Càritas va atendre el 2021 un 12% més d'usuaris que abans de la pandèmia a tot Catalunya

Les deu Càritas diocesanes catalanes van atendre el 2021 un 12% més d'usuaris a tot el territori respecte el 2019 quan no hi havia pandèmia. Concretament, l'any passat es van atendre 98.797 llars on viuen 241.864 persones. L'entitat ha donat a conèixer les dades de la memòria on es constata que les tres problemàtiques principals són l'habitatge, la precarietat laboral i la bretxa digital.

La memòria presentada aquest dijous a Vic recull que l'atenció i acompanyament social de les deu Càritas diocesanes catalanes s'ha fet a través de 9 programes i 1.470 projectes durant el 2021. Per gènere, el 57% dels usuaris són dones i la resta, homes. I per franges d'edat, més de la meitat són adults (60%) i la resta son menors (19%), joves de 18 a 29 anys (15%) i de 65 anys o més (6%). Per tipologies de família, un 49% tenen fills al seu càrrec i d'aquestes, un 17% són famílies monoparentals. També destaca que un 26% del total d'atesos viuen sols.

Amb relació a la zona de naixement, el gruix més important són els nascuts a Espanya, amb un 32%, seguit molt a prop dels originaris d'Amèrica del Sud i Amèrica Central amb un 31% i un 30%, de l'Àfrica. La resta són d'altres països d'Europa (5%), Àsia (1%) i altres indrets.

Un 43% d'atesos viuen en habitatges no dignes

La falta d'habitatge continua sent una de les principals problemàtiques. El 43% dels atesos viuen en habitatges que no són dignes i pateixen exclusió residencial (més de 104.000 persones distribuïdes en 42.483 llars). D'aquest total hi ha un gruix important que estan de relloguer (14%). Concretament, 33.900 persones repartides en 13.800 llars. Segons ha detallat el representant del Grup de Treball d’Anàlisi Social Caye Gómez es tracta de famílies senceres que viuen en una sola habitació i que comparteixen espais comuns amb desconeguts, amb restriccions i "amb la por i inseguretat de no saber quan els poden fer fora". Una situació que fa molt difícil poder-se empadronar i que, de retruc, impedeix l'accés a drets bàsics com la sanitat i l'educació.

Dins el grup de precarietat en l'habitatge també hi ha qui viu en habitatges ocupats (10%), els allotjats a cases d'amics o familiars (9%) i els que no tenen un sostre on viure o estan acollides en entitats socials, amb un 5% respectivament. El 49% restant paguen un lloguer i un 8% són propietaris de l'habitatge.

La bretxa digital, un nou factor d'exclusió

En la memòria també es posa de manifest la bretxa digital com a nou factor d'exclusió social. Els que ho pateixen no disposen de dispositius de connexió o una bona connectivitat a la llar, si bé també pot passar que no tinguin habilitats o competències per desenvolupar-se en un món cada cop més digitalitzat.
"Des de l'any 2008 vivim en una situació de crisi permanent: primer la crisi econòmica (2008-2015), després la crisi dels refugiats sirians (2015), la pandèmia i darrerament la crisi humanitària provocada per la guerra a Ucraïna", ha assenyalat el bisbe i president de Càritas Diocesana de Vic, Romà Casanova. Davant això, ha dit, cal un "canvi urgent" que passa per una "conversió econòmica, social, cultural i personal" i la fraternitat.

Entre les accions que reclamen hi ha l'harmonització entre l'ingrés mínim vital i la renda garantida ciutadana catalana i fer-ho extensible a més col·lectius i més plans de formació ocupacional orientats a les necessitats actuals i futures del mercat laboral, entre d'altres.