Així ha evolucionat el vot independentista al Parlament des de l'esclat del Procés

Una de les principals incògnites de les eleccions al Parlament del proper 12 de maig és si es mantindrà la majoria absoluta independentista que hi ha a la cambra des que el 2012 va arrencar el Procés. Ara mateix, la majoria de sondejos la situen clarament en risc, tot i que els pronòstics no tanquen la porta a què pugui reeditar-se.

En aquest període, la suma de les formacions partidàries de l'Estat propi per a Catalunya sempre ha superat els 68 diputats que marca la majoria -amb un màxim de 74- i aquests partits s'han mogut en un suport a les urnes d'entre el 47,5% i el 50,8% dels vots. No és un tema menor, perquè totes les investidures tancades des del 2012 han estat fruit d'un acord independentista.

El Baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), per exemple, situa la suma d'ERC, Junts i CUP en un forquilla d'un mínim de 57 diputats i un màxim de 71, mentre que a nivell de vots el suport es mouria del 37% per la banda baixa al 45% per l'alta. Un percentatge, en qualsevol cas, inferior al registrat a les eleccions al Parlament del 2012, 2015, 2017 i 2021. Les enquestes privades publicades fins ara també donen més opcions a què la majoria independentista no es repeteixi, tot i que sense descartar-la completament.

Els comicis del 12-M arriben en un context de clara desmobilització independentista, amb una afluència a les urnes d'aquest espai clarament a la baixa des dels moments àlgids del Procés. De fet, a les eleccions generals del passat 23 de juliol els partits independentistes van quedar-se per sota del milió de vots per primera vegada des de la irrupció del conflicte territorial com a element central de la política catalana. I a les municipals de dos mesos abans tot just havien sumat 1,26 milions de sufragis, 300.000 menys que als comicis locals de 2019.

Més de dos milions de vots el 2017

A les eleccions al Parlament del 25 de novembre de 2012, entre l'antiga CiU (50), ERC (21) i la CUP (3) van arribar als 74 diputats, mentre que incloent-hi també Solidaritat el total de vots va ser d'1.787.656, el 49,18% dels emesos. Es pot argumentar que en aquell moment el conjunt de CiU no era independentista, ja que el 2015 es produiria el trencament entre les antigues Convergència Democràtica de Catalunya i Unió Democràtica de Catalunya (UDC) i una part de la segona formació era contrària a l'Estat propi.

Tres anys després, el 27 de setembre de 2015, van arribar uns comicis ja marcats totalment pel conflicte nacional. De fet, CDC i ERC van concórrer en coalició, en la llista de Junts pel Sí. En aquella ocasió, en un context de major participació electoral, la suma independentista va elevar-se als 72 escons, gràcies als 62 de Junts pel Sí i als 10 d'una CUP clarament a l'alça. En total van aglutinar 1.966.508 vots, el 47,8% del total. Finalment, Carles Puigdemont seria investit president, després del veto de la CUP a Artur Mas.

En termes absoluts, l'independentisme va registrar el seu rècord de vots el 2017, però només va superar la majoria dels sufragis el 2021

El 21 de desembre del 2017 van celebrar-se les eleccions al Parlament convocades pel Govern espanyol sota l'aplicació de l'article 155, menys de tres mesos després del referèndum de l'1 d'octubre i amb el Govern destituït i la meitat dels seus integrants empresonats i la resta a l'exili.

Els darrers comicis a la cambra catalana van tenir com a data el 14 de febrer del 2021 i en aquesta ocasió el vot independentista va superar per primera vegada el 50%, si bé en termes absoluts va caure en més de 600.000 paperetes, a conseqüència d'un enorme creixement de l'abstenció. En concret, ERC va obtenir 33 diputats, Junts 32 i la CUP 9, mentre que la suma va arribar als 1.443.273 sufragis (el 50,77%), amb la incorporació també dels poc més de 77.000 que va rebre un PDeCAT que no obtindria representació. En aquest cas, qui aconseguiria la investidura seria Pere Aragonès.

Ara mateix, les enquestes mostren unes perspectives a la baixa tant d'ERC com de Junts i de la CUP -més accentuada en el cas dels republicans- i tampoc contemplen la irrupció a la cambra de les dues noves llistes independentistes, la de l'extrema dreta xenòfoba d'Aliança Catalana i la de la dreta liberal d'Alhora, de Clara Ponsatí i Jordi Graupera. Resta per veure si en les sis setmanes que falten per passar per les urnes es produeix una reactivació de l'electorat independentista que capgiri els pronòstics.