argument que la fiscal del cas, Dolores Ofrecio, ha desgranat en el seu informe de conclusions abans que el judici hagi quedat vist per a sentència. El seu relat ha aportat algunes novetats. Segons ha recordat, durant tres dies de setembre de 2013 els responsables d'Ecal UGS van injectar fins a vuit milions de metres cúbics diaris al magatzem, si bé el reial decret de concessió de 2008 i les bases de disseny del projecte establien que, durant el primer any d'injecció del gas coixí, no podien sobrepassar els sis milions de metres cúbics diaris. Una limitació tècnica per una qüestió de "prudència", segons ha remarcat. El pla de la subcontractada Geotosck per sobrepassar aquest volum, ha recordat, no va ser mai validat pel Ministeri d'Indústria, com era preceptiu.

L'acceleració de les operacions d'injecció, ha insistit, perseguia anticipar l'obtenció de l'acta definitiva de funcionament i esquivar els requeriments financers que els imposava l'acta provisional, entre els quals, aportar com a garantia el 10% del valor del projecte, una "quantitat notable". Per això, els acusats haurien avançat al màxim l'execució de les proves d'injecció a cabal nominal durant 48 hores –els dies 5 i 6 de setembre- per disposar del permís definitiu. El mateix volum de 8 milions de metres cúbics diaris es va tornar a assolir el dia 12 i es va començar a rebaixar per problemes tècnics, no per voluntat de prevenir.

Menysteniment del risc

El ministeri públic també ha retret als acusats que, malgrat conèixer que podien provocar terratrèmols, tal com els havia avisat, entre d'altres organismes, l'Observatori de l'Ebre –a qui, reconeixent aquesta possibilitat, van contractar per monitoritzar els possibles moviments sísmics- no preveiessin mesures per aquests casos, ni disposessin de cap pla ni avaluació de riscos concreta. "Es podia haver fet i no es va fer. La mercantil ha estat pròdiga i bondadosa amb les instal·lacions i les pericials. També hauria pogut ser generosa establint aquests estudis i anàlisis de riscos, amb plans de compliment", ha subratllat. "Quan algú injecta no sap si causarà microsismes o terratrèmols, però s'han de prendre més cauteles i mesures preventives que en una situació normal", ha abundat.

En canvi, Ofrecio ha assegurat que els acusats van "menystenir" qualsevol possibilitat de risc sísmic i, posteriorment, van "minimitzar" l'abast real de la crisi. Ha negat que l'estudi de l'Institut Francès del Petroli determinant les sobrepressions fos el "Sant Graal" sobre el qual basar les operacions segures del projecte i ha defensat els estudis de l'IGME i el MIT que relacionaven directament la causalitat amb les injeccions. La consideració de zona de baix risc sísmic "no pot emparar", ha reblat, la inexistència de riscos en aquestes operacions i ha demanat també que s'apliqui als acusats l'agreujant d'ocultació d'informació tant a l'Observatori de l'Ebre com al Ministeri.

La fiscal també ha volgut destacar les afectacions que va suposar per a la població, amb afectacions a la "integritat de les persones", la "inviolabilitat" dels seus domicilis i efectes en la seva qualitat de vida davant d'un perill "concret i greu". Ha defensat també que es reconeguin els danys patits en habitatges i propietats. Malgrat això, i davant la "improbabilitat" de demostrar risc "catastròfic", ha retirat aquesta qualificació del seu escrit final.

Danys morals "coherents"

A l'escrit del ministeri públic s'ha afegit l'acusació particular exercida per la plataforma d'afectats Aplaca, que ha rebaixat la demanda de pena als cinc anys de presó. L'advocada de l'entitat, Esther Abellán, ha insistit que el projecte s'assentava en una zona de falles actives i que els seus responsables van descartar estudiar el seu risc sísmic tal i com se'ls havia sol·licitat. També que la monitorització, que no es feia a temps real, no era adequada i que informes com el de l'IFP fixant les sobrepressions es basaven en les dades de la mateixa Escal UGS.

L'advocada ha defensat l'existència de "dany moral", que ha diferenciat de situacions d'estrès posttraumàtic o altres afectacions. "La por a conseqüències catastròfiques era real", ha recordat citant els casos de molts veïns de la zona que, fins i tot, van acabar venent el seu habitatge. També ha analitzar la jurisprudència existent per fonamentar la reclamació –ha argumentat que es tracta d'un dany per ell mateix que no cal provar jurídicament- de 15.000 euros per cadascun dels 124 afectats que representa Aplaca -1,86 milions en total- com a "coherent" per l'exposició als centenars de sismes que van patir durant "dos mesos a temps real", en una zona poc habituada a moviments sísmics i amb la incertesa que els provocava no saber si es reprendrien les injeccions.

La responsabilitat del difunt Barat

La defensa dels acusats ha mantingut, en bona mesura, els arguments ja apuntats en la jornada inicial de la vista oral. L'advocat de Recaredo del Potro ha insistit, novament, a carregar la responsabilitat de les decisions operatives les prenia el director general i responsable tècnic del projecte, Carlos Barat, també investigat i que va morir de malaltia durant la fase d'instrucció del cas. També han tornat a negar la major sobre la relació entre les operacions d'injecció i els fenòmens sísmics. L'advocat de Martínez Dalmau, fins i tot, ha anat encara més enllà d'aquestes consideracions assegurant que l'activació de plans d'emergència com el Sismicat a Catalunya i les informacions dels mitjans sobre la falla d'Amposta van "generar una alarma desproporcionada" per un fenomen lleu.

Per últim, el lletrat que defensava la mercantil Escal UGS ha negat que l'empresa perseguís avançar la integració en el marc de compensacions del sistema gasista perquè ja havia sol·licitat i fet tots els tràmits per integrar-s'hi i estava pendent del Ministeri d'Indústria. "No hi havia cap pressa a injectar", "no es va córrer", tot adduint que ja es coneixia que el procés d'emplenar el magatzem podia durar anys. Ha negat que la concessió funcionés com una norma limitant de les injeccions i ha afirmat que no hi havia cap motiu d'alarma perquè "no existia una amenaça greu" arran dels treballs.