Público
Público

Així és el doble joc del Govern espanyol amb Catalunya i el PSOE

L'Executiu llança globus sonda i advertències als mitjans per després suavitzar el seu missatge en públic.

La vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría. EFE/Fernando Alvarado

PAULA DÍAZ

Amb la tàctica del poli bo, poli dolent. Així pretén el Govern de Mariano Rajoy frenar el repte sobiranista a Catalunya, d'una banda, i convèncer el PSOE perquè aprovi els seus pressupostos generals de l'Estat per a aquest 2017, de l'altra. Així es dedueix, almenys, d'acord amb les informacions filtrades a la premsa que després diferents membres de l'executiu s'encarreguen d'apaivagar en públic per no provocar alarmes innecessàries.

En els últims dies, diversos titulars han amenaçat amb la possibilitat que l'Administració central prengui mesures "dràstiques" si la Generalitat decideix celebrar el referèndum independentista, o amb prorrogar els pressupostos de 2016 fins que n'hi hagi uns per al 2018. Tots dos, globus sonda que els ministres i altres càrrecs executius han desmentit immediatament, encara que sempre sense arribar a negar-los del tot.

Així, tant la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, com el seu número dos a administracions territorials, Roberto Bermúdez de Castro, es van limitar a confirmar que el Govern respondrà "proporcionalment" i "amb la llei" a la mà a cada pas que el Govern de Carles Puigdemont doni cap a la desconnexió.

Lluny queden aquestes respostes de ratificar l'advertència sobre el precinte d'urnes, la suspensió de l'autonomia de la Comunitat i la consegüent assumpció de competències per part de l'Estat en matèria d'Educació per prohibir el tancament dels col·legis i evitar, així, que es celebri la consulta

L'ambigua resposta de Sáenz de Santamaría sobre aplicar el 155 a Catalunya: "Fem una crida perquè totes les institucions complim la llei"

A més, tenint en compte els antecedents del 9-N, tot apuntaria al fet que, de celebrar el referèndum, el Govern estatal el recorreria al Tribunal Constitucional (TC) i ho deixaria tot en mans de la Justícia. Sense més.

No obstant això, l'Executiu juga a despistar i a la indefinició. "¿Aplicaria el Govern l'article 155 de la Constitució i la Llei de Seguretat Ciutadana en el cas que el Govern català convoqui finalment el referèndum?", Pregunten els periodistes cop i un altre. "Nosaltres fem una crida perquè totes les institucions complim la llei. Si cada un compleix la seva banda, aquesta és la millor manera de respondre els ciutadans", va respondre aquest dijous Santamaría.

Aquest presumpte "pla" per a Catalunya -que fonts de l'Executiu s'encarreguen de negar als passadissos dient només que el Govern està "preparat per actuar quan calgui" - arriba just uns dies abans que se celebri el judici contra Artur Mas, precisament, per haver dut a terme la consulta del 9-N. Casualitat? "És casualitat. El judici no hi té res a veure. Catalunya sempre ha estat notícia", defensen dirigents del PP.

Però el que no confirmen -ni desmenteixen-, ni al PP ni al Govern, és si s'ha produït ja la ruptura del diàleg entre l'Executiu i la Generalitat. "El diàleg territorial està enfortint després de la Conferència de Presidents, per això li demano a Puigdemont que s'hi sumi", es va limitar a contestar la vicepresidenta, insistint que "el Govern sí dialoga" i manté la mà estesa, però no per parlar d'independència.

Per això, una reunió bilateral entre Rajoy i Puigdemont ni està datada ni s'espera, però sí continuen els missatges d'advertència del primer al segon en els mitjans de comunicació. A vegades, en off, amb extrema duresa. D'altres, en on, amb un to molt més calmat.

L'allargada ombra de les eleccions anticipades

El mateix passa pel que fa als pressupostos generals de l'Estat (PGE) de 2017. El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ja va amenaçar el PSOE, privada i públicament, amb ofegar a les comunitats i ajuntaments socialistes si ells no donen suport els seus comptes. Els socialistes, de moment, i malgrat haver permès l'aprovació del sostre de despesa, mantenen el seu 'no és no' a uns comptes que no són seus.

Davant d'això, una nova amenaça en els mitjans: "El Govern mantindrà la pròrroga del pressupost de 2016". Fonts del Govern així ho asseguraven dimecres a Europa Press, que va explicar les pors de Rajoy a la inestabilitat que pot produir-se si el PSOE no es compromet a no presentar, després de la tramitació del text genèric, esmenes parcials que trastoquen els comptes generals que el PP podria tirar endavant només amb el suport de Ciutadans, Coalició Canària i PNB.

Hisenda nega que el pacte amb el PSOE sigui condició indispensable per presentar els PGE

De nou, quan el Govern és qüestionat per aquest tema, nega la major. "Cal que hi hagi uns pressupostos; no podem seguir amb aquesta pròrroga, no és bo per a ningú", responen a Hisenda, departament que manté el seu discurs habitual i assegura que l'Executiu negociarà "amb tots els partits" per treure els comptes endavant "com més aviat millor", amb o sense acord previ amb el PSOE. El mateix Rajoy fins i tot els va posar data: al març estarien llestos per ser aprovats -després de la pertinent tramitació parlamentària- al juny.

En aquest mateix mes el PSOE celebra el seu congrés per elegir la nova directiva. Per això, la citada agència apuntava també que Rajoy preferiria esperar que es resolgués el debat intern entre els socialistes per tal de tenir clar quin serà el seu interlocutor en el que resta d'any. Així les coses, poc importaria esperar fins després de l'estiu per negociar ja els comptes per al 2018 que, per llei, haurien de presentar abans del 30 setembre 2017.

En qualsevol cas, pot ser que fins i tot havent-se aplacat la crisi socialista, no es resolgui la crisi pressupostària. El president ha reconegut públicament que la seva relació personal és millor amb el president de la gestora, Javier Fernández (afí a Díaz), que amb l'aspirant a secretari general Pedro Sánchez. Però ni Sánchez, ni Patxi López ni Susana Díaz -que encara no ha confirmat si es presenta o no a candidata- són una garantia perquè el Govern estatal s'asseguri un aliat fidel que li permeti que el principal partit de l'oposició ofereixi estabilitat al seu executiu en minoria.

En aquest cas, sempre segons Europa Press, Rajoy es plantejaria fins i tot usar el seu dret a convocar unes eleccions anticipades confiant, com diuen les enquestes, en què augmentarà la seva majoria. Una amenaça que ja porta temps en els titulars i que el president i tots els seus deixebles s'encarreguen de desmentir cada vegada que tenen ocasió. Això sí, sempre repetint el mètode gallec del seu líder per, un cop més, apaivagar amb una mà el dur discurs amb què llancen els globus sonda amb l'altra: "La meva voluntat és que la legislatura duri quatre anys", tanquen.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?