Botigues i súpers atien l'onada inflacionista en encarir encara més els aliments malgrat els seus amplis marges

"No és lògic tenir un producte tirat de preu al camp, com passa amb la taronja, que es ven a entre set i catorze cèntims el quilo quan els costos de producció són de vint, i que estigui als lineals entre un i dos euros i arribi a trobar-se per sobre de dos. I passa una cosa semblant amb la llimona i la mandarina", explica Álvaro Areta, tècnic de COAG (Coordinadora d'Organitzacions d'Agricultors i Ramaders) que coordina l'IPOD, l'Informe de Preus en Origen i Destí que des de fa més d'una dècada permet mesurar la multiplicació vertiginosa que el preu dels productes frescos pateix en el seu trajecte des dels camps i les granges fins a les neveres.

Els aliments frescos s'estan convertint en un dels vectors principals del quadre inflacionista que, sota l'encariment de l'electricitat i dels derivats del petroli, s'ha desfermat a Espanya des de mitjans de l'any passat.

"Estem detectant una tendència a l'alça"

De fet, l'espiral inflacionista de l'alimentació és de tal magnitud que al desembre el pa, els cereals, els llegums i les hortalisses es van sumar a les pujades tradicionals de preus del peix, el marisc i les carns per les festes nadalenques. "És preocupant. La tendència general dels preus és d'augment. Es multipliquen entre quatre i cinc entre origen i destí, i no baixem de quatre", anota Areta.

Van pujar els preus de venda al públic de les cinc carns, tres de les quatre verdures, sis de les set fruites i quatre de les nou hortalisses

De fet, el que reflecteixen les dades de l'IPOD de COAG és que entre desembre del 2020 i el mateix mes del 2021 van pujar els preus de venda al públic de les cinc carns, tres de les quatre verdures, sis de les set fruites i quatre de les nou hortalisses que configuren aquesta cistella de la compra, en tots els casos, tret del pollastre i la pastanaga amb augments simultanis dels marges comercials: els aliments són més cars i els que els venen guanyen més malgrat que produir-los és més costós.

La fruita

Les cotitzacions de la fruita s'han disparat d'un any a l'altre amb una sèrie de particularitats que posen en dubte que, com passa en el cas de l'habitatge, les anomenades regles del mercat regeixin en un subsector fonamental, ja que els marges són més grans fins i tot que les pujades de preus a la llimona, la mandarina, la poma, la pera i el plàtan, que en tots els casos van baixar al camp i van pujar als lineals.

La carn

L'evolució dels preus de les cinc carns més demandades ha estat similar a la de les fruites, amb augments en la venda al públic i als marges de la cadena de transformació, distribució i venda excepte en el cas del pollastre, la més demandada i consumida juntament amb la de porc, en què, malgrat la reducció de quinze cèntims, el rendiment seguia aconseguint 1,80 euros per quilo, l'equivalent a 300 pessetes.

Les hortalisses

El panorama dels productes d'horticultura resulta variat per diferents motius entre els quals s'inclouen una caiguda de preus i de marges en alguns com la carxofa, el consum dels quals està estretament lligat al canal de l'hostaleria, afectat per restriccions tot el mes de desembre a la pràctica totalitat del país, i una menor producció d'altres per motius estacionals, cosa que s'ha traduït, al contrari del que seria acadèmicament previsible en una situació de menor oferta, en caigudes de preus i de marges per a diversos com a cogombres, pebrots i enciam, menys demandats a l'època hivernal.

Les verdures

El quadre de preus d'aquest grup replica amb força fidelitat el que es dona a les fruites, amb preus i rendiments comercials a l'alça simultanis a descensos de la cotització al camp; és a dir, que botigues i supermercats venen més car i guanyen més que un any abans amb productes que entren a la cadena de distribució i venda més barats.

Els productes de ganxo

Aquí es dona la situació contrària, cosa que té tota la lògica comercial del camp de l'alimentació, ja que distribuïdors i venedors s'obren a perdre una part del marge que podrien obtenir per mantenir barats productes com l'oli, els ous o la llet, encara que segueixen augmentant els rendiments comercials d'altres com la patata i la ceba.

Els productes elaborats

"La situació és similar a la que es dona amb els frescos", explica Areta, que insisteix que els preus, als aliments i a la resta de productes, "es lliguen als costos, però no té lògica que estiguin augmentant els marges". "El preu d'origen no es reflecteix en destí, és més elàstic el primer mentre el segon és més estable i el marge depèn del d'origen", resumeix.