Si no hi ha canvi substancial, tot apunta que en les pròximes setmanes es confirmarà la fusió entre Caixabank i Bankia, que convertirà l'entitat resultant en el major banc de l'Estat espanyol, tot i que amb una menor presència internacional que el Santander i el BBVA. Tot i que es parli de fusió, el futur banc estarà dominat per l'entitat d'origen català, que actualment té un valor que multiplica per més de tres el del banc amb seu a Madrid. L'operació serà la cinquena de gran importància que porta a terme a la corporació de l'estrella en la darrera dècada, un seguit de moviments que li han permès passar de ser la primera entitat catalana a liderar el sector a nivell estatal i guanyar posicions al rànquing europeu.

La història de l'actual Caixabank arrenca el 1844, quan va crear-se l'antiga Caixa de Barcelona, amb el nom Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona. L'entitat va anar guanyant presència i va portar a terme diverses absorcions, com ara la Caixa de la Sagrada Família (1979), la Caixa Rural del Pirineu (1986) o la Caixa Rural Provincial de Barcelona (1988). Desapareixeria com tal el 1990, quan va fusionar-se amb la Caixa de Pensions, que ja aleshores era la principal entitat financera de Catalunya. L'entitat que tenia el cèlebre logotip de l'estrella blava s'havia fundat el 1904 i, entre d'altres, havia absorbit les antigues caixes de Vilanova (1932) i Lleida (1979). La fusió entre les dues caixes va provocar el naixement d'un autèntic gegant financer català, que a més a més consolidaria una àmplia cartera d'inversions industrials.

La nova entitat ha portat diverses operacions corporatives de compra les darreres tres dècades, que li han permès guanyar envergadura i presència arreu de l'Estat espanyol. Per exemple, el 1992 va fer-se amb l'Isbanc -antigament Banco de las Islas Canarias-, i el 1994 amb el Banc d'Europa, amb seu a Barcelona, que va rebatejar com a Microbank. Ja en l'última dècada, el 2010 va quedar-se amb Caixa Girona i el 2011 amb el negoci financer de Bankpime, Les operacions continuarien els següents anys, amb l'adquisició de Banca Cívica el 2012. L'entitat aglutinava les antigues Caja Navarra, Cajasol, Caja Burgos i Caja Canarias. I el 2013 va arribar la compra de l'antic Banc de València. Finalment, entre 2017 i 2018 l'entitat va culminar l'adquisició de tot el capital del portuguès BPI.

Ara la suma amb Bankia tindria com a resultat un banc amb uns actius de 650.000 milions, 6.600 sucursals (dues terceres parts provindrien de La Caixa) i més de 50.000 treballadors. Un nou pas en un mapa bancari cada cop més concentrat i, per tant, amb menys competència.