5 fruites i 5 verdures de temporada a l'octubre

Entrem a la tardor, encara que potser no ho sembla. La temporada d'aliments continua marcada pels comportaments meteorològics atípics, encetant un octubre amb temperatures per sobre l'habitual. Prova n'és la temporada de bolets, que encara no arrenca. Per això, menjar de temporada guanya importància, tant per donar suport als productors locals com per al context global.

Als mercats trobarem així encara les últimes fruites i verdures més estiuenques, com melons i préssecs, alhora que ja trobem també productes de les èpoques més fredes, com les bledes, les taronges o els primers pèsols. Aquestes són 5 fruites i 5 verdures o hortalisses que podem trobar de temporada a casa nostra.

5 fruites de temporada

Taronja
Després dels mesos d'estius en els quals no hem trobat taronges de temporada als mercats, després de les mandarines i clementines ja arriben també al mercat aquestes taronges d'hivern. És un berenar o unes postres ideals, ja sigui en un pastís, una compota o melmelada, amb una mica de sucre o marcada a la planxa… però no us talleu a l'hora d'introduir-la als plats, sigui en una amanida o en un pollastre rostit o marinat, per exemple.

Aquesta reina dels cítrics se centra al País Valencià i al Mediterrani en general, encara que sigui originària de la Xina. Són coneguts els seus beneficis contra els refredats, ideals contra aquest temps boig, alhora que també millora la circulació i a prevenir malalties cardiovasculars. Destaquen per tenir més de 50 mg de vitamina C per cada 100 g, així com vitamines del grup B i també vitamina A.

Raïm
És ara quan el raïm es troba ja en un dels seus millors moments a casa nostra. Destacat pel seu poder antioxidant, especialment gràcies a la pell del raïm negre. També ens serveix com a desintoxicant i és una fruita depurativa pel nostre organisme. I també propietats anticancerígenes: l'extracte de les seves llavors podria preveure l'aparició del càncer de mama, pròstata o còlon.

Evidentment en la majoria dels casos es menja cru i natural, sense cap mena de processament. Això no obstant, l'inclouen algunes receptes, especialment amanides, algun guisat, així com evidentment postres. També el podem cuinar simplement marcat en una paella o planxa, el que ens potenciarà el gust i ens apujarà els sucres.

Pera
Al mercat encara trobarem les últimes peres de temporada en el punt òptim de maduració. La pera té molta aigua i poques calories, i també minerals i vitamines, així com molta fibra soluble. Això li dona un efecte saciant i regulador intestinal.

La seva versatilitat a la cuina és més del que molts puguin pensar de bones a primeres. A més del consum natural i en cru, les podem fer protagonistes d'una elaboració culinària, de les peres al forn, a les peres al vi, passant per una melmelada o compota. Però és que també són ideals per fer de contrapunt amb els greixos, com un ànec amb peres, o introduir en guisats, entre altres plats.

Meló
També esgotant la temporada trobem el meló, que té una vida més llarga que les síndries, amb qui comparteix protagonisme durant les èpoques caloroses. A banda de menjar-lo natural, gràcies a la seva dolçor agrada a molts, sigui al natural o introduïda en mil i una elaboracions, com batuts o sorbets. També el podem coure, sigui en una sopa o crema (també pot ser freda), o simplement marcar els talls de meló i afegir sal, pebre i espècies al gust, com pimentó.

A més del sucre, destaca per la quantitat d'aigua elevada, del 80%, per la qual cosa és ideal per mantenir-nos hidratats. Aporta vitamines i minerals importants com vitamines A, C i del grup B, així com potassi, sodi i calci. Aprofiteu els darrers dies!

Préssec
I també en temps afegit es troben els préssecs, una de les fruites de pinyol que més allarguen la seva temporalitat, fins i tot supera l'estiu. Aquesta fruita gustosa i deliciosa és poc calòrica, gràcies a l'aigua i els pocs greixos. Té grans propietats digestives, diürètiques i especialment antioxidant, ajudant a combatre l'envelliment i el càncer, o la hipertensió i els problemes vasculars. Destaca la presència de beta-carotens, vitamines C i E i minerals com el fòsfor, potassi, magnesi i ferro.

Especialment rellevant és escollir-los en un bon punt de maduració, sense cops que facilitin que es puguin podrir abans. A la nevera els podem conservar, però sense estar en contacte. A banda de menjar-los amb crus, sense pell o amb pell (sempre millor opció), també els podem introduir en algun plat de carn o greixós, així com en alguna amanida variada, potenciant-los amb sal, pebre i espècies. El més habitual és també incorporar-los a l'hora de les postres.

5 verdures i hortalisses de temporada

Bleda
Potser estan acompanyades per una mala fama des de la infantesa de molt, però si la cuinem adequadament podem aprofitar al màxim les seves propietats. Diürètica, depuratives, amb poca fibra i amb poques calories, la bleda destaca per la presència de vitamina C (uns 24 g per cada 100 g de bledes) i una quantitat destacable de vitamina A. També té minerals com el calci, el ferro, el fòsfor, el potassi i el magnesi.

El més habitual és bullir-les, però així perdem nutrients i gustos, que es queden a l'aigua, a banda de la textura. Les podem saltar en una paella o coure al vapor, una opció ideal. Això sí, cal tenir en compte que les penques són molt més dures i necessiten més temps. En un sofregit amb cansalada, botifarra, tastet… i amb pinyons i panses, com marca la tradició. També en podem menjar en cremes o sopes, o acompanyant estofats.

Col
La col és una planta molt arrelada a la nostra tradició culinària, i que històricament ha estat relacionada amb beneficis medicinals. L'associem a les èpoques de més fred, però ja la podem començar a trobar en el seu millor moment. La podem bullir o simplement saltar. En podem fer un variat amb altres verdures o introduir-la en un arròs, passant per una sopa o una amanida, fins a unes originals xips o la clàssica patata amb col, que podem acompanyar dels primers bolets de la temporada.

Aquesta verdura és molt rica en nutrients essencials per als humans, destacant la seva concentració de vitamina E i el calci de les fulles internes, entre altres vitamines i minerals. És diürètica i digestiva, i alguns estudis també apunten al fet que prevé l'aparició de càncers o ajuda a combatre l'hipertiroïdisme, entre altres aspectes.

Nap
El nap és una d'aquelles hortalisses un xic oblidades, però que també tenen molt beneficis nutricionals. Destaca per l'alt percentatge d'aigua, i els pocs hidrats de carboni i calories, i especialment per l'alt contingut en fibra, a més de vitamines i minerals. Així, ens ajuda a regular la funció intestinal, i també ajuda contra l'embelliment gràcies als seus poders antioxidants.

És important comprar-los frescos i de temporada per aprofitar al màxim les seves qualitats, escollint sempre que puguem els que siguin més menuts. No cal que en tallem l'arrel, la podem aprofitar si la netegem ben bé. Molts l'utilitzen per a fer brous de verdures o infusions, aprofitant aixi els seus beneficis, però també en podem fer xips, posar-ne daus en amanides o introduir en pures o cremes, amb patata o porros respectivament, per exemple.

All tendre
L'all tendre s'acostuma a trobar tot l'any, però el cert és amb la baixada de temperatures arribaran els exemplars en millor moment, de temporada i proximitat. De fet, és ideal quan arriba el fred, també perquè ens pot ser útil contra els refredats, amb propietats balsàmiques i expectorants, i que sempre s'ha considerat un antibiòtic natural. No deixa de ser la mateixa planta, en fase de desenvolupament, abans que es formi la cabeça de grans d'all.

A la cuina, el seu gust és molt similar a l'all, però és més suau. Per això, un plat icònic on és protagonista és la truita d'alls tendres, perquè ens dona una textura diferent i particular, alhora que el seu gust no és invasiu en excés. En qualsevol cas, un ingredient ideal per incorporar en qualsevol guisat, o experimentar sense por, ja que és molt agraït de cuinar.

Pèsol
Els amants dels pèsols ja es poden anar fregant les mans perquè arriben els primers de la temporada. Es tracta de la llavor de la planta de la família de les lleguminoses, uns grans verds i tendres que li donen unes característiques úniques, especialment quan és fresc i de temporada. El més habitual a la cuina és bullir-los, però també els podem saltar en una paella tapada, ofegant-los i fent-los al vapor. Poden ser ingredient principal, fent una crema, amb ceba, cansalada o embotit… però també acompanyament, com en un arròs o unes mandonguilles, només per citar uns exemples.

Es conrea a Europa des de fa més de cinc mil anys, mentre a Catalunya és especialment valorat el pèsol del Maresme, de la varietat garrofal. Es tracta d'unes lleguminoses amb moltes vitamines, que ens ajuden al bon funcionament del sistema nerviós. Alguns estudis també els vinculen com a una ajuda contra el nerviosisme i a favor de la positivitat.