Barcelona, en alerta davant l'ascens de la islamofòbia
El creixement dels atacs islamòfobs a la capital catalana és una realitat que des de l'Ajuntament i diversos col·lectius es combat amb la sensibilització i la denúncia. El principal problema és encara la falta de dades precises, la precària formació dels treballadors públics en multiculturalitat i la imatge estereotipada que molts mitjans difonen, sobretot, arran dels recents atemptats gihadistes.
Publicidad
BARCELONA, Actualizado:
La por que intenta infondre Donald Trump en cadascun dels seus discursos al voltant de l'islam, l'ascens de l'extrema dreta arreu d'Europa o la contínua vinculació que el líder del Partit Popular a Catalunya i exalcalde de Badalona, Xavier Garcia Albiol, fa de les persones estrangeres amb l'atur i la falta de seguretat no contribueixen a una convivència pacifica amb l'altre. Actualment la ciutat de Barcelona pateix, igual que la resta del món, una intensificació de les situacions de discriminació contra la població musulmana. Ja existien abans dels darrers atemptats anomenats "gihadistes", alimentada històricament per opinions estereotipades i negatives, però ara s'intensifica amb la criminalització provinent de molts mitjans de comunicació i partits polítics.
Publicidad
La falta de dades precises sobre islamofòbia, primer obstacle
Alba Cuevas, portaveu de SOS Racisme, explica que tot i que la seva associació fa anualment -des de fa 15 anys- l'informe del SAID (Servei d'atenció i denúncia) no hi ha cap registre oficial dels casos d'islamofòbia a Catalunya i, a més, puntualitza que dels 150 casos que van passar l'últim any per les seves oficines a assessorar-se, un 40% no van arribar a denunciar-se. "Si fem un recompte dels casos que portem, la majoria de cops no s'acaba provant el que realment són: un delicte contra la dignitat moral", adverteix Alba Cuevas. "Si inicies un procés judicial, constantment has de demostrar que el que va passar ha sigut real amb un munt de proves que fan que, al cap i a la fi, el mateix procés sigui el culpable que l'agressió quedi impune", afegeix la directora de SOS Racisme. "Encara cal molta formació, professionalitat i sensibilitat a l'Administració de Justícia".
"Si fem un recompte dels casos que portem, la majoria de cops no s'acaba provant el que realment són: un delicte contra la dignitat moral", explica Alba Cuevas
Arran de la detecció d'aquest impediment per a donar a la islamofòbia el lloc que es mereix dins les polítiques públiques, l'Ajuntament de Barcelona ha posat al gener l'Oficina per la No Discriminació (OND) com a servei principal perquè ciutadania i organitzacions es puguin documentar, rebre informació, formació i assessorament sobre agressions islamòfobes, a més de la creació de l'Observatori de delictes i discursos d'odi amb l'objectiu de monitoritzar les pràctiques islamòfobes a la ciutat i elaborar un arxiu a Barcelona.
Publicidad
El tinent d'alcaldia de Barcelona Jaume Asens aposta pel reconeixement de la diversitat religiosa, política i cultural a l'islam com "antídot a l'odi i la intolerància"
El pla de l'Ajuntament ha partit d'una diagnosi prèvia encarregada a un grup d'investigadors vinculats al departament d'Antropologia Social de la Universitat de Barcelona i al col·lectiu Stop als Fenòmens Islamòfobs a Catalunya (SAFI), presentat al juliol del 2016, en el que es detectava, entre d'altres, que la islamofòbia a Barcelona és un fenomen real, preocupant i que va a l'alça; que afecta de forma més aguda a les dones; que existeix una desinformació sobre els drets de les víctimes davant de situacions de discriminació i que en l'àmbit de l'educació, l'espai públic, els mitjans de comunicació i la feina són els llocs on es donen més situacions de discriminació islamòfoba. Un cop feta aquesta primera anàlisi, es va endegar un procés de consulta amb grups de discussió amb diferents persones i entitats que treballen aquest àmbit, així com comunitats musulmanes -dins les quals s'ha posat l'èmfasi en la veu de les dones i els col·lectius més joves- i l'assessorament d'una quinzena d'experts, com Santiago Alba Rico, Tariq Ramadan, Jordi Moreras o Saloua El Gharbi.
Publicidad
"El racisme de finestreta", segon obstacle
Les entitats que treballen en l'assessorament i acompanyament de les persones migrades es troben cada dia amb "matisos de diferència de tracte per part del personal de sanitat", segons explica la Laia, treballadora social de Barcelona. "Crec que cal un suport de formació de professionals i més presència de treballadors socials i de traductors dins dels ambulatoris, que ja hi són però són pocs pel nombre d'usuaris que hi ha", afegeix.
La islamofòbia institucional i mediàtica, tercer obstacle
Estretament lligat amb el desconeixement de la cultura i la religió islàmica, així com dels seus drets dins de la societat en la qual viuen, és el bombardeig mediàtic d'idees islamòfobes basades en prejudicis, por i interessos polítics. Miguel Ángel Pérez Ramírez, coordinador i portaveu de l'associació catalana Musulmanes contra la islamofòbia, explica que és alarmant l'avanç d'un discurs institucional que avala el racisme social emparat en "la por a perdre els valors identitaris". "Entenem que el problema ve pel mitjà institucional: Esperanza Aguirrre, Xavier Garcia Albiol, Trump, així com de la mà de certs mitjans de comunicació de dreta", afirma el Miguel Ángel.