Big Data, quan l'ús de les dades es torna abús

És el penúltim gran concepte de moda. És el nou petroli de l'era digital. Parlem del Big Data, la recollida i anàlisi d'ingents quantitats de dades, sovint heterogènies, i habitualment de poc valor si es prenen aïllades una a una, però que poden ser summament valuoses un cop sistematitzades. Una eina fantàstica per a la presa de decisions en les empreses i administracions, o fins i tot per a la ciència. Però que també comporta riscos, especialment per a la privacitat dels ciutadans, com s'han encarregat d'assenyalar repetidament diverses veus crítiques.

Però, a la vegada, també hi poden haver excessos. Com en el cas cèlebre de la cadena de supermercats estatunidenca Target, que va enviar promocions de productes premamà a una menor d'edat –basant-se en les seves compres recents i en la variació sobre els seus hàbits de compra previs–, i que va encertar que la noia estava efectivament embarassada abans que ho sabés la pròpia família de la interessada.

La teva vida en un mapa

La quantitat de dades personals en mans d'empreses i administracions és ingent. De vegades, amb una precisió que fa feredat, i que normalment passa desapercebuda per als ciutadans. Per destacar-ho, el polític dels verds alemanys Malte Spitz va recopilar i va posar en un mapa les dades de geolocalització del seu mòbil en poder de Deutsche Telekom durant sis mesos entre el 2009 i el 2010. Unes dades que va publicar en forma d'animació el diari Die Zeit, i en què es veuen sobre el mapa els moviments de Spitz pràcticament al minut, d'on a on va, on s'atura i quanta estona.

Segons Genís Roca, "tant les empreses com els estats han entrat en una dinàmica de capturar dades sense un pacte previ amb l'interessat" 

En el balanç entre riscos i oportunitats del Big Data, l'expert en internet Genís Roca, president de la consultora RocaSalvatella ho té clar: predominen "clarament" els riscos. "Tant les empreses com els estats han entrat en una dinàmica de capturar dades sense un pacte previ amb l'interessat", explica, en el que considera una ingerència en la privacitat dels ciutadans. "Consideren que oferir-te un servei o més seguretat és suficient excusa com per poder actuar sense pactes previs, i això crea un ecosistema on la lluita pels drets és posterior a la captura de dades", denuncia.

La "desconfiança" dels consumidors

Si l'abús de les dades massives suposa un risc per a la privacitat dels ciutadans, les pròpies empreses que se'n beneficien també afronten els seus riscos, segons Roca. "Les empreses han caigut en la trampa de la moda del Big Data, i es dediquen a capturar dades i construir grans volums d'informació sense saber encara quines preguntes volen respondre o quins serveis concrets volen atendre", analitza. I conclou que "aquesta estratègia està generant desconfiança i incertesa en el consumidor", i que les empreses que actuen d'aquesta forma "tenen el risc que el mercat els penalitzi profundament".

La part de culpa dels propis usuaris

Els usuaris expliquem potser massa de nosaltres mateixos a internet, sigui de forma conscient o no. I, sovint, d'una forma, que molts consideren poc transparent. És el cas de les aplicacions dels mòbils que demanen dades que no necessiten per a la seva funció, com ara, per exemple, un joc que accedeixi a la geolocalització o a l'agenda de contactes. En aquest sentit, ha fet fortuna l'aforisme que diu que 'quan un producte és gratis, el producte ets tu'.

Si consentiment 'no conscient' a l'ús de les dades personals pot comportar perills, els riscos del mal ús del Big Data es multipliquen en casos d'accés directament no autoritzat, sigui per venda de dades massives entre empreses o per altres vies. En aquest sentit, i especialment als EUA, on tenir o no tenir una assegurança mèdica no és ni molt menys un fet trivial, els activistes de la privacitat estan especialment preocupats pel possible accés de les asseguradores a dades mèdiques dels ciutadans. Cosa que podria traduir-se en l'augment del preu de la pòlissa, si l'asseguradora descobreix que l'usuari pateix certes malalties, o fins i tot en la denegació de la mateixa, segons s'ha alertat en ocasions.

El precedent de la Revolució Industrial

"Passaran coses molt positives i molt interessants gràcies a l'ús de les dades massives, però si m'obliguen a fer el balanç, ara estem en zona de riscos", creu Roca, que explica que "totes les revolucions tecnològiques demanen una correcció social, un moviment ciutadà que corregeixi els excessos". En aquest sentit, recorda com, en plena Revolució Industrial "es complien jornades laborals de 14 hores, sense dia de descans ni vacances", i que els empresaris que fixaven aquestes condicions "no incomplien la llei, i podien dir que els treballadors ho acceptaven voluntàriament". Seguint amb la comparació, i en aquest moment de revolució digital, Roca explica que "les lleis actuals tampoc consideren il·legals" determinats usos de les dades massives, o que n'hi hagi prou de "donar a acceptar" per lliurar informació personal, però que "el sentit comú diu que sí que hauria de ser il·legal".