Barcelona World, resum en cinc actes d'un projecte polèmic

Si no hi ha cap sorpresa, aquest dijous la Comissió de Política Territorial i Urbanisme de Catalunya donarà el vistiplau al Pla Director Urbanístic (PDU) que ha de possibilitar la construcció del Centre Recreatiu i Turístic (CRT) de Vila-seca i Salou, inicialment conegut com a Barcelona World. Dimarts la Comissió d'Urbanisme de Tarragona ja va validar el PDU i el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, va afirmar el mateix dia en declaracions a Rac 1 que les obres del complex començaran «entre juliol i agost» de l'any vinent. Després,  encara hauran de passar un mínim de 18 mesos per enllestir els treballs. L'obertura de portes, per tant, queda lluny. 

Un projecte faraònic que es presenta com a alternativa a Eurovegas

El projecte de Barcelona World va entrar en escena el 7 de setembre de 2012, just el dia abans que s'anunciés que el magnat estatunidenc Sheldon Adelson descartava el Delta del Llobregat com a ubicació del Las Vegas europeu que projectava. L'escollida era Madrid, tot i que Eurovegas mai va arribar a fer-se. Però això ja és una altra història.

Inicialment es parlava d'una inversió de 4.700 milions d'euros i la creació de 20.000 llocs de treball. Ara les xifres ja s'han reduït a la meitat

Com passa gairebé sempre amb aquest tipus de projectes, la realitat va encarregar-se de desmentir un anunci que va acaparar l'atenció mediàtica catalana durant uns dies. Malgrat el suport entusiasta dels principals càrrecs polítics tarragonins, començant pels alcaldes de Salou i Vila-seca -els municipis afectats-, però també de l'alcalde de la capital provincial, Josep Fèlix Ballesteros, i del sector hoteler, el projecte s'ha redimensionat progressivament a la baixa i pel camí han desaparegut alguns dels seus impulsors, com Veremonte.

Replantejament a la baixa

La marxa de Veremonte no va aturar el projecte, sinó que simplement va suposar que la Generalitat va passar a liderar-lo. El govern autonòmic va signar, a través de l'Incasòl, un contracte amb opció de compra sobre els terrenys de La Caixa, valorats en 110 milions d'euros, que Veremonte no havia adquirit. La compra, si finalment es porta a terme, l'haurien de formalitzar els operadors que, finalment, inverteixin al CRT, però tant la CUP com la plataforma Aturem BCN World han manifestat el temor que l'operació acabi comportant una despesa pública en benefici de l'entitat financera. El qualsevol cas, els anticapitalistes han denunciat que arran d'aquesta opció de compra la Generalitat s'hagi convertit en «la immobiliària» del principal banc català, ja que entenen que actua perquè aquest pugui vendre uns terrenys que sense el complex projectat no tindrien cap valor.

La rebaixa tributària als casinos 

L'aposta pels casinos és la que, sens dubte, més polèmica ha generat des que va anunciar-se el projecte de BCN World. Ara mateix, les tres operadores que opten a gestionar les sales -i que tindran un termini de 90 dies per fer les seves propostes- són la nord-americana Hard Rock, la xinesa Melco i la catalana Grup Peralada. El concurs d'adjudicació, per tant, es convocarà durant el primer trimestre de l'any vinent i cada operadora haurà d'entregar una fiança de 2,5 milions d'euros, que és l'aval pel pagament final dels 110 milions a La Caixa com a propietària dels terrenys.

El castell de Peralada, on s'ubica un dels casinos del grup. GRUP PERALADA

La decisió que més polseguera ha aixecat al voltant del joc va ser la decisió del Parlament de rebaixar els impostos als casinos del 55% al 10%. La retallada, que fonamentalment beneficia les companyies, va tirar endavant el 2014 gràcies als vots dels grups de CiU i PSC, però no entrarà en vigor fins que comenci a operar el CRT. El vicepresident i conseller d'Economia, Oriol Junqueras, ha confessat que va votar en contra d'aquesta rebaixa impositiva, però ara l'ha fet seva i ha assegurat que gràcies a l'obertura de les noves sales de BCN World els ingressos de la Generalitat pels impostos sobre el joc no només no disminuiran, sinó que poden arribar a duplicar-se, assolint els 45 milions anuals.

Qui li ha donat suport polític i que l'ha rebutjat?

Si hi ha dos partits polítics que s'han abocat a donar suport a BCN World aquests són l'antiga CiU i el PSC. De fet, les dues formacions van ser les que van facilitar l'aprovació al Parlament de la normativa necessària per encabir-hi als terrenys i de la rebaixa fiscal als casinos. Les patums polítiques locals, fonamentalment d'aquestes dues formacions, hi han donat un suport unànime, fins al punt d'arribar a actuar en certa manera com a lobby i anant de la mà del sector turístic. Els casos més paradigmàtics són els dels alcaldes de Salou, Pere Granados, i Vila-seca, Josep Poblet, ambdós del PDECat. El segon, a més a més, és el president de la Diputació de Tarragona, una altra institució amb el govern abocat a donar suport a BCN World. Un altre exemple és el de l'alcalde de Tarragona, el socialista Josep Fèlix Ballesteros, també amb seient a l'ens provincial.

L'antiga CDC i el PSC han estat les formacions més entusiastes del projecte, mentre ERC s'hi ha anat apropant

L'oposició l'han exercit fonamentalment CSQEP -primer a través d'ICV-EuiA- i la CUP. Tant Iniciativa com la CUP estan adherides a la plataforma Aturem BCN World. El diputat tarragoní de la CUP, Sergi Saladié, ha estat l'encarregat de refermar l'oposició de la formació al projecte. Al juliol, per exemple, va manifestar que tot plegat és una operació urbanística per col·locar uns terrenys de La Caixa, i mentrestant es fa un espectacle basat en «fum, fum i més fum». La CUP considera que no s'han tingut en compte els interessos del conjunt del territori i en el cas que finalment acabi operant demana, entre d'altres coses, que no hi participin promotors «vinculats a la màfia» -en referència a Melco- i que es reverteixi la rebaixa als impostos del joc.

La plataforma que canalitza l'oposició ciutadana

L'oposició ciutadana s'ha canalitzat a través de la plataforma Aturem BCN World, que aplega ciutadans i desenes d'entitats i col·lectius. La plataforma ha fet nombroses mobilitzacions contra el projecte i ha intentat contrarestar el discurs dominant edulcorat que transmetien les institucions i els grans mitjans. Aquesta setmana, un cop es va conèixer el vistiplau de la Comissió d'Urbanisme de Tarragona al PDU, ha emès un comunicat en què anuncia l'inici d'accions jurídiques contra el pla.