Així es lucren les farmacèutiques amb les pandèmies: "Venen per 2.000 euros medicaments que en valen sis"

L'aparició de l'antiviral Remdesivir, el primer medicament destinat a pal·liar els efectes del coronavirus, ha generat un intens conflicte després que Trump comprés pràcticament el total de la producció dels pròxims tres mesos, iniciativa que ha deixat desabastit mig món. Als EUA, cada pacient haurà de desemborsar fins a 2.000 dòlars per tractament, malgrat que el fàrmac té un cost de producció d'uns sis. Si les màscares ja van generar una guerra comercial internacional, en què pot desembocar la lluita per les dosis per a curar la pandèmia?

La despesa farmacèutica pública va pujar a Espanya fins als 18.709 milions d'euros, més d'un 4% respecte a l'any anterior

Els medicaments són cars, els pagui qui els pagui. Els països que disposen de Seguretat Social o de sanitat pública eviten que els seus ciutadans acabin hipotecats per a poder salvar la vida, però comproven en canvi com la despesa augmenta cada any, fins a nivells gairebé insostenibles, perquè la indústria dels fàrmacs té total llibertat per a fixar els preus de venda. A Espanya, durant el 2019, la despesa farmacèutica pública va pujar fins als 18.709 milions, més d'un 4% respecte a l'any anterior, segons dades de l'Associació per un Accés Just al Medicament.

Lucre i estratègia

La pandèmia del coronavirus ha posat de relleu el conflicte que genera el lucre a través de la venda de fàrmacs. En dies en què cada jornada els morts augmenten per milers, la frivolitat de saber que la pandèmia només acabarà als països que puguin sufragar les despeses ha impulsat un canvi de consciència sobre les dinàmiques d'aquesta indústria.

Hepatitis C a Espanya

El cas més recent en el qual Espanya es va topar amb la indústria farmacèutica va tenir lloc el 2014, amb els malalts d'hepatitis C sense poder ser proveïts. En aquell moment, el tractament més efectiu consistia en Interferol i antivirals, un tractament exigent i en el qual el pacient podia desenvolupar molts efectes secundaris.

Les despeses de l'Estat

A Espanya, on la Sanitat sufraga les despeses mèdiques d'un pacient ingressat, que les farmacèutiques inflin els preus comporta un augment de la despesa fins a posar en risc la manutenció social. "L'evolució de la despesa farmacèutica hospitalària amb els nous medicaments està per sobre de 300.000 euros per tractament; és el cas del Spinraza, un medicament per a l'atròfia espinal, que a més beneficia de manera escassa i molt petita als pacients", recorda Gálvez.

Vanessa López: "El cost mínim de producció del Remdesivir és de 0,93 dòlars la dosi, uns sis euros el tractament"

"Malgastem recursos en medicaments que no haurien de costar tant. En els últims anys la factura hospitalària farmacèutica ha crescut entorn d'un 20%, mentre que els pressupostos de Salut han baixat. És insostenible", assevera Vanessa López. "Es deixa que les farmacèutiques tinguin beneficis abusius. Els costos que diuen tenir per a desenvolupar una nova molècula o un medicament no són reals. El cost mínim de producció del Remdesivir és de 0,93 dòlars la dosi, uns cinc o sis euros el tractament. No té per què ser tan cara la seva venda al públic", rebla.

I en el futur, la vacuna

Si només un medicament ja ha generat tota aquesta polèmica, què passarà quan arribi la vacuna? Es podrà distribuir de manera gratuïta i universal o hi haurà un preu disparat per a cada pacient? Segons narra Mike Davis en Llega el monstruo, "només dotze companyies farmacèutiques fabriquen vacunes antigripals, i el 95% de la seva producció es consumeix a les nacions més riques del món". Les zones més pobres, que ara travessen dades molt desesperançadores sobre el coronavirus, amb l'Índia com a principal focus del món, poden quedar del tot venudes als capritxosos designis del mercat.