Agricultura La taronja, símbol de la identitat valenciana, arriba a Brussel·les

L’any 1989, Vicente González Lizondo, llavors únic diputat de la conservadora i regionalista Unió Valenciana, va estrenar-se al Congrés espanyol durant la investidura de Felipe González brandant una taronja des de la tribuna d’oradors. "Quan acabe d’arruïnar Alacant, Castelló i València, haurà arruïnat Espanya", va dir just abans de deixar la taronja sobre l’escó presidencial. El gest de Lizondo va calar profundament en la societat valenciana i va donar l’inici als millors anys, electoralment parlant, de la formació valencianista.

"Fa anys que reivindiquem una ordenació dels acords comercials internacionals per protegir la producció valenciana i mesures com que s’exigisca les mateixes condicions fitosanitàries als productes importats que als d’ací, són bàsiques, no soles per evitar competència deslleial, sinó també per impedir l’entrada de noves plagues", explica Carles Peris, secretari general de la Unió de Llauradors, una de les entitats que més a pressionat perquè el Govern valencià s’implique en les reivindicacions de la Unió Europea.

Element simbòlic

El cultiu dels cítrics suposa un volum d’uns 2.000 milions d’euros i es calcula que ocupa directament –incloent la manipulació- unes 15.000 persones. Amb tot, actualment l’agricultura només suposa un 1,9% del PIB valencià i fa anys que arrossega una crisi constant, amb la pèrdua de fins a 40.000 xicotets llauradors en els darrers 20 anys i un 10% menys de superfície dedicada als cítrics.

L'agricultura valenciana arrossega una crisi constant, amb la pèrdua de fins a 40.000 xicotets llauradors els darrers 20 anys

Bona part de la responsabilitat d’aquesta situació ve precisament dels tractats de lliure comerç europeus, els quals han comptat amb el suport entusiasta, tant del PSOE com del PP. Un suport a unes polítiques que, per exemple, no va impedir que l’eurodiputat popular, Esteban González Pons es presentara a les eleccions del 2014 amb una taronja a la mà "com a símbol del compromís de recordar cada dia els seus orígens".

Amb la crisi del 2008 i el tsunami de casos de corrupció que va ofegar el PP a partir de la segona dècada del segle XX, el partit va perdre aquest control sobre els símbols més emotius dels valencians i aquests van passar –o com a mínim compartir- amb les formacions d’esquerres. Llavors va ser Joan Baldoví, de Compromís, qui va agitar una taronja al Congrés en denuncia, precisament, dels acords comercials amb Sud-àfrica.