25 ANIVERSARI DELS JOCS OLÍMPICS Rambla del Raval, història d'una derrota

Manel Aisa, llibreter més conegut pels seus assidus del Mercat de Sant Antoni com "L'Anarquista", vivia en el carrer Cadena número 6 en un pis de 200 metres quadrats que van enderrocar després que Barcelona celebrés els Jocs Olímpics. Aquest carrer ja no existeix. Tampoc el carrer Sant Jeroni i les llars i negocis del voltant de 900 persones. En el seu lloc s'erigeix, gairebé com un crit que demana que corri l'aire, la Rambla del Raval.

Es van enderrocar cinc illes i finques emblemàtiques, com la primera casa on va viure Gaudí

La Barcelona que celebra la seva reconversió en l'aniversari dels Jocs Olímpics del 92 és també la crònica del moviment obrer que es va veure colpejat amb la demolició de bona part de la seva història. Per a la construcció de la Rambla del Raval es van destruir cinc illes amb els seus 62 edificis, més de 1.300 habitatges i gairebé 300 locals. Algunes finques emblemàtiques, com la de Puig i Cadalfalch o la primera casa en la qual va viure Antoni Gaudí quan es va traslladar a Barcelona. "El Gaudí que va dissenyar els fanals de Passeig de Gracia vivia amb els anarquistes del carrer Cadena", somriu Aisa, que es pregunta com va arribar a permetre's tal "bogeria" si avui dia Gaudí "sembla la gallina dels ous d'or".

Encara que la narrativa oficial consagra la Rambla com a part fonamental de la "conversió del Xino en el Raval", associacions com El Lokal i els diferents moviments socials de Ciutat Vella reclamen "l'altra memòria", la del barri que ha resistit totes les "agressions, il·lustrades però agressions". La frase és de Miquel Molins, director del MACBA entre 1995 i 1998, quan explicava en el documental MACBA, l'esquerra, la dreta i els rics el que havia suposat aixecar el museu al centre del Raval.

Fins i tot un dels grups de lectura que el MACBA va realitzar en 2013 parlava de com s'havia fet per "higienitzar un barri objecte de plans urbanístics frustrats". Aisa defineix la Rambla com "l'oportunitat per als holdings exteriors i interiors de comercialitzar amb els veïns a través d'un assetjament sistemàtic als menys afavorits, sense importar-los en absolut la pèrdua de patrimoni tant cultural com humà".

El carrer Cadena, símbol de resistència

Perquè el carrer Cadena tenia un significat especial més enllà d'albergar el primer habitatge de Gaudí. També era la via on va ser assassinat Salvador Seguí, històric anarcosindicalista, d'un tir pels "sicaris de la patronal", com Aisa defineix al Sindicat Lliure 4. El carrer havia estat el principal focus de resistència del moviment obrer durant la Setmana Tràgica, i va continuar sent-ho durant la Guerra Civil. "Les barricades gairebé no es defensaven, però la del carrer Cadena sí", rememora el llibreter. Va ser també el lloc on va veure la llum Tierra y Libertad al 1888, un diari anarquista que prenia el seu nom del moviment populista rus.

La memòria alternativa del Raval encara lluita per obrir-se pas

La victòria de la història oficial és aclaparadora. "La burgesia no ho recorda, però tots aquests esdeveniments sí que són històrics per al moviment obrer", recalca Aisa, conscient que aquesta memòria alternativa encara lluita per obrir-se pas. No són poques les iniciatives que en el Raval intenten recuperar-la, des de l'Àgora Juan Andrés a l'Hort del Xino.

El 21 de setembre de l'any 2000 es va inaugurar la rambla amb 300 metres de longitud i 60 d'ample. La primera conseqüència va ser la pujada del preu dels locals i els pisos que envoltaven una de les majors operacions urbanístiques de Ciutat Vella. Els lloguers dels baixos rondaven les 100.000 i 150.000 pessetes (entre 600 i 900 euros) quan es va tallar el llaç. L'Associació Barcelona Centre, que agrupa als comerciants de Ciutat Vella, es vanagloriava en els mitjans de l'època de l'èxit de la urbanització.

Una veïna explicava al diari El País que un dels pisos de la seva finca al carrer Hospital s'havia venut per 6 milions de pessetes (36.000 euros) al 1995 i que al 2000, només cinc anys després, es va tancar la venda d'un altre per 15 milions (90.000 euros), gairebé el triple. "El que avui diem gentrificació es va explicar en aquell moment com a "revaloració" en els titulars dels diaris que explicaven la inauguració del carrer.

Una victòria de l'especulació

"Al barri no hi havia gent organitzada contra la Rambla del Raval, van fer el que els va donar la gana"

Aisa té fonament per relatar la història com una victòria de l'especulació. Quan van expropiar als seus pares, ell ja s'havia independitzat però seguia censat a la seva casa del carrer Cadena. En el transcurs del procés va morir la seva mare, així que quan van voler exercir els seus drets i reclamar l'habitatge, Procivesa (Promoció de Ciutat Vella, SA, una Unió Temporal d'empreses per escometre la reconversió del districte) els va recordar els drets reals i que es podia demostrar que encara que estigués censat, el llibreter ja no vivia allí. "Clar, ens va enxampar en un moment en el qual estàvem fets pols" i van acabar renunciant a la subrogació a la qual tenien dret per 90.000 pessetes (540 euros).

L'empresa, que es va dissoldre al 2002 després de 14 anys, ho feia després de "renovar", segons la seva memòria, el 80% dels carrers del districte. Aquesta inversió va suposar 1.100 milions de diners públics i 1.800 d'iniciativa privada per crear 12 nous carrers i 2.700 habitatges. El relleu el va prendre una nova empresa, Foment de Ciutat Vella.

No va haver resistència davant la demolició dels carrers que ara formen la Rambla del Raval. Iñaki García, de El Lokal, ironitza que la lluita va ser testimonial i que aleshores ningú entenia el perquè de la seva resistència. Aisa recorda certa protesta contra els Jocs Olímpics, "però no contra l'especulació immobiliària". Ell formava part del sindicat de la construcció de CNT i diu que estava desmobilitzat: "al barri no hi havia gent organitzada contra la Rambla del Raval, van fer el que els va donar la gana".

Barcelona posa't guapa, la campanya de comunicació que l'Ajuntament va emprendre per donar a conèixer el Programa per a la Protecció i Millora del Paisatge Urbà, es va encaminar a fomentar la rehabilitació de façanes d'edificis des de 1985. "Aquesta campanya va ser nefasta per al barri i solament va donar sortida per als especuladors" lamenta Aisa, que considera que "val més que Barcelona no es posi tan maca, perquè llavors els especuladors s'ho emporten tot". El resum d'una història que Barcelona encara té pendent recuperar.