repressió
Així queda el Govern i el calendari electoral català després de la inhabilitació definitiva de Torra
La sentència del Tribunal Suprem s'executarà a partir d'aquest mateix dilluns. El president serà rellevat interinament per Pere Aragonès. El vicepresident, però, tindrà unes atribucions limitades i no podrà nomenar o cessar consellers, ni convocar eleccions, mentre que el Govern no podrà presentar projectes de llei. Paral·lelament, Roger Torrent iniciarà les converses per comprovar si hi ha algun candidat amb opcions de ser investit president, abans que s'activi el rellotge electoral, amb la celebració dels comicis d'aquí uns quatre mesos.
Publicidad
barcelona, Actualizado:
Un cop el Tribunal Suprem ha confirmat la condemna a 18 mesos d'inhabilitació de Quim Torra, la situació del Govern de la Generalitat canvia, perquè en pocs dies passarà a estar en funcions, amb unes competències limitades, i el vicepresident, Pere Aragonès, assumirà part de les atribucions del president. Paral·lelament, també s'encetarà el procés que, si no hi ha una sorpresa monumental les properes setmanes, desembocarà en la celebració d'eleccions al Parlament, previsiblement en un termini d'uns quatre mesos. Anem per ordre per aclarir l'escenari que s'obre a partir d'ara.
Publicidad
La sala civil i penal @tsj_cat dicta interlocutòria que obre lâexecució de la sentència del MH president de la Generalitat @QuimTorraiPla @govern, un cop conegut el pronunciament del #TSuprem i que fa efectiva, des dâavui, la pena dâinhabilitació
— TSJCat (@tsj_cat) September 28, 2020
Competències limitades d'Aragonès i el Govern
A partir d'aquí, com que legalment la Generalitat no pot estar ni un minut sense president, el vicepresident, Pere Aragonès, assumeix el càrrec en "substitució", un pas que es formalitzarà a través d'un decret signat per tots els membres del Govern en un consell executiu extraordinari convocat pel també dirigent d'ERC. Ara bé, Aragonès no tindria exactament les mateixes atribucions que ara té Torra com a president, de la mateixa manera que un Govern en funcions no pot fer el mateix que un executiu ordinari. En concret, segons recalca l'informe dels serveis jurídics, la Llei 13/2008, del President de la Generalitat i del Govern (LPG), estableix que un president en substitució no podrà sotmetre's a una qüestió de confiança al Parlament, nomenar o cessar consellers i, sobretot, convocar eleccions.
El calendari electoral
A la pràctica la inhabilitació de Quim Torra també activa el compte enrere per a les properes eleccions catalans. La LPG estableix que un cop el president estigui formalment cessat -és a dir, se li hagi comunicat i ho hagin publicat tant el BOE com el DOGC-, el president del Parlament disposarà d'un termini de 10 dies per fer consultes als grups parlamentaris per esbrinar si hi ha algun candidat a la investidura i, sobretot, si té opcions reals de ser investit. Tenint en compte que tant ERC com JxCat han confirmat que no presentaran ningú per rellevar Torra, és inviable que aparegui un candidat que pugui convertir-se en el cap de l'executiu català.
Si finalment hi ha un candidat i se celebra una votació d'investidura, tot apunta que no s'assolirà la majoria necessària per ser nomenat president i, automàticament, s'activa el termini de dos mesos per intentar assolir la investidura. Si no s'assoleix, passat aquest temps aleshores sí que es dissoldrà el Parlament i les eleccions se celebraran 54 dies després. L'informe també contempla que el mateix Torrent activi el rellotge electoral sense que ni tan sols se celebri un ple d'investidura. En concret, cita una doctrina del Consell d'Estat que estableix que l'absència d'un "candidat viable" equivaldria a una "investidura fallida", de manera que el president del Parlament podria comunicar aquesta situació a través d'un ple o mitjançant una resolució formal, el que activaria el termini de dos mesos per trobar un candidat abans de la dissolució automàtica de la cambra legislativa.