Cada vegada més, la ciutadania vol tenir una participació més activa en la vida pública, i que aquesta no estigui limitada únicament als processos electorals. Per tal de donar resposta a una societat que vol ser més partícip i col·laborativa, un dels mecanismes que està impulsant la Generalitat són els processos participatius. Mitjançant aquest instrument s’incorpora la ciutadania en el disseny, execució i avaluació de polítiques públiques, de manera que es prenen millors decisions en incloure múltiples mirades.

La participació en els processos participatius impulsats per la Generalitat ha anat en augment en els darrers anys, i cada cop hi ha més ciutadans i ciutadanes exigents amb l’administració i compromesos amb el bé públic. Enguany s’han iniciat 17 processos participatius. El 2018 se’n van iniciar 3 i el 2017, 8. Això suposa un gran increment respecte anys anteriors. 

Com és un procés participatiu?

Un procés participatiu consta de quatre grans moments. El primer és la fase d’informació, durant la qual es posa a l’abast de la ciutadania tota la informació de tot allò que s’ha de debatre, així com els aspectes operatius del procés, com el calendari de les sessions o els canals de participació. Es tracta d’un exercici important de qualitat i transparència que realitza el Govern. 

El segon és el moment de la participació, en el qual es debat sobre la política pública. En aquest punt és important que hi participin persones diverses per tal de recollir opinions diferents i assegurar el major nombre de punts de vista. No és imprescindible arribar a un consens, però un bon debat pot contribuir-hi. Així doncs, cal recollir tant els consensos com les opinions divergents, així com els arguments que els recolzen. 

La tercera fase del procés és la dels resultats, el moment de recollir i ordenar totes les deliberacions que s’hagin fet a través de diferents canals, com sessions de debat, fòrums virtuals o aportacions online. En aquesta fase s’han de veure reflectides les aportacions dels participants i s’han d’ordenar, de manera que generin informació útil per facilitar al Govern la presa de decisions. 

Finalment, el quart moment és la fase de retorn, a la qual s’explica a la ciutadania les decisions que s’han pres després d’escoltar el resultat de la participació, així com de retre comptes. 

Un cop s’analitzen els resultats, és el Govern qui haurà d’explicar i justificar quines aportacions s’incorporen a la política pública i quines no. A partir d’aquí, cal fer seguiment i avaluació de les accions a les quals el Govern s’ha compromès per tal de veure l’evolució de la política pública. 

Com es pot participar?

La Generalitat de Catalunya ha donat els darrers anys impuls a la participació ciutadana amb la consolidació del portal participa.gencat.cat l’octubre de 2018, un portal que esdevé un espai de trobada entre Administració i ciutadania. Actualment el portal compta amb més de 5.400 persones inscrites i més de 1.500 propostes registrades. 

Per començar a participar, només cal entrar al web i mirar les propostes que han fet els ciutadans. Després, és necessari registrar-se per participar en les iniciatives més interessants. Un cop s’ha fet aquest registre, es poden plantejar noves propostes, comentar-les, o donar suport a les iniciatives que més agradin. 

En aquest portal la ciutadania té al seu abast els tres instruments de participació ciutadana. El primer són els processos participatius -una experiència de participació puntual i concreta que coincideix amb la decisió d’una política pública, com l’aprovació o revisió d’un pla, d’una actuació o definició d’una estratègia, i que tenen data d’inici i de final-; els consells de participació -espais de trobada entre administració i ciutadania per articular debats regulars al voltant de polítiques sectorials- i la participació en normativa, que són els tràmits participatius en el procés d’elaboració de les normes, des de l’oportunitat de regular alguna matèria, fins a col·laborar en el seu redactat. 

Foto de John Schnobrich. Fuente: Unsplash

Una experiència positiva

​Tot i que incrementar el nombre i diversitat de persones participants és un dels reptes a treballar, qui hi participa, n’està content i repetiria: més del 96% dels participants considera molt o bastant important la temàtica tractada en els processos participatius en els quals ha participat. Tant és així, que entorn el 86% dels participants expressen que tenen força interès a participar en altres processos, segons dades de la Generalitat. 

Els beneficis dels processos participatius són múltiples: una millora de les polítiques públiques per fer-les més democràtiques, i promoure una visió col·lectiva per tal de fer una política més eficient i adreçada a les necessitats de la ciutadania, de manera que es poden prendre decisions més intel·ligents. I aquesta recerca de consensos per prendre decisions contribueix també a reduir conflictes i costos -tant econòmics com polítics- d’haver-los de gestionar un cop presa i implementada la decisió. 

La Generalitat de Catalunya, mitjançant la Secretaria de Transparència i Govern Obert, adscrita al Departament d’Acció Exterior i Transparència, té la missió d’impulsar i promoure el govern obert dins la Generalitat, amb polítiques que persegueixen una comunicació bidireccional, permanent i transparent entre l’Administració i la ciutadania. 

Al llarg d’aquest any 2019 s’han engegat diversos processos participatius, com són: 

Repensem l’espai de migdia als centres escolars. Impulsat pel Departament d’Educació, l’objectiu és pensar sobre com ha de ser l’espai de migdia al centres educatius, tenint en compte l’alimentació i la qualitat del servei, així com el projecte educatiu de les escoles. 

El futur de l’aigua a Catalunya (2022-2027). L'Agència Catalana de l'Aigua posa en marxa els processos de participació del  tercer cicle de la planificació hidrològica que correspon al període 2022-2027 i és per això que convida a totes les persones interessades a participar activament i fer aportacions i propostes per tal de millorar i enriquir el Pla de gestió i el Programa de Mesures amb l'objectiu d'assolir el bon estat de les masses d'aigua d’acord amb la Directiva Marc de l’Aigua. 

La meva Salut. El Departament de Salut vol millorar l’espai digital “La Meva Salut”, un espai personal, de consulta i relació, que permet a la ciutadania disposar de la seva informació personal de salut i altresAfers socials serveis en línia (tràmits, consultes, etc.). Actualment aquest procés participatiu està analitzant totes les aportacions recollides. 

Elaboració de l’agenda urbana de Catalunya. Impulsat pel Departament de Territori i Sostenibilitat, conjuntament amb les administracions locals i d’altres entitats del teixit social català, es vol copsar la visió de la ciutadania sobre què hauria d’incloure l’Agenda Urbana per complir els objectius que marca les Nacions Unides. 

Construïm l’Òmnia del futur. El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies vol repensar el Programa Òmnia, un programa preventiu, socioeducatiu, comunitari i de suport a col·lectius amb major risc de vulnerabilitat que, utilitzant com a instrument les eines TIC, cerca millorar i afavorir, tant individual com col·lectivament, la inclusió i la vinculació de les persones a la comunitat. 

Més informació sobre Participació ciutadana de la Generalitat a Participa.gencat.cat i Governobert.gencat.cat.