9 còmics recents en català per aquest Sant Jordi

"Sant Jordi és un dia únic. Tots el països del món la voldrien, una festa com la nostra. Amor i cultura, roses i llibres, amistat i alegria. La millor cara de Catalunya, diuen. Però el somni de la Diada també crea monstres. Sant Jordi té haters, sí, no ens enganyem, i enguany n'hi ha un, de monstre, que brilla amb una llum més fosca que una nit sense lluna". Si feu una ganyota irònica i melancòlica quan el calendari s'atura a la casella del 23, la irreverent estripada d'El Grinch de Sant Jordi (Comanegra), amb text de Jair Domínguez, dibuixos d'Oriol Malet i fantasmagories de Quim Monzó, és el vostre llibre. Però si el que necessiteu són més recomanacions de còmics per triar i regalar, aquí teniu una llista de vuit obres publicades els darrers mesos.

'Noceà vol. I', de Ricard Efa (Mai Més)

Amb una extraordinària paleta de recursos plàstics, el sabadellenc Ricard Efa imagina un futur amenaçat per l'augment del nivell del mar, l'esgotament dels recursos naturals i el control de la població per part d'una coalició de corporacions que governa el planeta sense escrúpols. Filla d'una opositora assassinada per les forces de seguretat de Systema, la jove Atari es decideix a canviar les coses amb l'ajuda de la seva nova amiga Tika, protagonitzant una aventura que posa en escena el treball en equip, el feminisme, les contradiccions de les lluites antisistema i unes formes de control social que no ens resulten tan alienes. Una obra trepidant que enganxarà joves i no tan joves al món del còmic.

'El Museu', de Jorge Carrión i Sagar Forniés (Norma Editorial)

El Museu és molt més que un còmic sobre el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). Després de Gòtic (Norma Editorial, 2018), l'escriptor i crític cultural Jorge Carrión i el dibuixant Sagar Forniés tornen a recórrer els passadissos del recinte per disseccionar múltiples dimensions de l'art des de l'assaig visual i la crònica il·lustrada. Estructurat en quatre parts (una per a cada col·lecció) i recolzat en un dibuix superb, el còmic combina reflexions sobre la mirada, l'espoli d'obres d'art, la relació entre pintura i vinyetes i la ciutat amb històries d'artistes vinculats al museu (de Jacint Verdaguer a Lluïsa Vidal, passant per Picasso i Goya) i amb entrevistes a treballadors de la institució que permeten conèixer el backstage del MNAC i repensar la cultura i el paper dels museus en el segle XXI.

'Una gossa en un descampat', de Clàudia Cedó i Nono Moreno (Pagès Editors)

"Cadascú té el seu descampat. El meu va ser perdre el meu fill", diu al pròleg Clàudia Cedó. Una gossa en un descampat trasllada al còmic l'exitosa obra que la dramaturga tortosina va dur als escenaris el 2018 per parlar de la mort perinatal. Ho fa ara amb un text igualment superlatiu, tan colpidor com líric, que atrapa des de la primera pàgina. Amb una encertat joc entre el verd i el vermell (marca de la casa de la col·lecció Doble Tinta de Pagès Editors), el dibuix de l'asturià Nono Moreno sap adaptar els textos de Cedó a les exigències del format i aconsegueix, amb els seus plànols tancats, que sentim l'angoixa i el dolor que la Júlia atravessa en perdre el fill als 5 mesos de gestació, però també que copsem la bellesa que nia fins i tot en els descampats més foscos.

'Nou elogi de la follia', Jose Valenzuela i Alfredo Borés (Comanegra)

Com diu l'escriptora Núria Bendicho al pròleg, Nou elogi de la follia "convida a apreciar els diferents caires de la bogeria, a no estigmatitzar-la sota una mateixa concepció, a entendre que la patologia mental no és un simple gra de sorra immòbil i solitari". Amb una original metaficció (un viatge oníric guiat per un transsumpte del Virgili de La Divina Comèdia), el plantejament del còmic permet abordar la complexitat del tema aportant informació, dades i entrevistes a professionals i usuaris de la salut mental de forma amena i sense deixar de mostrar els dubtes dels autors. L'obra inclou un interessant epíleg en què el guionista Jose Valenzuela explica al lector l'origen del còmic, així com les decisions preses per tramar el guió i escollir les veus que hi apareixen.

'Què', de Max (Editorial Finestres)

El protagonista de Què, primer Premi Finestres de Còmic en Català, deixa la feina en plena crisi existencial per iniciar un reparador viatge cap a la ciutat turca de Trapisonda. Al llarg del camí, l'encontre amb un seguit de personatges estrambòtics (tres velletes drogades per un proxeneta, un cavall autor teatral amb ínfules, un cabdell malhumorat, un saltimbanqui valle-inclanià, una misteriosa entitat virtual que s'encripta i reencripta constantment…) permetran a Francesc Capdevila Max tractar temes com el masclisme, les identitats de gènere i el llenguatge inclusiu, l'auge dels influencers o la crispació que amara els debats actuals. Max torna a la paraula fent ús de l'astracanada i el minimalisme de les seves darreres obres per pair els temps que corren.

'María la Jabalina', de Miguel Ángel Giner Bou i Cristina Durán (Astiberri)

iguel Ángel Giner i Cristina Durán, guardonats el 2019 amb el Premi Nacional de Còmic per El dia 3, reconstrueixen la vida i mort de María la Jabalina, jove militant anarquista que el 1942 es convertiria en l'última afusellada de la guerra civil al País Valencià. Sostingut per un rigorós treball de documentació, el còmic retrata l'arribada de la família Pérez Lacruz al Port de Sagunt, l'ingrés de María a la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries i la seva integració en la Columna de Ferro una vegada esclata la guerra civil. La tensió narrativa i estètica de l'obra arriba al seu pic més alt quan escenifica l'execució de la jove anarquista, després d'una farsa de judici en què va ser acusada de set crims que no va poder cometre en estar hospitalitzada per una ferida provocada per l'aviació franquista.

'Doble jo', d'Audrey Laine i Navie (Andana Gràfica)

"Sembla que estem molt bé com som (en néixer) i que tota la resta són bajanades que la societat intenta imposar-nos. Sembla que fem el que podem. Sembla que el que compta és la bellesa interior. Sembla que ens en sortirem… Sembla. Semblar. Semblar. Semblar. No ser". Doble jo és una excel·lent crònica de la lluita de la Navie per tombar la bastida d'autoenganys que ha aixecat per maquillar o lluitar contra l'obesitat mòrbida que pateix. Amb un registre íntim, líric i humorístic, i el superb dibuix de la debutant Audrey Laine, el relat aconsegueix transcendir el cas particular per preguntar el lector sobre les estratègies que emprem per encaixar en la societat, ofegant el nostre veritable jo.

'Dones de la muntanya', de Federica Ravera i Martina Manyà (Pol·len Edicions)

Premiat recentment als darrers premis Crítica Serra d'Or en la categoria de Còmic Juvenil, Dones de la muntanya retrata amb mirada ecofeminista el món rural i pagès del Pallars Sobirà. Sorpresa per la manca de representativitat de les dones com a "pal de paller de la cultura ramadera de muntanya", la investigadora al Departament de Geografia de la Universitat de Girona Federica Ravera emprèn un viatge per seguir les activitats diàries de ramaderes i pastores del Pallars al llarg de les estacions i per conèixer la seva opinió sobre la discriminació, els estereotips de gènere o la seva contribució a la conservació de la cultura agroramadera. El llibre, ecoeditat per Pol·len Edicions, inclou en les seves darreres pàgines una entrevista a les autores, notes per ampliar alguns dels aspectes tractats al llibre i un glossari amb un recull de paraules en pallarès i del món pagès que hi apareixen.

'Forn de calç nº3', diversos autors (Extinció Edicions)

Crisis de creativitat, fugides impossibles, ferides internes, maternitats devorades… Després de guanyar el prestigiós Premi al millor còmic alternatiu del Festival d'Angulema amb el segon número, la revista Forn de calç torna amb força i una quinzena d'històries que duen al límit les virtuts que han convertit la publicació en una petita revolució dins el panorama català: surrealisme, ciència ficció, humor corrosiu i altes dosis d'imaginació a càrrec d'autors joves com Mar Mascaró, Naida Mazzenga, Marc Torices, Ivan McGill o Cristina Daura.