Ajuts a la renda i compra directa de deute pel BCE, possibles eines de la UE per una sortida equitativa de la crisi

La discussió sobre quins són els mecanismes fiscals i monetaris necessaris per afrontar la crisi del coronavirus ja fa dies que s’ha instal·lat al si de la Unió Europea (UE). A aquest context, s’han afegit els pronòstics del Fons Monetari Internacional (FMI), que en cas de l’Estat espanyol preveu que el dèficit públic arribi al 115% del Producte Interior Brut (PIB), la xifra més alta des de principis del segle XX. Fins i tot l’FMI, gens sospitós de recomanar mesures progressistes, reclama als països comunitaris que utilitzin polítiques fiscals per contenir la crisi i garantir una recuperació econòmica.

Economia real i deute comunitari

En aquest debat polític també planeja l’interrogant sobre els mecanismes que tenen les institucions comunitàries, amb el Banc Central Europeu (BCE) al capdavant, per utilitzar recursos i fomentar una sortida equilibrada de la crisi. El professor honorari d’Economia del Treball de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Albert Recio exposa que de l’anterior període de recessió econòmica n’hem d’aprendre que "no només es pot salvar els soldats de la banca, a la qual fins a l’any 2012 se li van concedir 388.000 milions d’euros, sinó que s’ha de finançar l’economia real perquè els ajuts arribin a les persones i les empreses".

Una política fiscal que incentivi la despesa pública

"No només es pot salvar els soldats de la banca, a la qual fins a l’any 2012 se li van concedir 388.000 milions d’euros, sinó que s’ha de finançar l’economia real perquè els ajuts arribin a les persones i les empreses"

D’aquesta barreja haurien de construir-se les mesures per superar la situació actual, considera Recio. L’expert planteja la necessitat que el deute comunitari es mutualitzi, tal com ho demana el Govern espanyol, de forma que "puguem repartir-lo entre els estats membres i evitem que els països hagin de negociar els crèdits amb inversos als mercats financers".

Compra de deute pel BCE

Una possible eina que podrien emprar els estats membres de la UE és la injecció directa de liquiditat als països. Això passaria perquè els diners anessin directament des del BCE als estats. De moment, aquesta mesura és inviable tècnicament. Albert Recio assenyala que "ara no es pot articular perquè l’estructura del BCE, amb uns estatuts molt estrictes, ho impedeix". La solució que comenta el professor Recio revertiria en un alleugeriment de les càrregues dels països més endeutats, com l’Estat espanyol, ja que l’adquisició del deute es faria de manera directa. Malgrat això, precisa que "la sortida de la crisi haurà de venir d’una política fiscal més que monetària".

Recio reivindica una política fiscal expansiva que contempli un ingrés mínim vital que "garanteixi la subsistència de tothom"

Amb la idea que els ajuts han d’arribar directament a les pimes i els ciutadans, després de qualificar de "suïcida" qualsevol plantejament que proposi abaixar impostos, Recio reivindica una política fiscal expansiva que contempli un ingrés mínim vital que "garanteixi la subsistència de tothom, especialment de la població que no pot gaudir del model actual de regulació laboral i benestar".

Els impostos, un terreny pels estats

Més enllà dels condicionants que imposa la UE, Recio explica que els estats membres disposen de marge en el terreny impositiu per aplicar una política redistributiva del context de crisi. Com a exemple, indica que l’IRPF, que se situa en el 18% per les rendes superiors als 24.000 euros bruts anuals, s’hauria d’equiparar en les persones que tributen per sous o les que ho fan pel capital que els hi proporcionen les propietats.

Per a l'economista, Espanya té marge fiscal per "eliminar desgravacions" a l'impost de societats, i "reforçar l'impost de Patrimoni"

A part de les mesures concretes que haurien d’implantar-se, Recio reivindica el paper de l’administració pública com a garant de determinats serveis. "El sector privat no pot gestionar en solitari els recursos de la salut, ja que s’ha constatat que a Catalunya i a Madrid, els dos llocs on més retallades s’han aplicat, són on més mal ha fet el virus".