Punt i final a les il·lusions de Barcelona per acollir la seu de l'Agència Europea del Medicament (EMA). Per la via ràpida. La capital catalana ha caigut en la primera ronda de votacions, i la ciutat elegida ha estat finalment Àmsterdam.

En la votació, a Brussel·les, Barcelona només ha obtingut 13 punts, per 25 d'Àmsterdam i 20 de Copenhaguen i Milà. En aquesta primera ronda, els estats membres votaven tres candidatures, a les quals atorgaven tres, dos i un punt, respectivament. En la segona votació, els 27 -tots els estats membres, excepte el Regne Unit- només podien votar una de les tres ciutats candidates que seguien en peu, i s'ha eliminat Copenhaguen. En la tercera i definitiva votació s'ha elegit Àmsterdam per sorteig, després d'haver empatat a vots amb Milà.

Barcelona ha estat eliminada a les primeres de canvi tot i ser l'única candidata que complia amb tots els requeriments tècnics. Començant pel principal: tenir ja destinat un edifici per allotjar la seu de l'EMA, la Torre Agbar. En la decisió, per tant, hi podria haver pesat l'actual situació política a Catalunya.

En aquest sentit, des del PP s'han apressat a donar les culpes al moviment independentista, per boca del líder del partit a Catalunya, Xavier García Albiol, que ha opinat que Barcelona "no ha pogut vèncer la imatge d'una Generalitat jugant a ser una República". Abans de la votació, la ministra de Sanitat, Dolors Montserrat, ja havia dit que "l'independentisme no ens ho ha posat fàcil" per lluitar per la candidatura, i un cop s'ha confirmat la votació ha culpat directament el moviment independentista del resultat: "la divisió només ens porta efectes negatius", ha dit. També el líder de C's s'ha manifestat en la mateixa línia, quan ha dit sentir "ràbia" perquè "el cop separatista ens deixi als barcelonins i a Espanya sense aquesta seu europea".

No obstant això, en la decisió dels 27 hi podria haver pesat també la inestabilitat política causada per la intervenció del Govern català per part de l'Estat, i la imatge en la comunitat internacional de la repressió policial del referèndum de l'1 d'octubre. Així ha opinat el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que ha afirmat que Barcelona era "la favorita" fins a l'1-O, i que "amb violència, retrocés democràtic i el 155, l'Estat l'ha sentenciat".

En aquest sentit, el fet que el conseller de Sanitat, Toni Comin hagi estat rellevat del càrrec per Madrid -i exiliat a Brussel·les- tampoc hauria ajudat a donar una imatge de sintonia entre les administracions. El líder d'ERC a l'ajuntament de Barcelona, Alfred Bosch -que va presentar la candidatura barcelonina a Brussel·les amb Montserrat i Comín el passat 19 d'octubre, abans de la intervenció de la Generalitat per l'article 155- ha acusat directament el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, que l'EMA no vagi a parar a Barcelona. "L'únic responsable és ell", ha afirmat, amb l'argument que és qui "havia de defensar" la candidatura davant dels socis europeus.

Equidistant entre ambdós fronts -i criticant-los tots dos s'ha mostrat l'Alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que ha expressat que la de Barcelona era "la millor candidatura", i que "ni la DUI ni el 155 hi han ajudat".

La decisió deixa Barcelona sense una important injecció econòmica. I és que l'EMA compta amb uns 900 treballadors, que es traslladaran des de l'actual seu, Londres, fins a la ciutat elegida el 2019, a causa del Brexit.