Barcelona és més o menys racista que altres ciutats?

Donald Trump, el Brexit, Marine Le Pen... el món viu un ressorgiment del racisme amb un suport a les urnes que molts creien enterrada. Però mentre a Europa ressona el ressò d'un racisme institucional que ja fa estralls als Estats Units, a Barcelona la ciutadania surt al carrer per exclamar que vol acollir refugiats. Cap partit polític d'extrema dreta ha aconseguit triomfar en l'Estat espanyol. Som menys racistes que la resta o ho som tant que ni ho veiem?

Quan parlem de racisme, cal diferenciar entre l'institucional i el social. Totes les fonts coincideixen que el primer és la condició indispensable del segon. Pérez assenyala que els mitjans de comunicació reforcen el racisme estructural de la mateixa manera que ho feien en l'època colonial: "sota la pell de be del projecte civilitzatori s'amaga un llop que vol arrossegar els recursos als països que els envaeixen". En aquest sentit, els mitjans estarien reforçant la narrativa que busca interioritzar i fins i tot animalitzar els migrants -i especialment els musulmans- per reforçar la creença que la seva expulsió és necessària.

Campanya institucional contra el discurs de l'odi

En aquesta lluita contra el discurs de l'odi, l'Ajuntament de Barcelona ha llançat la campanya #BCNvsODI. El seu objectiu és "davant del fenomen de la xenofòbia, el racisme o l'homofòbia que s'expressa a les xarxes socials, i que moltes vegades s'empara en l'anonimat, cal una ciutadania digital vigilant que reaccioni amb contundència", segons explicava Jaume Asens, tinent d'alcaldia de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència. Assegurava que "dins del govern de la ciutat creiem que un atac als més vulnerables és un atac al conjunt de la ciutadania i aquest és el missatge que hem volgut traslladar en diverses accions".

La falta d'un partit d'extrema dreta amb calat social porta a pensar que Catalunya i l'Estat espanyol podrien ser menys racistes que altres països. Bazzoco li dóna la volta a aquesta afirmació amb aquesta altra: "tampoc a cap altre país existeix un partit de centredreta com el PP, que implementi polítiques racistes".

Molts casos que no s'arriben a denunciar

El desconeixement a escala interna de fins a on arriba el racisme institucional també és un altre motiu per creure el dolç somni de viure en un paradís antiracista. Dels casos d'agressions que van arribar a SOS Racisme en 2015, el 40% va decidir no denunciar formalment al final. Una dada molt cridanera, ja que es tracta de persones que ja han arribat fins a l'entitat i han reconegut que han estat víctimes d'un atac racista.

El que enfada els col·lectius que aglutinen als migrants és que l'Ajuntament de Barcelona en Comú els hagi deixat al marge. "Tenint en compte com de bé que han estat transformant l'opinió pública fins al punt d'acceptar que el dret a l'habitatge està en alguns casos per sobre del dret a la propietat, en el tema de la venda ambulant no han mogut un dit", critica Martín. I va més enllà, denunciant les campanyes que l'Ajuntament ha desenvolupat per recordar als vianants que comprar en el top manta és afavorir un negoci il·legal.