“El cas Assange posa de manifest els abusos que pateix la professió periodística”

En la Declaració adoptada el 31 d’octubre per la Junta de Portaveus del Parlament de Catalunya, en què reclameu l’excarceració de Julian Assange, advertiu de la greu situació per la qual passa la llibertat de premsa. Aquest és el motiu de la iniciativa?

Anteriorament ja se n’havien presentat dues. La primera el 2019 i després una segona, aprovada el 25 de febrer de 2020, on s’insta que es restitueixin els drets jurídics i processals de Julian Assange, per a qui es demana la llibertat incondicional i immediata. En aquesta darrera, ens centrem sobretot a reclamar que no sigui extradit als Estats Units, ja que en cas de produir-se, corre el risc que se li apliqui la pena capital.

El text també fa referència al periodista basc Pablo González, que porta un any i mig empresonat a Polònia. És un altre episodi preocupant?

Com el d'Assange, és un cas que confirma la vulneració de drets que pateix la professió periodística a escala internacional. No sols l’assetjament en els seus llocs de feina o els contractes precaris a què s’enfronta. Es calcula que, cada quatre dies, un periodista és assassinat en mans de governs i altres grups de poder; fets dels quals només s’investiga un 13%.

La Declaració pretén denunciar aquesta tendència creixent?

Sí, només cal observar la mort de desenes de periodistes en l’ocupació de Palestina per part d’Israel, en la guerra entre Ucraïna i Rússia i en altres conflictes bèl·lics. Enfront d’això, entenem que cal reivindicar la llibertat de premsa com a garantia d’una democràcia on prevalgui la veritat. I en aquest sentit, el cas d’Assange, engarjolat per filtrar documents que revelen els crims comesos pels Estats Units a l’Iraq i l’Afganistan, s’inscriu en la guerra bruta contra el periodisme que posa llum a aquestes veritats silenciades.

El cas d'Assange s’inscriu en la guerra bruta contra el periodisme que posa llum a veritats silenciades

En un informe del maig passat, Reporters Sense Fronteres (RSF) apunta que també a l’Estat espanyol té lloc una regressió pel que fa al lliure exercici del periodisme. Què n’opina?

Demostra que als països suposadament democràtics els periodistes també reben amenaces o se'ls obren procediments que coarten la seva llibertat. Molts han de mesurar què diuen, quan no aplicar-se l’autocensura per salvar els seus llocs de treball. Però la involució no ve d’ara a l’Estat espanyol; venim de tancaments de diaris, de periodistes apartats dels seus mitjans per mantenir opinions crítiques o afectats per la Llei Mordassa.

Quina incidència pot tenir la Declaració amb vista al debat polític?

Qualsevol declaració, i més si surt de la màxima institució del país, sempre té una repercussió o altra, alhora que genera malestar entre els sectors que es poden sentir al·ludits. En aquest cas, veiem que Ciutadans està intentant desprestigiar el document, senyal que els molesta i que, si fos per ells, el deixarien sense efecte.

Espereu que el document forci les institucions a revisar la situació d’Assange i implementar mesures destinades a garantir la llibertat de premsa?

De moment ha servit per coordinar-nos amb el grup Free Assange que s’ha creat a Catalunya i, en el moment que surti la sentència, participarem en les protestes que es puguin organitzar. A més a més, tenim previst rebre l’Estela, la seva dona, a qui volem traslladar la nostra solidaritat, i acompanyar les mocions amb què diversos ajuntaments estan exigint que es respectin les garanties processals d’Assange i se’l posi en llibertat immediatament.