2017, l'any de la pau a Colòmbia

BOGOTÀ.- Amb el desenvolupament de la llei d'amnistia i indult, que va a donar tranquil·litat jurídica a la major part dels més de 15.000 integrants de les FARC (entre guerrillers i milicians), amb un procés molt favorable que s'estén a les forces de l'Estat implicades en el conflicte, s'inicia a Colòmbia un any carregat d'esperances, que ha d'incloure el final de l'altre grup guerriller, l'ELN.

Colòmbia començarà a viure el 2017 sense la "doctrina de l'enemic intern" que ha estat de l'objectiu suprem de l'exèrcit i la policia durant les últimes dècades, en connexió amb l'anomenada "Doctrina de Seguretat Nacional" anticomunista, imposada des dels Estats Units en la guerra freda. El seu cim es va marcar al final dels anys 70 durant la presidència de Juliol César Turbay amb la promulgació de l'anomenat "Estatut de Seguretat Nacional" que va institucionalitzar la tortura i la desaparició forçada. Com va informar Público hi ha uns 69.000 desapareguts a Colòmbia, segons estimacions de la fiscalia. El 2017 es posarà seriosament en marxa "un pla de recerca".

Resta pendent la desmobilització de l'Exèrcit d'Alliberament Nacional (ELN), amb unes converses que s'iniciaran a l'Equador en les pròximes setmanes

Per a Fernán González, un dels més importants historiadors colombians, l'arribada de la pau ha de suposar també i fonamentalment "l'inici de la transformació de la cultura política del país, sobretot en el que té a veure amb la intolerància i amb la incomprensió de l'altre. A Colòmbia no s'ha desenvolupat una política moderna de diàleg amb l'adversari. Fins que la gent no entengui que la vida política és una construcció col·lectiva d'acords entre adversaris i no d'enemics, el repte per a la implementació dels Acords de Pau serà molt gran", declarava fa poc a la revista Semana.