Ariox: "Als artistes que canten en anglès o castellà no se'ls qüestiona com usen la llengua"

Com va començar la teva aventura en la indústria musical?

Durant el confinament. Ariox és un projecte que va sortir d'aquests dies tancada a la meva habitació. És un projecte molt pur, íntim, que surt d'un escriptori, amb llumeta càlida, intensitat i nostàlgia.

Has dit que Ariox és un projecte, que no ets tu sola.

Sí, quan comences sempre hi ha l'oportunitat d'agafar-te a altres mans. M'agrada mirar Ariox com un projecte de la gent que m'acompanya, artistes, la discogràfica Luup Records, la meva família, amics i la banda.

Com canvien les dinàmiques de treball d'un projecte que comença en un escriptori i un primer EP autoeditat, 'Venir fins aquí', a treballar amb una discogràfica?

Al principi feia música perquè em venia de gust i perquè tenia ganes d'explicar el que sentia. Des del moment en què vaig seure en aquell escriptori, continuo pensant que no m'hi he aixecat. Per molt que estigui en una discogràfica i que treballi amb l'Aleix, de Luup Records, segueixo sent la mateixa persona amb ganes d'expressar el que sento.

Per què Ariox? D'on ve?

Ariox ve d'Ari. L'"ox" és perquè a l'institut em deien Aurio, després Ario, feien molts jocs de paraules. Un dia em vaig voler canviar el nom de l'Instagram i no em va deixar. Vaig veure que ningú tenia Ariox i el vaig agafar. Ara crec que ningú em diu Ari, Ariox se'm fa més natural.

He sentit a dir que t'agrada molt escriure. Quins tipus de textos escrivies?

Sempre m'ha agradat molt la novel·la de costums, tradicional, de guerra. Tinc molt al cap a Mercè Rodoreda o a Carlos Ruiz Safón. M'agraden els textos descriptius, els detalls.

Parles de referents literaris. En qui t'emmiralles en l'àmbit musical?

Vaig començar amb dos referents molt clars. La número 1 és Clairo, una noia que fa indie pop, i després Pau Vallvé. A partir d'aquí, un cop vas avançant, en surten més.

Des d'un principi vas decidir escriure en català?

Des que vaig néixer parlo en català. També llegeixo molt, veig pel·lis o sèries. Sempre m'ha agradat fer-ho en català, no per res en concret. Té encant. Quan fas un projecte, mires per la bellesa i també per defensar la llengua.

Has sentit pressió o comentaris de fer-ho en castellà o anglès per arribar més lluny?

"Quan fas un projecte, mires per la bellesa i també per defensar la llengua"

Sí, cada dos per tres ho escoltes. Tant si ets un artista que canta en català o en irlandès, les llengües minoritàries sempre acaben tenint més focus. Si fas música en català, l'has d'escriure bé. Cadascú defensa la llengua com vol i com pot amb els recursos que té. Jo sempre hi he estat molt còmoda, així que ho seguiré fent.

Han sorgit crítiques cap a la nova fornada d'artistes perquè diuen que no utilitzen un català pur. Potser és més important la difusió que la perfecció.

Exacte. Als artistes que fan cançons en anglès o castellà no se'ls ha qüestionat en cap moment com usen la llengua.

Les lletres de les teves cançons són delicades i tendres. Obres la porta a la teva intimitat, però alhora són temes universals. Creus que això t'acosta al públic?

Si hagués de fer un mapa conceptual del meu projecte, el que més m'agrada és arribar al públic amb les meves lletres. Hi ha artistes que destaquen per la seva veu o la part més musical, però Ariox està aconseguint que arribi el missatge.

Les teves lletres també transmeten nostàlgia. Què t'inspira?

Les meves vivències personals. Soc jo intentant obrir-me. Si t'agrada bé i, si no, també.

Com portes l'exposició?

Bé. És el que soc, aquí ho deixo.

He llegit que fas bedroom pop. Què vol dir exactament?

"Una figura femenina sobre l'escenari es pot menjar el públic"

No ho sé. Et posen l'etiqueta. És guai perquè estic dins, però tots els artistes que engloba no s'assemblen entre ells. Se'm va definir com a beedrom pop perquè era pop, però més soft. Jo tampoc ho havia escoltat mai.

T'hi sents identificada?

Sí, però un artista creix cap a la direcció que en aquell moment està sentint. Jo el que portaré ara serà diferent.

Hi ha una discussió al voltant de la música urbana. Hi ha gent que s'hi sent còmoda i n'hi ha que no. Què en penses?

Cada projecte és diferent i no pots posar a tothom en un mateix sac. Dels projectes que hi ha ara mateix, estic segura que ningú s'assembla a l'altre.

Com vius la nova xarxa d'artistes que s'ha creat?

M'agrada. Vaig tenir l'oportunitat de veure-ho des del primer moment. Un dels grans canvis va ser el confinament. Veig d'una manera molt xula el gir que ha fet la indústria musical catalana.

I no només hi ha xarxa en l'àmbit professional, sinó també en el personal. Arran d'això, sents que no hi ha competitivitat?

Totalment. Jo no veig que cap projecte s'estigui menjant el de l'altre. Anys enrere hi havia rivalitats entre grups. Ara cadascú segueix el seu camí. Per molt que et donis la mà, tens la teva direcció, ganes i objectius.

Com portes els 'likes', comparticions, escoltes…?

A l'hora de fer concerts ha estat molt xulo. Tinc els meus seguidors i la ràdio també ha estat top. A mi m'agraden moltíssim les xarxes. Els likes, seguidors i escoltes van fluint.

Una de les persones amb qui més has col·laborat és Galgo Lento, també de Luup Records. De fet, compartiu el disc 'Mama, l'amor em dona mal de cap'. Com vau començar a treballar plegats?

Per la nostra discogràfica. Ens enteníem i quan vam fer un single d'estiu va agradar moltíssim. Aleshores vam decidir treure un disc i va ser molt xulo ajuntar l'art de tots dos.

Per què feu referència a la "mama"?

Cadascú tindrà una figura de referència, però per a nosaltres va ser la mama. M'obro de cop i t'ensenyo el que soc: l'amor em dona mal de cap.

Més col·laboracions en ment?

De cara al nou àlbum hi haurà noves col·laboracions…

Ens fas cinc cèntims del disc? Col·laboracions i format. Has mencionat que et planteges nous ritmes i sonoritats.

Això segur. Avancem cap a llocs diferents i ens nodrim. És xulo moure'ns i molts artistes no se centren en un sol gènere. Ariox anirà cap a un so més electrònic, però no deixo enrere l'escriptori. Hi haurà col·laboracions amb altres dones del panorama.

Les dones heu vingut a reclamar espais en festivals i a trencar l'estereotip de música més "lenta".

Exacte. Un clar exemple és la Julieta. Una figura femenina sobre l'escenari es pot menjar el públic. Ariox va cap a una direcció, però l'essència seguirà allà.

*Aquí puedes leer la entrevista a Ariox en castellano.