Amazics a Catalunya: la llarga travessia d’un poble silenciat
La nombrosa comunitat originària del nord d’Àfrica, víctima d’una atàvica persecució per part del Marroc i altres estats, reclama el suport institucional per defensar els seus drets i mantenir la seva llengua i cultura davant l’arabització a què es veuen sotmeses a Europa i als seus països d’origen.
Publicidad
barcelona,
La població amaziga a Catalunya és força nombrosa. Es calcula que la componen unes 130.000 persones, de les quals el 70% provenen del Marroc i unes deu mil d’Algèria. Es tracta d’una comunitat sòlida, que malgrat la marginació que ha patit al llarg dels segles, s’ha mantingut cohesionada entorn d’unes tradicions ancestrals i un idioma capaç de congeniar fins a 26 dialectes diferents, entre els quals el cabili (Algèria) o el tamazight (Marroc).
Publicidad
Una comunitat en la diàspora
El desconeixement respecte al poble amazic -que etimològicament significa “lliure” o “noble”- té a veure amb la discriminació que ha patit arran de les primeres invasions àrabs els segles IV i XI, les successives invasions europees i les polítiques arabitzants que seguiren a les independències de les colònies europees al nord d’Àfrica a meitats del segle XX. Un fet que va deixar els seus nuclis aïllats, sense capacitat d’autogovern i forçats a la diàspora, ja sigui cap a altres zones del Magrib o en direcció a la riba nord del Mediterrani. A banda de Catalunya, només en sòl europeu trobem dos milions d’amazics a l’Estat Francès (la majoria algerians de la Cabília i xautis), mig milió a Bèlgica (gairebé tots rifenys) i uns 350.000 a Holanda, al marge dels que poblen Israel i diversos països de l’oest asiàtic.
Obstacles per a una bona acollida
Denunciar les injustícies que es viuen als països d’origen i ser reconeguts en la societat d’acollida són els grans objectius dels amazics catalans. Uns reptes que formen les cares d’una mateixa moneda, on la voluntat de tenir autonomia per prosperar és indestriable del reconeixement que necessita la seva identitat en el certamen de cultures del món.
En general, la transmissió en aquesta llengua continua sent força escassa, de la mateixa manera que la seva formació és lluny de l’horitzó desitjat. Tot i el conveni signat amb el Departament d’Ensenyament, la formació de professors recau exclusivament en la Casa Amaziga de Catalunya, que a la falta de recursos veu com les sessions només poden realitzar-se en centres cívics i fora de l’horari lectiu.
Publicidad
Conscienciació endins, reivindicacions enfora
Malgrat tots els entrebancs, els catalanoamazics no han deixat de reclamar que les institucions es comprometin en la difusió de l’amazic i abandonin el relat colonial que identifica qualsevol persona de procedència nord-africana com a “magribina” o “àrab”. Així ho assenyala Aziz Baha, membre de la Casa Amaziga, per qui “aquesta mirada provoca que les generacions amazigocatalanes es desvinculin de la cultura pròpia”.