Barcelona arriba als 1,7 milions d'empadronats per primera vegada des del 1990, ara fa 34 anys. En aquella època, la ciutat estava perdent habitants des que va tocar el sostre històric el 1979, amb 1.906.998 residents. Segons les dades de l'Oficina Municipal de Dades de l'Ajuntament de Barcelona, ja tenia 1.701.891 habitants l'1 d'agost del 2023.

El nombre de residents es va disparar durant els set primers mesos de l'any en més de 40.000 nous habitants, un ritme més alt de creixement que en els sis anys anteriors, en què l'augment poblacional va ser d'unes 35.000 persones. S'observa sobretot en les franges d'edat d'entre 25 i 39 anys, amb 20.474 nous empadronats, un 49,4% de l'augment. La majoria d'edats incrementen en nombre, mentre la franja d'entre 30 i 34 anys és la que més puja, de 8.025 persones.

La gran majoria dels nous habitants de la capital catalana són estrangers, al voltant d'un 85%. Els residents amb nacionalitats de fora de la UE van pujar en 28.368 persones entre gener i agost del 2023, com també els estrangers comunitaris (6.760 residents) i les persones amb nacionalitat espanyola (6.328).

En conjunt, els estrangers ja són 427.119 persones, superant per primer cop la quarta part de la població (25,1% del total). A banda de l'espanyola, la nacionalitat més popular continua sent la italiana (49.371 empadronats), que des de 2016 pràcticament s'han duplicat. Segueixen la colombiana, la pakistanesa, la xinesa, la peruana i la francesa, mentre les nacionalitats russa i ucraïnesa també van a l'alça arran de la guerra.

A banda d'Espanya, si ens fixem en el lloc de naixement, Argentina és el país d'origen més popular amb 45.568 persones, duplicant la xifra de l'any 2017. Colòmbia, Perú, Veneçuela i el Pakistan són els altres llocs de naixement més freqüents, amb augments de residents de més de 3.000 persones per país de gener a agost del 2023.

Els nascuts fora del Barcelonès ja són majoria

Amb data d'1 de gener del 2023, els residents a la ciutat nascuts fora de la comarca del Barcelonès són majoria per primera vegada des de l'inici de la sèrie històrica el 2016. Uns 812.000 empadronats van néixer a algun dels cinc municipis de la comarca, prop del 49% del total. En l'últim quart de segle, els nadius barcelonins han caigut en uns 100.000.

Les persones oriündes a Catalunya continuen sent majoria, però el seu pes va baixant, també perquè els qui van néixer a la resta del país van a la baixa. Els nascuts a la resta de l'Estat fa dècades que cauen: en un quart de segle en són 200.000 menys, fins als 234.914. Aquesta tendència és inversament proporcional a la dels nascuts a l'estranger, que el 2023 van arribar per primera vegada al mig milió: d'uns 60.000 el 1998 van passar a 519.066 dues dècades i mitja després. 

El padró també revela una distribució dels estrangers molt heterogènia pel que fa a secció censal, que van des del 5% fins al 86%. En concret, al barri de Sant Andreu, entre els carrers de Joan Torras i Estefania de Requesens, la xifra no passa del 5%, mentre en 66 seccions censals les persones d'origen estranger són majoria, sobretot al districte de Ciutat Vella.