2019, l'any en què l'extrema dreta arribarà a les institucions

La vida de Santiago Abascal ja no tornarà a ser igual. Després d'una llarga travessia en el desert polític, el líder del partit ultradretà Vox ha aconseguit que el seu nom formi part ja del panorama polític estatal (ell sempre diria espanyol, fins i tot amb majúscules). Xop de l'èxit andalús, ara li toca prendre una decisió transcendental: ser diputat o eurodiputat. Si Pedro Sánchez avança les eleccions al superdiumenge de maig, no li quedarà altra opció que escollir. O Brussel·les, o Madrid.

"Desgraciadament, serà una cosa amb el que haurem de comptar el 2019", afirma a Públic Jesús Casquete, professor titular d'Història del Pensament i dels Moviments Socials i Polítics a la Universitat del País Basc. En aquest sentit, subratlla que "la tendència marcada a Andalusia es reproduirà en altres àmbits territorials", tot i que alhora s'observa que encara resulta precipitat aventurar de quina manera passarà i amb quina força es donarà aquest fenomen en les diferents zones del país .

De fet, Andalusia serveix com a laboratori d'aquest nou tripartit conservador, una fórmula fins ara inèdita. "Està clar que el sistema polític espanyol està en una fase de canvis", diu des d'una deserta Universitat del País Basc -per aquests dies de vacances- el politòleg Mario Zubiaga. El que es descobrirà el 2019 serà "l'abast i el contingut" d'aquesta nova realitat, subratlla. Del que ja no hi ha dubtes, remarca l'expert, és de la "polarització" que existeix ara mateix en l'escenari polític espanyol, la qual cosa "és un símptoma que estem en una situació de canvi sistèmic immediat".

La clau

Aquí hi ha una de les claus del nou escenari. "El que tractarà de vendre Vox durant aquests mesos serà que ells han estat la clau que ha permès donar un govern a la dreta a Andalusia. Davant l'acusació que faran PP i Ciutadans de dividir el vot de la dreta, Vox podrà dir que votar-los a ells és el veritablement útil, perquè són la clau per desallotjar governs", apunta el politòleg Alejandro Fernández.

"La humanitat no n'aprèn"

Aquestes posicions preocupen als que treballen en l'àmbit de la defensa dels drets humans. Andrés Krakenberger, expresident de la secció espanyola d'Amnistia Internacional i actual responsable de l'Associació Pro Drets Humans Argituz, sosté que l'ascens de l'extrema dreta a Espanya, amb les seves idees xenòfobes, serà "una mica cíclic". "Desgraciadament, la humanitat no n'aprèn i entra en períodes governats per les emocions, oblidant-se de les eleccions de períodes similars. Després acaba pagant-ho i tornant a la racionalitat, però lamentablement no acaba d'aprendre'n prou per estalviar-se aquest mal tràngol", reflexiona.