30 anys vetllant per les dones periodistes

L'Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC) celebra 30 anys de vida, 30 anys que també són de lluita i denúncia per intentar que les dones professionals del periodisme tinguin els mateixos drets laborals que els companys homes. "Perquè sembla mentida que encara trobem biaix econòmic entre persones que fan el mateix tipus de feina, si ets home cobres més que si ets dona. L'últim cas del qual ens vam ocupar va ser de RTVE, el sindicat ens va destapar que es pagava menys a una companya periodista que al seu company home. Entre els sindicats periodístics i la lluita d'associacions de dones intentem que no hi hagi aquest desnivell. Això no pot passar, som professionals i hem de cobrar el mateix i tenir les mateixes prestacions", argumenta Esther Molas, secretària de l'associació.

Des que el 1992 Montserrat Minobis va fundar l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya han passat moltes coses i set presidentes: Elvira Altés, Montse Puig, Carme Freixa, Lina Barber, Mavi Carrasco i, actualment, Marta Corcoy. "Encara no podem tancar l'associació perquè no ho hem aconseguit tot. Per exemple no hem arribat a llocs de decisió, a Catalunya en tenim dues, l'Esther Vera que dirigeix l'Ara, i la Núria Pérez que porta el Diari de Tarragona, Público també el dirigeix una dona... Hem avançat una mica sí, som més presents als mitjans i el llenguatge és una mica més correcte, però això no vol dir que s'hagi avançat en sensibilització general. No hem assolit la paritat en absolut", assegura rotunda Marta Corcoy.

"Em preocupa molt, visibilitzar el que fan les dones. A la universitat només tenen ressò les investigacions que fan ells"

Un dels reptes de l'associació és donar visibilitat a les dones i conscienciar del tema de la paritat. Per això consideren fonamental que a les agendes hi figurin dones com a fonts expertes. "Si no sempre parlen els mateixos, acostumen a ser homes perquè estan més disponibles, no perquè estiguin més preparats. I això en aquests moments em preocupa molt, visibilitzar el que fan les dones. Jo que estic a la universitat ho veig, només tenen ressò les investigacions que fan ells. I em ve al cap un programa que fa Carina Gibert que es diu Top Rosies i que no el coneix ningú", subratlla Corcoy.

Tallers sobre llenguatge

Des de l'associació també fan cerca sobre la violència masclista i imparteixen tallers arreu dels diferents instituts de Catalunya sobre llenguatge inclusiu i no sexista. Uns tallers que van escampant reflexions entre els més joves. "La majoria se sorprenen perquè no s'aturen a reflexionar sobre el llenguatge que utilitzen. Venim d'una tradició patriarcal i costa canviar i dir les sòcies i socis del Barça, i dir les periodistes i els periodistes, però de mica en mica ho anem fent. Si no visibilitzem amb el llenguatge les professionals és com si no existíssim i dins del món filològic també hi ha dues branques, la branca [Carme] Junyent que diu que no cal fer servir el femení i el masculí, i l'altra branca que diem que sí. I si trobes un mot que ho engloba tot, doncs endavant. Un exemple és el que ha fet el Col·legi d'Advocats de Barcelona que s'ha canviat el nom per Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona, d'això parlem d'incloure tothom", explica Esther Molas, que a banda de periodista també és filòloga.

Al llarg d'aquests 30 anys, un dels moments més foscos el va provocar la crisi del 2008 quan es van veure obligades a retallar la producció de la revista en paper Dones Dossier que va passar de ser trimestral a anual. Molas diu que "allò va ser un cop fort perquè no vam ser capaces de produir quatre números l'any, cada vegada costa més trobar finançament i estem a favor de la llei de transparència, però per demanar subvencions les entitats petites cada vegada ho tenim més complicat, i crec que haurien de distingir entre entitats petites i grans a l'hora de fer tots els tràmits". I com que el paper ha quedat retallat, han potenciat el donesdigital.cat, un portal d'informacions d'àmbit feminista.

El proper dimecres, l'associació donarà els seus premis anuals

De tota l'activitat, els premis que atorga l'associació són la cirereta del pastís, i enguany que l'entitat que celebra les tres dècades farà festa grossa. La celebració serà el dimecres dia 30, a les 19 hores, a la seu de La CIBA a Santa Coloma de Gramenet. En aquest acte es lliuraran els Premis de Comunicació no sexista, també s'atorgaran Tocs d'atenció, i Reconeixements a entitats feministes de llarga trajectòria. I el Premi Margarita Rivière, al rigor periodístic amb visió de gènere.

Com explica Esther Molas, aquest premi es va fundar perquè "Margarita Rivière era sòcia de l'associació i per homenatjar-la i tenir-la en el record vam parlar amb la família i vam proposar de fer un premi que la recordés un cop l'any. És un premi que ens estimem molt. L'onada feminista del Metoo ens agrada molt, però nosaltres piquem pedra des de fa 30 anys i s'ha de fer un reconeixement a les pioneres com Pilar Aymerich, Lydia Falcón, Carmen Umbón, Montserrat Minobis, ... Són unes pioneres que van treballar i van lluitar en un moment molt difícil de fer-ho i gràcies al seu esforç nosaltres podem estar aquí, i una de les missions de l'associació és visibilitzar i reconèixer les nostres antecessores, les quals ens han obert camí".