La repressió contra els Comitès de Defensa de la República (CDR) va viure la setmana passada el seu capítol més intens fins ara, amb la detenció de l'activista de Viladecans Tamara Carrasco. Finalment el jutge de l'Audiència Nacional Diego de Egea va deixar-la en llibertat en considerar que els fets dels que se l'acusava constituïen "desordres públics", però no delictes de rebel·lió i terrorisme, com pretenia la Fiscalia, El cas ha posat de manifest fins on ha arribat la campanya de criminalització dels CDR, després de mesos de construcció d'un relat mediàtic interessat, malgrat que el moviment s'ha caracteritzat sempre per fer bandera de l'acció noviolenta i la desobediència civil, com va tornar a reivindicar fa només uns dies. Què en pensen de tot plegat experts en noviolència?

L'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) és una entitat pública que treballa per la construcció de pau, els drets humans i la prevenció i resolució pacífica dels conflictes i les tensions socials. El seu president és Xavier Masllorens, que en conversa amb Públic puntualitza d'entrada que "la desobediència a les lleis no és delinqüència, sinó que és dissidència, que és molt diferent. El que desobeeix una llei que considera injusta ha d'atendre les conseqüències, però no és un delinqüent". Masllorens completa la reflexió citant el filòsof i escriptor francès Jean-Marie Muller: "No és la llei la que ha de dictar el que és just. És el que és just el que ha de dictar la llei". Segons el president de l'ICIP, determinada gent "confon l'acció noviolenta amb la inacció o la passivitat, quan aquesta visió no es correspon amb la realitat practicada per Gandhi i tota la gent que la va aplicar durant el segle XX. La noviolència comporta una estratègia d'acció", partint de la premissa que "la violència mai forma part de la solució", sinó que sempre és "part del problema".

Pepe Beunza està considerat el primer objector de consciència al servei militar a l'Estat espanyol. Sotmès a dos consells de guerra i empresonat durant el tardofranquisme, fa més de quatre dècades que defensa la no-violència. "Faig xerrades sobre noviolència des dels anys 70, perquè crec que és l'estratègia més eficaç per resoldre els conflictes", subratlla. El de Beunza és un dels noms que apareix a l'informe elaborat per la Guàrdia Civil sobre els CDR i remès al jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, instructor de la macrocausa contra l'independentisme. Al document es considera Beunza un dels líders del CDR, el que posa de manifest el profund desconeixement que l'institut armat té d'un moviment que funciona sense líders. L'activista sí que és una de les cares visibles d'En Peu de Pau, la iniciativa impulsada a l'octubre par diverses entitats i col·lectius precisament per reivindicar, estendre i coordinar la resistència noviolenta.

"És delirant que vegis el teu nom en una llista com aquesta. L'únic cert del que diu l'informe [de la Guàrdia Civil sobre els CDR] és que fem xerrades sobre no-violència. Que, per cert, són públiques i no pas clandestines, les anunciem", comenta. Per a Beunza, és "evident" que des de determinades institucions de l'Estat s'intenta "criminalitzar l'acció noviolenta", a banda de subratllar que "tota la la lluita pel dret a decidir de Catalunya és modèlica i no trobaran cap document que faci crides a la violència". L'activista deixa clar que des de la ciutadania s'ha de persistir amb accions d'aquest tipus, perquè "amb la noviolència, la repressió queda sempre en evidència".

Calen solucions polítiques

Beunza veu preocupant l'actual situació a l'Estat espanyol, perquè considera que s'ha arribat a una "degradació de la justícia", que explica l'empresonament de polítics i dirigents d'entitats sobiranistes, així com els atacs a actuacions del CDR com ara tallar carreteres o aixecar barreres de peatges. L'activista subratlla que és un procés que no s'inicia precisament ara, sinó que ve d'anys enrere, com demostren l'aprovació de normatives com la Llei Mordassa o la reforma del codi penal -pactada entre el PP i el PSOE- que, entre d'altres coses, va ampliar el nombre de conductes considerades com a terrorisme, fins al punt d'incorporar-hi qüestions que segons organitzacions de drets humans "no hi tenen res a veure". "Estem caminant cap a un país amb una repressió terrible i això ens hauria de fer despertar a tota la gent que som amants de la llibertat, perquè la criminalització de la dissidència és un tema molt greu", reclama Beunza.

Per a Xavier Masllorens, "en aquests moments es viu un problema de laminació de la democràcia, que és un problema molt greu, tot i que no exclusiu de l'Estat espanyol", sinó que és extensible arreu d'Europa, amb casos especialment evidents com el d'Hongria. El president de l'ICIP considera que precisament la denúncia d'aquesta laminació de la democràcia "és el punt focal on podem trobar més gent que estigui d'acord". De fet, en certa mesura la manifestació de diumenge per reclamar l'alliberament dels presos polítics ja anava en aquest sentit, ja que més enllà dels partits i organitzacions independentistes també hi participaven els Comuns i CCOO i UGT, les dues principals organitzacions sindicals de Catalunya.

Posant mirada llarga, Masllorens recorda que "Bakunin deia que un problema resolt per la força continua sent un problema, el que significa que la força no resol el problema". "Tot el que sigui repressió, atacs físics, maltractaments diversos no arregla la situació, sinó que empantanega el problema. El que s'hauria de fer en la situació actual és iniciar un diàleg a tots els nivells -ciutadà, institucional, entre partits- i que hi hagi mediació, facilitació i empatia, perquè no es pot resoldre un tema com aquest imposant res". Beunza també defensa que el que passa a Catalunya és un "tema polític que s'ha de resoldre per la via política. Això ha d'acabar en una taula de negociació, que és com es resolen els problemes. I quan abans passi, millor".