5 dies que resumeixen els 90 anys d'història del Parlament de Catalunya

El Parlament de Catalunya arriba als 90 anys de vida i ho celebrarà aquest dimarts a la tarda amb un ple commemoratiu a l'hemicicle. Les nou dècades de la institució legislativa permeten resumir la política catalana contemporània, des de l'època de la II República fins els moments més intensos del Procés independentista, sense oblidar els més de 40 anys que l'organisme va estar suprimit sota la dictadura franquista. L'acte commemoratiu comptarà amb la presència dels expresidents de la Generalitat José Montilla, Artur Mas i, sobretot, Jordi Pujol, que reapareixerà després de l'ictus patit al setembre i que tornarà a la cambra per primera vegada des del 2016.

Abans de detallar cinc dates que, justament, permeten fer un recorregut per la història del legislatiu i, de retruc, per la política catalana dels segles XX i XXI, ens aturem en l'edifici, el Palau del Parlament. Obra del flamenc Joris Prosper Van Verboom, va ser construït al segle XVIII com arsenal per a la fortalesa militar de la Ciutadella, aixecada per ordres de Felip V amb la voluntat de controlar Barcelona després d'arrasar-la en la Guerra de Successió, que va viure el darrer capítol a la ciutat amb la seva caiguda de l'11 de setembre de 1714.

6 de desembre de 1932

El 6 de desembre de 1932 va celebrar-se la sessió constitutiva del Parlament de Catalunya. El país havia recuperat un òrgan legislatiu propi després de l'aprovació definitiva, al setembre d'aquell any, de l'Estatut d'autonomia, conegut com a Estatut de Núria, ja que part del seu contingut es va redactar en aquest escenari. El 20 de novembre se celebrarien les primeres -i úniques- eleccions al Parlament durant la II República, amb una victòria incontestable d'ERC.

Macià, com a president provisional de la Generalitat -seria investit el dia 14-, va pronunciar el principal discurs d'aquella sessió del 6 de desembre. Paral·lelament, Lluís Companys va ser escollit president d'una Mesa interina, que seria ratificada definitivament una setmana després, el dia 13. A banda de Companys, aquella primera Mesa tindria com a membres Joan Casanovas (ERC), com a vicepresident primer; Antoni Martínez (Lliga), com a vicepresident segon; i Martí Rouret i Antoni Dot (ERC), Josep M. Casabò (Lliga) i Carles Gerhard (Unió Socialista), com a secretaris. La política catalana vivia un moment iniciàtic, marcat per la il·lusió i l'esperança, però que seria convuls i s'allargaria pocs anys.

1 de gener de 1934

Feia poc més d'un any que el Parlament de Catalunya havia estrenat l'activitat i ja vivia un canvi notable: en un ple extraordinari, l'1 de gener de 1934 Lluís Companys era escollit president de la Generalitat. Una setmana abans, el 25 de desembre, havia mort sobtadament Francesc Macià. Nou mesos després, Companys i el gruix del seu govern van ser detinguts i empresonats arran de la proclamació, el 6 d'octubre, de l'Estat català dins de la República Federal Espanyola.

El pèndol polític s'havia mogut i en les eleccions espanyoles s'havia imposat la dreta extrema de la CEDA, que governava l'Estat i va optar per reprimir l'autogovern català. Companys i la resta de membres de la Generalitat serien indultats després del triomf electoral del Front Popular al febrer del 36. Com se sap, però, passarien només cinc mesos abans del cop d'estat militar que originaria una guerra civil que acabaria amb la victòria feixista i l'exili de bona part de l'elit republicana. Companys, que s'havia exiliat a França, va ser detingut per la Gestapo nazi l'agost de 1940 i transferit a les autoritats franquistes, que l'executarien el 15 d'octubre d'aquell any al Castell de Montjuïc.

La dictadura comportaria la supressió de l'autogovern català i, consegüentment, la clausura del Parlament com a òrgan legislatiu. La cambra només sobreviuria a l'exili, i de manera molt precària, en les següents quatre dècades. Josep Irla, Antoni Rovira i Virgili, Manuel Serra i Moret i Francesc Farreras i Duran se succeirien en la presidència del Parlament en la llarga etapa de l'exili.

10 d'abril de 1980

L'última reunió oficial del Parlament al seu palau abans de la dictadura va celebrar-se l'1 d'octubre del 1938 i l'activitat legislativa com a tal no hi tornaria fins el 10 d'abril de 1980. Aquell dia va acollir la sessió constitutiva de la primera legislatura catalana des de la recuperació democràtica, produïda després de les eleccions autonòmiques del 20 de març. Els comicis, al seu torn, havien culminat el procés generat arran de l'aprovació de l'Estatut, l'octubre del 1979. El dirigent d'ERC Heribert Barrera va ser escollit president de la cambra, una de les tornes de l'acord que la seva formació havia signat amb CiU a canvi d'investir Jordi Pujol com a president de la Generalitat.

24 de febrer de 2005

"Vostès tenen un problema, i aquest problema es diu 3%". Aquestes paraules pronunciades per l'aleshores president de la Generalitat, Pasqual Maragall, en un ple del Parlament del dia 24 de febrer de 2005 van fer tremolar els fonaments de la cambra com no es recordava. S'hi celebrava una sessió monogràfica sobre l'enfonsament del túnel del Carmel i amb aquests termes Maragall acusava CiU de corrupció de manera molt explícita, lucrant-se amb comissions rebudes a canvi de l'adjudicació d'obres públiques.

De fet, el Parlament va aprovar l'Estatut el 30 de setembre d'aquell 2005 i va fer-ho amb un suport unànime, de 120 diputats -els de CiU, PSC, ERC i ICV-EUiA- i només el PP s'hi va oposar. El text rebria el vistiplau del Congrés mig any després, però ja havia patit una notable retallada en les negociacions i seria validat per la població català en referèndum el 18 de juny del 2006. Quatre anys després, el Tribunal Constitucional el laminaria encara més en una sentència històrica, que marcaria un abans i després en la política catalana i seria cabdal en el creixent suport a l'independentisme i en l'arribada d'una nova era marcada pel conflicte amb l'Estat: el Procés.

6 i 7 de setembre de 2017

Si hi ha un any que ha marcat la política catalana recent aquest és el 2017, moment culminant del Procés independentista i del conflicte amb l'Estat espanyol. Els dies 6 i 7 de setembre la cambra va acollir el ple en què van debatre's i aprovar-se la Llei del referèndum d'autodeterminació de Catalunya i la Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República.

L'espiral de tensió aniria a més i el dia 27 la majoria independentista aprovaria la Declaració Unilateral d'Independència, que mai es faria oficial i, de fet, ni tan sols es publicaria al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). Sí que va desfermar una nova fase de la repressió política de l'Estat, amb la intervenció de les institucions catalanes a través de l'aplicació de l'article 155 i el cessament del Govern, els membres dels quals s'exiliarien -començant per l'aleshores president, Carles Puigdemont-, o serien empresonats i, posteriorment, el 2019 condemnats per sedició pel Tribunal Suprem.