Les negociacions entre JxCat i ERC per a la investidura i la formació de Govern avancen, i podrien tancar-se ben aviat. Però en la recta final hi ha tibantors i desencontres, segons fonts de les dues formacions. I les desavinences no són només de noms.

"Som als darrers moments d'una negociació cabdal pel futur del país", ha afirmat aquest dijous a la tarda el portaveu d'ERC, Sergi Sabrià, que ha demanat "generositat" a JxCat per tancar l'acord. Des de la formació de Carles Puigdemont es corrobora que s'ha arribat a acords concrets, com ara que les dues formacions es reparteixin al 50% no només les conselleries, sinó també el pes pressupostari total dels departaments, segons fonts de la formació. Que adverteixen, però que encara "no hi ha res signat", i que posen per davant l'acord per a la investidura a la composició del Govern.

"El que ens ha de preocupar és donar compliment al mandat de les urnes", insisteixen des de JxCat. Tot i que, formalment, la formació segueix apostant per investir Puigdemont, i ha presentat al Parlament una proposta per modificar la llei de la Presidència que permeti una investidura a distància, totes les parts donen per fet que aquesta seria vetada immediatament pel Tribunal Constitucional. De fet, aquest dimarts la Mesa del Parlament ja va ajornar admetre a tràmit la proposta, amb acord de JxCat i ERC. En aquest escenari, s'advoca per buscar una via que conjugui la presidència "legítima" de Puigdemont a Brussel·les amb una altra al Palau de la Generalitat. Però també aquí hi ha tibantors.

"No ens podem autocensurar", expressen des de JxCat. En aquest sentit, la formació aposta per tirar endavant la modificació de la llei de Presidència, i que sigui en tot cas el Govern central qui la suspengui. L'argument és que el Parlament "no pot estar pendent" del que puguin fer el govern de Rajoy i el TC. 

Sense negar-se a abordar la reforma de la llei, ERC ha mostrat sempre la necessitat de formar govern com abans millor, per posar fi a la intervenció de l'autogovern pel 155, com han reiterat repetidament els seus dirigents les darreres setmanes. Fonts del partit republicà insisteixen que les negociacions es troben prop del "final". I expressen que part de les dificultats per tancar els serrells s'expliquen perquè no es poden veure les coses igual "des de Catalunya que des de Brussel·les". 

Les competències de Puigdemont

En aquest sentit, JxCat insisteix que la presidència "legítima" de Puigdemont a Brussel·les no pot ser només simbòlica. Per a ERC –en la mateixa línia de posar fi al 155 i disposar d'un executiu "que pugui treballar des del minut ú", en paraules del president del Parlament, el republicà Roger Torrent–, la preferència és que el poder efectiu estigui al Palau de la Generalitat. Fonts consultades d'ERC, no obstant, precisen que "l'escull" no es troba en les competències de Puigdemont, tot i que reconeixen que aquest és un "aspecte obvi" de les negociacions des de fa temps.

Per a aquestes mateixes fonts, "l'escull" principal és com abordar el "procés constituent", és a dir, el pas d'una dinàmica autonòmica a una de republicana. Qüestió de ritmes, perquè justament des de JxCat lamenten que "sembla que ERC es prepari per a un Govern autonòmic", en contra de la seva aposta de seguir endavant amb el conflicte de legitimitats amb Madrid.

En quant a noms propis, i especialment en quant a les possibles alternatives a Puigdemont, des de les dues parts es manté l'hermetisme. "Investir Puigdemont segueix sent la idea, si cal buscar alternatives, ja es farà", afirmen fonts de JxCat. Sí que ha guanyat pes en les darreres hores el nom de l'expresident de l'ANC i número dos de JxCat, Jordi Sànchez, si no com alternativa a Puigdemont, almenys com a president a Barcelona. En aquest escenari, i en cas d'una futura inhabilitació dels imputats presos –que ja va donar per feta el ministre de Justícia, Rafael Català–, guanyaria un pes decisiu la figura de la vicepresidència. I fonts d'ERC lamenten que JxCat planteja en les negociacions "que hi hagi poder a Brussel·les, un president a presó i un altre al Palau de la Generalitat", tots tres de la formació de Carles Puigdemont. "Això no és equilibrat", afirmen, tenint en compte que totes dues formacions només van quedar separades per dos escons el 21D.

"Nosaltres no negociem a travès dels mitjans"

Sobre el ball de noms propis als mitjans, des de JxCat no es volen confirmar ni desmentir les "especulacions". "Un dia es parla d'un nom, i l'endemà d'un altre", resumeixen. "Nosaltres no negociem a travès dels mitjans", deixen anar, en al·lusió a ERC. Fonts properes al president cessat van més enllqueà, i acusen directament els republicans de filtrar la seva "propaganda" als mitjans, i d'emprar-los d'aquesta forma en la negociació.

En aquest sentit, en les darreres setmanes havia sonat insistentment el nom d'Elsa Artadi per a la presidència a Barcelona, mentre que darrerament ha guanyat força el de Sànchez. Tots dos són dirigents de JxCat, i no del seu partit matriu, el PDeCAT. I els postconvergents tenen les seves pròpies preferències: dos dirigents amb llarga trajectòria al partit: els consellers cessats Jordi Turull i Josep Rull.